İzniq

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Sofia d'İznik
Imatge del llac d'Iznik

İzniq[1] és una localitat de la actual Turquia que es correspon amb l'antiga ciutat de Nicea, coneguda pels seus dos concilis ecumènics, el primer i el setè de l'Església cristiana, i per haver estat capital de l'Imperi de Nicea. Entre 1204 i 1261, de fet, actuà com a capital interina de l'imperi Bizantí fins a la recuperació de Constantinoble. Voltada d'altes muralles, İzniq conserva encara un bon nombre dels monuments de l'antiga Nicea i és una important destinació turística. Té molta anomenada la seva ceràmica vidrada.

La ciutat s'estén en una conca fèrtil a l'extrem oriental del llac d'İzniq, emmarcada per serres de turons al nord i al sud. Administrativament pertany a la província de Bursa. L'any 2000 sumava 20.169 habitants, en una àrea urbana de 753 km².


Història[modifica | modifica el codi]

Muralles de Nicea
Teatre

Per la història antiga vegeu: Nicea de Bitínia

Temps de les Croades[modifica | modifica el codi]

Després d'un llarg període de pau va ser conquerida pels turcs seljúcides el 1078, però reconquerida pels bizantins al any següent. El 1081 la van tornar a conquerir i la van tornar a perdre. El 1086 van tornar o ocupar-la i els bizantins van demanar l'ajut als prínceps europeus i es va originar la primera croada.

El 1097 fou ocupada pels croats (Primera Croada, setge de Nicea) i va quedar en mans de l'Imperi Bizantí.[2] Després de la caiguda de Constantinoble en mans dels llatins (1204), el 1205 Teodor I Làscaris, proclamat emperador, la va fixar com a residencia i capital del Imperi (ara conegut com a Imperi de Nicea). El 1259 Miquel VIII Paleòleg va usurpar el tron a Joan IV Ducas Làscaris i el 1261 va reconquerir Constantinoble.

Domini otomà[modifica | modifica el codi]

El 1331 (setge de Nicea, 1331) va tornar a caure en mans dels turcs, aquesta vegada els osmanlis o otomans de l'emir o soldà Orkhan, i des llavors es va dir Iznik. Molts materials dels edificis grecs es van utilitzar per construir edificis otomans, especialment mesquites. Va perdre importància amb la conquesta de Constantinoble el 1453. La industria de pots de ceràmica es va desenvolupar i fou coneguda com a İznik Çini (Çini vol dir Xina en turc) perquè imitava a la porcellana xinesa que agradava als sultans; va servir per decorar moltes mesquites a Istanbul i altres llocs de l'imperi; després la qualitat va decaure. La ciutat fou un centre agrícola. Al segle XIX es va construir una via fèrria. Al segle XX la qualitat de la ceràmica fou restablerta per alguns petits fabricants especialment de Kütahya

Mesquita Verda
Rajola de ceràmica d'Iznik a la mesquita Selimiye d'Edirne

Ruïnes[modifica | modifica el codi]

Les antigues muralles amb torres i portes estan bastant ben conservades. Mesuren un perímetre de 3.100 metres i la seva amplada a la base es de 5 a 7 metres sent l'altura de 10 a 13 metres; hi ha quatre grans portes i dues petites. Es van utilitzar materials treballats romans i grans blocs de pedra; algunes columnes i fragments d'altres edificis antics en formen part. Foren construïdes al segle IV. A les torres hi ha algunes inscripcions gregues.

També queden restes de mesquites, banys, i cases distribuïdes en mig de la ciutat moderna. La ciutat otomana fou més reduïda que la bizantina i es va construir amb materials d'aquesta. El antic llac al nord de la ciutat avui dia està més retirat i ha format una plana de maresmes. Fora de les muralles es veu un antic aqüeducte.[3]

L'església de Dormition, la principal de Nicea, fou segurament la catedral bizantina, la més gran de l'Àsia Menor. Fou decorada amb mosaics el segle IX.. Fou destruïda el 1922 [4] durant la guerra entre grecs i turcs. L'església de Santa Sofia (Hagia Sophia) s'està restaurant.

Seu episcopal[modifica | modifica el codi]

İznik va romandre seu de l'església catòlica (bisbat Nicaenus); la seu està vacant des de la mort de l'últim bisbe el 1976.[5] Es també la seu d'un bisbe metropolità del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble el titular del qual (2008) es l'antic arquebisbe de Finlàndia, Metropolità Johannes (Rinne).[6]

Personatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0047979
  2. Madden, Thomas F. Crusades: The Illustrated History (en anglès). University of Michigan Press, 2005. ISBN 0472031279. 
  3. Comp. William Martin Leake, Asia Minor, pp. 10, foll.; Von Prokesch-Osten, Erinnerungen, iii. pp. 321,foll.; Richard Pococke, Journey in Asia Minor, iii. pp. 181, foll.; Walpole,'Turkey'[', ii. p. 146; Eckhel, Doctr. Num. i. pp. 423, foll.; Rasche, Lexic. Rei Num. iii. l. pp. 1374, foll.
  4. Glenn Peers (2001). Subtle Bodies: Representing Angels in Byzantium. University of California Press. ISBN 978-0-520-22405-6, p.82.
  5. Catholic-Hierarchy.org
  6. «Biography of Metropolitan Johannes (Rinne) of Nicea» (en Greek). Ecumenical Patriarchate of Constantinople. [Consulta: 2008-10-18].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coord.: 40° 25.74′ N, 29° 43.17′ E / 40.42900,29.71950

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: İzniq