Ós malai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ós malai
Sun Bear.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Subordre: Caniformia
Família: Ursidae
Subfamília: Ursinae
Gènere: Helarctos
Horsfield 1825
Espècie: H. malayanus
Nom binomial
Helarctos malayanus
(Raffles, 1821)
Distribució de l'ós malai (marró - presència actual, negre - extint, gris fosc - presència dubtosa)
Distribució de l'ós malai (marró - presència actual, negre - extint, gris fosc - presència dubtosa)
subspecies
Vegeu el text
Sinònims

Heliarctus Tilesius, 1850 (unjustified emendation)


Ursus malayanus Raffles, 1821
Helarctos euryspilus Horsfield, 1825
Helarctos malayanus Horsfield, 1825
Helarctos anmamiticus Heude, 1901

L'ós malai (Helarctos malayanus, dit de vegades Ursus malayanus) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels úrsids.[3] És una menuda espècie d'ós, la menor entre totes les actuals,[4] que viu en els boscs tropicals del sud-est asiàtic, concretament en el centre-oest de Birmània, Indoxina, Malacca, Sumatra i Borneo (en aquesta última illa representat per una subespècie endèmica. És l'única espècie del seu gènere i està poc emparentat amb les altres espècies d'óssos del món. És el més petit dels grans óssos actualment en vida, és també conegut com a ós del sol per les marques ataronjades del seu pit.

Denominacions[modifica | modifica el codi]

L'ós malai rep noms curiosos en alguns idiomes, com per exemple el malai, en el qual se li coneix com basindo nan tenggil, "el qual li agrada asseure's alt". En francès se li diu ours des cocotiers, "ós dels cocoters", per la seua afició als cocos, mentre que en anglès se li anomena sun bear, "ós del Sol".

Àrea de distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Els óssos malais poden trobar-se al sud-est d'Àsia de Myanmar i Tailàndia fins a Malàisia, Sumatra i Borneu. Viuen en la selva tropical, sols o en petits grups.

Aparença[modifica | modifica el codi]

Femella de Helarctos malayanus en el zoo de Basilea.

Tenen el pèl curt i negre, es caracteritzen per una marca al pit de color taronja i groc, o a vegades blanc impur, en forma d'anella o ferradura. Tenen una alçada corporal de 100-140 cm. Les femelles pesen 30-35 Kg mentre els mascles, més grossos, arriben als 65 kg. També es caracteritzen per tenir un cap molt mòbil i una llengua llarga i extensible.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Omnívors. S'alimenten de petites termites, aus, petits mamífers, arrels i tot tipus d'insectes. La seva dieta també inclou mel, nèctar de flors, fruits, baies i llavors.

Mode de vida[modifica | modifica el codi]

Les plantes pelades de les seves potes li donen un gran poder d'agarrada i les ungles llargues i corbades els converteixen en bons grimpadors. També utilitzen les seves fortes grapes per obrir bresques d'abelles i altres nius d'insectes. Aquests óssos passen gran part del dia als arbres, en els quals construeixen per a dormir nius de branques i fulles. És actiu durant la nit mentre que durant el dia es dedica a dormir. No entre mai en letargia.

Comportament social i reproducció[modifica | modifica el codi]

Les femelles de l'ós malai habitualment donen a llum entre 1 i 3 cadells després d'un període de gestació de 96 dies. Les cries pesen aproximadament 300 grams en néixer i són cuidats per la seva mare durat el primer any.

Situació[modifica | modifica el codi]

A causa del fet que l'hàbitat dels óssos malais s'està tornant cada vegada més restringit, sovint busca aliments en les zones agrícoles, no obstant son caçats per la seva vesícula i potes que són utilitzades en la medicina tradicional Xina. L'ós malai està en perill d'extinció.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Es reconeix les següents subespècies:[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ós malai
  1. . Helarctos malayanus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 17 d'octubre del 2008.
  2. Fredriksson, G., Steinmetz, R., Wong, S. & Garshelis, D.L. 2008. Helarctos malayanus. IUCN 2010. Llista Roja d'Espècies Amenaçades IUCN. Version 2010.1. <www.iucnredlist.org>. Consultat el 22 Abril 2010.
  3. 3,0 3,1 Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494. 
  4. Matthews, L. Harrison. La Vida de los Mamíferos, Tomo II. Historia Natural Destino, vol. 17. Barcelona, Catalunya: Ediciones Destino, 1977, p. 414.