Óscar Romero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
beat Òscar Romero, o
sant Romero
Mural Oscar Romero UES.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 15 d'agost de 1917
Ciudad Barrios (San Miguel, El Salvador)
Mort 24 de març de 1980
Hospital La Divina Providència, en la colònia Miramonte (San Salvador)
Sepultura Cripta de la catedral del Divino Salvador del Mundo (San Salvador)
bisbe i màrtir
Commemoració en Església catòlica, anglicanisme, luteranisme
Beatificació 23 de maig de 2015; obert el procés de beatificació en 1997 , San Salvador per Angelo Amato, en representació del papa Francesc
Fets destacables Arquebisbe de San Salvador
Orde Claretians
Iconografia Com a bisbe, amb sotana i faixa i capel vermell, amb un nen als braços; beneint
Patronatge Oficiosament, patró del Salvador i Amèrica
Signatura

Óscar Arnulfo Romero y Goldámez (Ciudad Barrios, San Miguel (El Salvador), 15 d'agost de 1917 - San Salvador, 24 de març de 1980), arquebisbe de San Salvador, assassinat per la seva defensa dels drets humans enfront de la tirania dels governs militars. És venerat com a beat per l'Església Catòlica i com a sant per l'Església Anglicana; l'Església Luterana Evangèlica d'Amèrica el commemora com a màrtir.

Vida[modifica | modifica el codi]

Als 25 anys és ordenat sacerdot de l'ordre claretiana. En 1964, va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Santiago de María, en el departament d'Usulután, on va estar durant tres anys. Posteriorment va ser nomenat secretari de la Conferència Episcopal d'El Salvador i en 1970 fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador, fins que el 23 de febrer de 1977, arriba a ser arquebisbe de San Salvador, nomenament que li donà el papa Pau VI.

Óscar Romero ( pastel )

Denúncia[modifica | modifica el codi]

Des d'aquell moment, donà testimoniatge de nombroses violacions dels drets humans. Va començar a parlar en favor del pobre i les víctimes de la creixent repressió governamental en contra del poble salvadorenc, que va ser l'avantsala de la guerra civil durant la dècada dels 1980 i principis dels 1990. El seu constant reclam contra el sofriment dels pobres i la seva defensa de la teologia de l'alliberament li van ocasionar nombrosos conflictes, tant amb el govern salvadorenc com amb la jerarquia de l'Església Catòlica. Va ser fins i tot aïllat pel papa Joan Pau II a Roma, durant una visita de la qual va tornar desolat. Després d'això el seu reclam al govern es va fer més fort i profund, en una època en la qual la intervenció dels Estats Units en suport dels militars salvadorencs era cada cop més forta.


Assassinat[modifica | modifica el codi]

Va ser assassinat d'un tret al cor per un francotirador[1] dels esquadrons de la mort mentre celebrava missa en la capella de l'Hospital La Divina Providència en la colònia Miramonte de San Salvador.

Els esquadrons de la mort estaven al comandament de l'ex-major de l'exèrcit Roberto D'Aubuisson Arrieta, fundador del partit ultradretà ARENA, sent l'autor de l'atemptat el capità de l'exèrcit Alvaro Saravia, que actualment resideix protegit als Estats Units. En 1993, la Comisión de la Verdad creada pels Acords de Pau de Chapultepec va concloure determinant la culpabilitat de D'Aubuisson, Saravia, i l'ultradretà Enrique Altamirano Madriz.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El 24 de març de 1990 es donà inici a la seva causa de canonització. Al 1994 es presentà formalment la sol·licitud per a la seva canonització al seu successor, Arturo Rivera y Damas. En 1997 es va obrir la causa de beatificació i Joan Pau II li atorgà el títol de Servent de Déu.[2] El 3 de febrer de 2015 va ser reconegut com a màrtir «per odi a la fe» per part de l'Església Catòlica, en ser aprovat pel Papa Francesc el decret de martiri corresponent promulgat per la Congregació per a les Causes dels Sants.[3][4] El 21 d'abril de 2013, l'arquebisbe Vincenzo Paglia, postulador de la causa de canonització de l'arquebisbe salvadoreny, anuncià que el Papa Francesc havia desbloquejat el procés de beatificació.[5]

En molts països, Óscar Romero és considerat profeta i pastor del poble llatinoamericà, algunes comunitats el consideren, oficiosament, patró d'Amèrica i El Salvador, donant-li el nom de San Romero o San Romero de América.[6][7][8] Fora de l'Església catòlica, és honorat per d'altres denominacions cristianes,[9] incloent l'Església Anglicana, que l'ha inclòs al seu santoral. [10][11] És un dels deu màrtirs del segle XX representats a les estàtues de l'abadia de Westminster de Londres,[12][13] i va ser proposat al Premi Nobel de la Pau al 1979[14] pel Parlament britànic.[15] La seva memòria també es commemora al calendari luterà. En 2008, va ésser escollit com un dels quinze Campions de la Democràcia Mundial per la revista A different view.

El 23 de maig de 2015 va ser beatificat a la Plaça Salvador del Món, en una cerimònia presidida pel cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants.[16] Es tracta del primer salvadoreny en ésser elevat als altars, i el primer arquebisbe màrtir d'Amèrica. [15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Es tractava del sots-sergent Mariano Samayor Acosta, que formava part de la Secció II de la Guàrdia Nacional de El Salvador, qui va rebre l'ordre del mateix major Roberto d'Aubuisson, el creador dels esquadrons de la mort. Va rebre 114 dòlars com a pagament. La seva identitat es va conèixer 31 anys després de l'assassinat de Romero. El primer gran testigo de la Iglesia del Vaticano II
  2. Oficina de Canonización del Arzobispado de San Salvador, Proceso de canonización de monseñor Romero, consultado el 2 de abril de 2007
  3. «Iglesia católica reonoce martirio de Óscar Romero por odio a la fe».
  4. BBC Mundo: Papa aprueba declarar mártir al arzobispo salvadoreño Óscar Romero, consultado el 3 de febrero de 2015.
  5. «El papa Francisco desbloquea el proceso de beatificación de Monseñor Romero». [www.elfaro.net], 21 d'abril de 2013. [Consulta: 21 d'abril de 2013].
  6. Pedro Casaldáliga, San Romero de América, consultado el 15 de agosto de 2007
  7. «San Romero de América», 23 de marzo de 2015. [Consulta: 23 de marzo de 2015].
  8. «San Romero de América camina junto a los pueblos de nuestro continente». Cuba Debate, 23 de marzo de 2015. [Consulta: 23 de marzo de 2015].
  9. Revista Raíces, Desde el viejo Vancouver: memorias de Jon Cortina, noticia sobre el homenaje a Mons. Romero en una iglesia unitaria de Canadá, consultado el 15 de agosto de 2007
  10. Episcopales Latinos, "San Romero de América, consultado el 15 de agosto de 2007
  11. Revista Raíces, Monseñor Romero y Sudáfrica, consultado el 15 de agosto de 2007
  12. Editorial. «Monseñor Romero en Westminster». Revista Proceso, 19, 816, 22 de julio de 1998. ISSN: 0259-9864 [Consulta: 15 de agosto de 2007].
  13. Trowles, Tony. Treasures of Westminster Abbey. Londres: Scala Pub. Limited, 2008. 
  14. Monseñor Romero-Apunte biográfico, cervantesvirtual.com.
  15. 15,0 15,1 Mata, Santiago. Monseñor Óscar Romero. Pasión por la Iglesia. Madrid: Ediciones Palabra, 2015. 
  16. «El primer gran testigo de la Iglesia del Vaticano II», 22 de maig de 2015. [Consulta: 23 de maig de 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Óscar Romero Modifica l'enllaç a Wikidata