Úrsula de Colònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Úrsula
i les Onze Mil Verges

Pintura de Hans Memling, al Reliquiari de Santa Úrsula, 1489 (Bruges, Memlingmuseum)
Verge, màrtir
Naixement Diferents autors situen la seva vida en: 238, 283, 383, 451 i 640
Cornualla (Regne Unit)
Defunció La més citada és 383
Colònia (Renània, Alemanya)
Enterrament Basílica de Santa Úrsula (Colònia)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Colònia
Festivitat 21 d'octubre
Fets destacables Santa llegendària, probablement sense existència històrica
Iconografia Amb una sageta a la mà, amb un estendard; amb corona, amb un grup de dones (les 11.000 verges); en una nau amb altres dones
Patronatge Valls, Colònia, Delfos, Anglaterra, arquers, orfes; barreters d'agulla (a Barcelona)

Santa Úrsula (en llatí vol dir "óssa petita") va ser una noia cristiana nascuda potser a Cornualla. És venerada com a santa per l'Església catòlica i la seva festivitat és el 21 d'octubre. La tradició que narra el seu martiri no té, però, base històrica i se'n dubta que realment existís. Per això, va ser suprimida del Calendari romà[1] que marca les celebracions que es fan arreu del món catòlic, però es va mantenir el seu culte als llocs on és tradicional i al Martirologi romà, la llista oficial de sants.

Llegenda de la santa i les seves companyes[modifica | modifica el codi]

La llegenda, sense base històrica, diu que era una princesa de la Britània romana que, per voluntat del seu pare el rei Donatu de Dummònia, al sud-oest d'Anglaterra, va ser promesa amb un príncep pagà, Conan Meriadoc d'Armòrica (l'actual Bretanya).[2] La jove era de gran bellesa i, en secret, havia consagrat la seva virginitat a Déu, per la qual cosa volia negar-s'hi. En un somni, però, un àngel li va aconsellar que no ho fes, ja que ocasionaria una guerra. Úrsula, llavors, va demanar d'endarrerir el casament durant tres anys, per poder comprendre mentrestant els designis de Déu i esperant que, mentrestant, el promès es convertís al cristianisme i canviés d'idea.

Va organitzar un viatge de pelegrinatge a Roma: va embarcar juntament amb un seguici d'11.000 noies, totes verges i, segons algunes versions, també amb el seu promès. De camí, una tempesta va portar la nau, miraculosament fins a un port gal, i, d'allí, seguint el Ren, van arribar a Colònia, Basilea i, a peu, a Roma. Allí van convèncer el papa Ciríac (d'existència desconeguda) i el bisbe de Ravenna Sulpici, per a unir-se al grup.

Junts van anar cap al nord i, en arribar a Colònia, que estava assetjada pels huns, van ser fetes presoneres i executades, majoritàriament per decapitació. El rei, Àtila en algunes versions, va quedar colpit per la bellesa d'Úrsula i li va demanar que fos la seva esposa. En negar-se va ser assagetada fins a morir. Les dates del fet varien: les més habituals el situen cap al 383.

Origen de la llegenda[modifica | modifica el codi]

La llegenda es basa en una inscripció del segle IV o V a l'Església de Santa Úrsula de Colònia, que es deia que havia estat edificada sobre el lloc del martiri de les santes. La inscripció diu:

Làpida amb la inscripció de Clemaci, al cor de la Ursulakirche de Colònia
« DIVINIS FLAMMEIS VISIONIB. FREQVENTER /

ADMONIT. ET VIRTVTIS MAGNÆ MAI / IESTATIS MARTYRII CAELESTIVM VIRGIN / IMMINENTIVM EX PARTIB. ORIENTIS / EXSIBITVS PRO VOTO CLEMATIVS V. C. DE / PROPRIO IN LOCO SVO HANC BASILICA / VOTO QVOD DEBEBAT A FVNDAMENTIS / RESTITVIT SI QVIS AVTEM SVPER TANTAM / MAIIESTATEM HVIIVS BASILICÆ VBI SANC / TAE VIRGINES PRO NOMINE. XPI. SAN / GVINEM SVVM FVDERVNT CORPVS ALICVIIVS / DEPOSVERIT EXCEPTIS VIRCINIB. SCIAT SE / SEMPITERNIS TARTARI IGNIB. PVNIENDVM/

»
— Anònim, Inscripció en pedra, cor de l'església de S. Úrsula de Colònia

La Catholic Encyclopedia diu que "aquesta llegenda, amb les seves incomptables variants i desenvolupaments cada cop més fabulosos, podria omplir més de cent pàgines. Algunes característiques n'han estat considerades amb prevenció per autors medievals i, des de Baroni, han estat rebutjats de manera general.”[3] Ni Jeroni ni Gregori de Tours s'hi refereixen als seus escrits. No obstant això, Gregori si que fa menció de la llegenda de la Legió Tebana, a qui s'havia dedicat una església a Colònia. Tampoc l'esmenten altres importants hagiògrafs medievals com Beda, Ado, Usuard o Hrabanus Maurus. Una llegenda similar apareix entre 731 i 839, però el nom de la protagonista no és Úrsula, sinó Pinnosa o Vinnosa.[4]

L'opinió més generalitzada avui és que la llegenda és totalment fictícia. A banda, no es coneix res sobre les acompanyants d'Úrsula, ni tan sols llurs noms.[5]

Les 11.000 verges[modifica | modifica el codi]

Sí que exisita una tradició antiga a Colònia, cap al segle V, que hi havia hagut unes joves màrtirs, però el seu nombre era d'entre dos a onze noies. El nombre d'11.000 no es dóna fins al segle IX i sembla que es deu a algun error de lectura de les fonts. Podria haver estat per la confusió entre el nom propi d'una de les noies, Undecimillia o Ximillia, que coincideix amb el nom llatí del nombre onze mil. Altra versió suposa que la inscripció abreviada "XI. M. V.", que vol dir "onze màrtirs verges", va ser erròniament interpretada com a nombres romans, llegint-la com a "onze mil verges". Un autor del segle XI diu que l'error prové del fet que, en trobar unes relíquies, una anotació deia que eren d'una noia anomenada Úrsula, que tenia onze anys: en llatí undecimilia, que va ser llegit com a undicimila, que és 11.000.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La basílica de Santa Úrsula de Colònia conté les relíquies que suposadament pertanyen a la santa i les seves onze mil companyes. Són a la Goldene Kammer (la Cambra Daurada), decorada al segle XVII amb una gran quantitat d'ossos arranjats amb diferents formes i dibuixos cobrint els murs i voltant els reliquiaris en forma de bust o cap. Entre les restes, n'hi ha de nens petits (i fins i tot d'animals), la qual cosa confirma la poca versemblança de la llegenda, tot i que alguns autors medievals com Hermann Joseph, adduïa per a explicar-ho que es tractava de parents de les verges màrtirs. Les relíquies procedeixen d'un cementiri que es va creure que era el lloc on havien enterrat les màrtirs.

Al Martirologi romà, la llista oficial dels sants venerats per l'Església Catòlica Romana, només s'esmenta: "A Colònia, Alemanya, commemoració de les santes verges que acabaren llurs vides en martiri per Crist al lloc on després s'aixecà la basílica de la ciutat, dedicada a la noia innocent Úrsula, que es considera la cap del grup.".[6] La festivitat es manté el 21 d'octubre.

Repercussió[modifica | modifica el codi]

La devoció a Santa Úrsula i les Onze Mil Verges s'estengué arreu d'Europa durant l'Edat Mitjana i va esdevenir un motiu iconogràfic recurrent, present a moltes obres d'art. Cap al 1480, Hans Memling va pintar un reliquiari de fusta a Bruges, amb panells que representen la seva història, i que són una de les obres mestres de la pintura flamenca.

Cristòfor Colom va batejar les Illes Verges en honor de les santes màrtirs.

La Companyia de Santa Úrsula, fundada en 1535 per Àngela Merici i dedicada a l'educació de noies joves, va prendre la santa com a protectora, per la qual cosa va ser considerada patrona de les estudiants.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Úrsula de Colònia

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Calendarium Romanum (Libreria Editrice Vaticana, 1969), p. 143
  2. També hi ha versions on parla del príncep Ereu, que la demana en matrimoni
  3. 3,0 3,1 Catholic Encyclopedia: St. Ursula and the Eleven Thousand Virgins
  4. Online Encyclopedia: Saint Ursula
  5. Posteriorment, una altra llegenda totalment apòcrifa parla de l'última de les màrtirs, Santa Còrdula, que atemorida, s'hauria amagat per escapar del martiri però, penedida, va presentar-se l'endemà i va dir que ella també era cristiana, essent decapitada. Les suposades restes de Còrdula van ser trobades a la Johanniterkirche de Colònia i van ser traslladades a Königswinter i Rimini; a la catedral de Palència es conserva un cap que es diu que és d'aquesta santa. El martirologi romà no inclou el nom de Còrdula.
  6. Martyrologium Romanum (Libreria Editrice Vaticana, 2001 ISBN 88-209-7210-7)