Ł

De Viquipèdia

Ł o ł, L amb barra, és una lletra dels alfabets polonès, casubi, sòrab, łacinka (bielorrús) i navall. Excepte en navall, representa la continuació legítica/eslava oriental de la no-palatal l protoeslava.

Ł va aparèixer per primer cop el Segle XVI a textos en polonès.

En polonès modern, ł es pronuncia normalment /w/ com en u en avui o qualsevol diftong creixent. A l'anglès trovem aquest so a la w, com a were, will però no a new o straw. Per l'altra banda, l'antiga pronunciació encara s'usa a la part més oriental de Polònia i entre la minoria polonesa a Lituània, Bielorrúsia y Ucraïna.

Al łacinka bielorrús, ł correspon a la л de l'alfabet ciríl·lic, pronunciada normalment /l/, de forma quasi idèntica a la nostra l.

Al Vèneto la ł s'usa per unificar les varietats d'aquest idioma i es pot pronunciar com l, com ë, o no pronunciar. Per exemple: la paraula gòndola, en vèneto s'escriu góndoła y es pot pronunciar gòndola, gòndoea o gòndoa.

En navall, ł s'utilitza per a la alveolar lateral fricativa sorda (ɬ), com Ll en galès.