Óscar Freire Gómez

Medaller
Ciclisme
Campionat del Món


Óscar Freire
Dades biogràfiques
Nom complet	Óscar Freire Gómez
Data de naixement	15 de febrer de 1976 (1976-02-15) (37 anys)
País	Espanya
Dades biomètriques
Alçada	1m 71cm
Pes	63 kg
Equips
Equip actual	Team Katusha
Any equip	2012
Equips anteriors	1998-1999. Vitalicio Seguros 2000-2002. Mapei-Quick Step 2003-2011. Rabobank 2012- Team Katusha
Tipus	esprintador
Principals triomfs
Curses per etapes	7 etapes a la Volta a Espanya 4 etapes al Tour de França al Tour de França (2008) Tirrena-Adriàtica (2005)
Curses d'un dia	Campió del món (1999, 2001, 2004) Milà-San Remo (2004, 2007, 2010) Vattenfall Cyclassics (2006) Gant-Wevelgem (2008) París-Tours (2010)

Óscar Freire disputant el campionat del món de Verona, el 2004

Óscar Freire Gómez (Torrelavega, Cantàbria, 15 de febrer de 1976) és un ciclista espanyol que fou campió mundial de fons en carretera els anys 1999, 2001 i 2004.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Palmarés
- 2.1 Resultats al Tour de França
- 2.2 Resultats a la Volta a Espanya
3 Enllaços

Biografia [modifica]

Freire com aficionat va ser subcampió del món en ruta sub-23, en el mundial celebrat a San Sebastià el 1997.

L'any 1998 va passar a professional en el conjunt espanyol Vitalicio Seguros.

El 1999 és l'any de la seva explosió al guanyar el Mundial de fons en carretera celebrat a Verona (Itàlia). En finalitzar la temporada amb aquesta victòria va ser contractat per l'equip Mapei.

El seu debut en una gran volta per etapes va ser el 2000 al córrer la Vuelta a Espanya on va aconseguir dues victòries. Va anar amb l'equip espanyol als Jocs Olímpics de Sydney on va acabar en una discreta 17a posició a la prova de fons en carretera. A partir de llavors comença a patir problemes físics que no li permeten entrenar amb normalitat i l'afecten anímicament. Els metges són incapaços de descobrir l'origen dels dolors. Però a pesar d'aquest fet aconsegueix la 3era posició a la prova en ruta del Mundial celebrat a Plouay (França).

El 2001 va estar més de set mesos sense pujar a la bicicleta per una lesió a l'esquena. Va reaparèixer a la Volta a Alemanya on va guanyar una etapa després de només quatre dies de competició. Va preparar amb molta cura el poc d'any que quedava i al Mundial de Lisboa va tornar a ser Campió del Món de fons en carretera.

El 2004 va aconseguir el seu tercer mundial de ciclisme en ruta igualant a: Binda, Merckx i Van Steenbergen que també tenen tres campionats respectivament.

El 2005 va superar al seu màxim rival, l'italià Alessandro Petacchi per aconseguir guanyar la classificació general de la Tirrena-Adriàtica en la que va endur-se tres etapes. Després de vèncer a la Fletxa Brabançona, un quist al gluti va deixar fora de forma i sense competir a Freire, que el seu objectiu era vèncer en els mundials celebrats a Madrid.

El 2006 va guanyar per segon any consecutiu en la Fletxa Brabançona, 1 etapa en la seva prova talismà, la Tirrena-Adriàtica, una etapa a la Volta al País Basc, dues etapes al Tour de França i la clàssica Vattenfall Cyclassics Hamburgo, després de la que no va poder tornar a competir la resta de la temporada en condicions, degut a una lesió.

El 2007, recuperat de la lesió, va guanyar una etapa de la Challenge a Mallorca i una altra de la Vuelta a Andalucía, emportant-se també la general d'aquesta última. El 24 de març va guanyar la Milà-San Remo per segona vegada en la seva carrera. Recuperat dels seus problemes encara que amb un furóncol es va presentar al Tour de França arribant entre els 10 primers a les etapes massives però només va arribar a ser segon en dues etapes. Finalment no va sortir a l'etapa del dissabte catorze de juny per problemes amb el furóncol, per no patir més dolor a les etapes dels Alps i preparar la resta de la temporada. També va abandonar a la Vuelta a Espanya després de guanyar tres etapes.

El 2008 el va estrenar amb la victòria a la primera etapa de la Tirrena-Adriàtica sobre Alessandro Petacchi, i més tard amb la victòria a la sisena etapa d'aquesta mateixa prova, a la que acudia com a preparació per a la clàssica Milà-San Remo. Anteriorment havia aconseguit dos segons llocs en etapes del Tour de Califòrnia i la Clàssica de Almería.

Al Tour de França de 2008 va guanyar la 14ena etapa del Tour de França que anava des de Nimes fins a Digne-les-Bains, i va guanyar la classificació per punts, el Mallot Verd, sent el primer espanyol en aconseguir-ho.

Palmarés [modifica]

1998
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Castella i Lleó
1999
- Campió del Món de fons en carretera a Verona
2000
- Vencedor d'una etapa de la Challenge a Mallorca
- Vencedor d'una etapa de la Volta a la Comunitat Valenciana
- Vencedor de 2 etapes de la Tirrena-Adriàtica
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Aragó
- Vencedor de 2 etapes de la Volta ciclista a Espanya
- Vencedor d'una etapa del Giro de la Província de Lucca
- Vencedor d'una etapa de l'Escalada a Montjuïc
- Medalla de bronze al Campionat del Món de fons en carretera a Plouay
2001
- Campió del Món de fons en carretera a Lisboa
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Burgos
2002
- Vencedor de 2 etapes de la Challenge a Mallorca
- Vencedor d'una etapa del Tour de França
2003
- 1r al Giro de la Província de Lucca i vencedor de 2 etapes
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Andalusia
- Vencedor d'una etapa etapa de la Tirrena-Adriàtica
- Vencedor d'una etapa etapa de la Volta a Catalunya
2004
- Campió del Món de fons en carretera a Verona
- 1r a la Milà-San Remo
- 1r al Trofeu Luis Puig
- Vencedor d'una etapa de la Challenge a Mallorca
- Vencedor d'una etapa de la Tirrena-Adriàtica
- Vencedor d'una etapa de la Volta ciclista a Espanya
2005
- 1r a la Tirreno Adriatico, vencedor de 3 etapes i de la classificació per punts
- 1r a la Fletxa Brabançona
- Vencedor de 2 etapes de la Challenge a Mallorca
2006
- 1r a la Fletxa Brabançona
- 1r a la Vattenfall Cyclassics
- Vencedor de 2 etapes del Tour de França
- Vencedor d'una etapa de la Tirreno-Adriatico
- Vencedor d'una etapa de la Volta al País Basc
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Suïssa
2007
- 1r a la Volta a Andalusia i vencedor d'una etapa
- 1r a la Milà-San Remo
- 1r a la Fletxa Brabançona
- Vencedor de 3 etapes de la Volta ciclista a Espanya
- Vencedor d'una etapa de la Challenge a Mallorca
2008
- 1r a la Gand-Wevelgem
- Vencedor de 2 etapes de la Tirreno-Adriatico
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Suïssa
- Vencedor d'una etapa del Tour de França i 1r de la Classificació per punts
2009
- Vencedor de 2 etapes del Tour de Romandia
2010
- 1r a la Milà-San Remo
- 1r a la París-Tours
- 1r al Trofeu de Cala Millor
- Vencedor de 2 etapes de la Volta al País Basc
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Andalusia
2011
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Andalusia
2012
- Vencedor d'una etapa al Tour Down Under
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Andalusia

Resultats al Tour de França [modifica]

2002. Abandona (8a etapa). Vencedor d'una etapa
2003. 96è de la classificació general
2006. Abandona (17a etapa). Vencedor de 2 etapes
2007. Abandona
2008. 70è de la classificació general. Vencedor de la 14a etapa. 1r d ela classificació per punts
2009. 99è de la classificació general
2010. 141è de la classificació general
2012. No surt (7a etapa)

Resultats a la Volta a Espanya [modifica]

2000. Abandona. Vencedor de 2 etapes
2001. Abandona
2002. Abandona
2004. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa
2007. Abandona (10a etapa). Vencedor de 3 etapes. Porta el maillot or durant 2 etapes
2008. No surt (13a etapa). Vencedor d'una etapa
2009. Abandona (13a etapa)
2010. No surt (15a etapa)
2011. Abandona (8a etapa)

Precedit per: Oskar Camenzind	Guanyador del Campionat del Món de ciclisme 1999 ( Verona)	Succeït per: Romāns Vainšteins
Precedit per: Romāns Vainšteins	Guanyador del Campionat del Món de ciclisme 2001 ( Lisboa)	Succeït per: Mario Cipollini
Precedit per: Igor Astarloa	Guanyador del Campionat del Món de ciclisme 2004 ( Verona)	Succeït per: Tom Boonen