Ós bru als Pirineus
L'ós bru als Pirineus té una presència escassa que va arribar a la pràctica desaparició a la segona meitat del segle XX, raó per la qual l'any 1992 i 1993 la Generalitat de Catalunya, la Diputació General d'Aragó, el Govern de Navarra, el Ministeri de Medi Ambient de França i Icona van elaborar el projecte Fauna amenaçada dels Pirineus per analitzar les espècies en vies d'extinció.[1]
Antigament tenia una forta presència als Pirineus i a la resta de Catalunya, el 1935 per exemple, hi havia encara óssos bruns als ports de Tortosa. Actualment hi ha uns 20 exemplars formats per quatre óssos autòctons,[2] i altres de reintroduits.
Taula de continguts |
[modifica] Óssos autòctons
Els óssos autòctons són óssos bruns dels Pirineus, una subespècie de l'ós bru europeu (ursus arctos arctos). Actualment hi ha quatre exemplars d'óssos bruns autòctons que es troben principalment entre l'àrea de la Vall de Roncal (Navarra) i Ste Engrace (Bearn) a Occitània fins a la vertical formada pel Parc Nacional d'Ordesa i la població francesa de Tarbes.[2]
Són quatre mascles:[2]
- Camille
- Aspe oest
- Nere ( nascut a la Vall d'Aran, fill de Giva)
- Canelito (fill de Nere i Cannelle, óssa morta per un caçador al novembre de 2004)
[modifica] Reintroducció
La reintroducció de l'ós bru als Pirineus es va iniciar l'any 1996 amb una subvenció del programa Life de la Unió Europea de conservació i protecció d'espècies. Tot i les protestes aquell any es van alliberar a Melles dos exemplars: les ósses Giva i Melba, provinents d'Eslovènia.[1]
El Programa de conservació de vertebrats amenaçats dels Pirineus, presentat conjuntament per Catalunya, Aragó, Navarra i França, va ser aprovat l'any 1993 per la Comissió Europea, que incloïa a més el trencalòs i la cabra salvatge i s'havia de dur a terme entre el 1994 i el 1997. El programa implicava la reintroducció d'óssos a la comunitat autònoma de Catalunya i a França i el seguiment de les poblacions relictuals a Aragó i Navarra. La inversió prevista era de 1.100 milions de pessetes, finançada el 75% per la UE.[1]
[modifica] Resistències a la reintroducció
Les resistències de la població han estat molt fortes pel paper important que jugava el caràcter mític de l'ós i la por atàvica que la seva presència despertava. La Generalitat de Catalunya pretenia fer de l'ós una marca de qualitat turística, però l'any 1994, amb la notícia del pla d'alliberament, els municipis de les valls d'Àneu es van oposar a la presència de l'ós.[1]
La campanya opositora va aconseguir que el 1995 es retardés l'alliberament previst i el març de l'any següent es decidia no fer la reintroducció a Catalunya, tot i això el departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Medi Ambient de França van firmar un conveni de col·laboració per garantir la coordinació del seguiment i control dels óssos alliberats a França, per la possibilitat que passessin la frontera.[1]
A l'abril de 1996 els ramaders i caçadors del Pallars Sobirà i la Vall d'Aran es van manifestar contra l'alliberament dels óssos que s'havia de dur a terme a França.[1]
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «La reintroducció de l'ós bru al Pirineu». anuaris.cat. Fundació Catalunya, 1996. [Consulta: 15 juliol 2010].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Població i localitzacions». Depana, 2009. [Consulta: 15 juliol 2010].
