Œ
|
|
L'article necessita algunes millores en la seva redacció. Col·laboreu-hi! sintaxi no catalana |
"Œ" (minúscula "œ") és una vocal i una lletra usada en llatí medieval i modern, i en l'alfabet francès modern. L'origen de la lletra és una lligadura d'O i E. En anglès caràcter és anomenat de vegades eðel, pronunciat /eðəl/).
La combinació descriu un diftong, AFI [œ], que tenia un valor similar a l'espanyol OI. S'usava en préstecs del grec, paraules que contenien el diftong . El costum clàssic i la moderna és escriure ambdues lletres separades, però la lligadura es va usar en època medieval i a començaments de l'era moderna, en part perquè Œ havia estat reduïda a una vocal afluixa simple (IPA: [e:]) en l'última època del llatí.
En alemany, Ö (O amb Umlaut) és l'equivalent. En danès, feroès i noruec la lletra equivalent és Ø. No és intercanviable per Ö en suec, finlandès, islandès, estonià, hongarès i turc, ja que la Ö no representa O amb Umlaut a aquestes llengües.
En llatí clàssic representava un so similar al diftong espanyol oi ([oj]); emperò el llatí vulgar va reemplaçar aquest so pel d'una i afluixa ([e:]). Per aquesta raó, les paraules llatines que posseeixen Œ i que han arribat al català s'escriuen amb E, V.G. foederal es converteix en "federal" i foetus en "fetus".
En el francès, l'ús de œ no és qüestió d'estètica, sinó de lingüística: œ i les vocals separades œ no es llegeixen de la mateixa manera (coelacanthe [selacãt] ~ coefficient [koefisiã]). Notem que si el dígraf francès oeu es pronuncia [ø] o [œ], els sent de les paraules provinents del grec s'haurien de sentir com [e] (oedème com édème, oesophage com ésophage, oecuménique com écuménique, Œdipe com Édipe); l'ús actual prefereix algunes vegades la pronunciació [ø], però no en tots els casos (foetus, coelacanthe).
El símbol "œ" també s'usa en l'Alfabet fonètic internacional per a la vocal anterior semioberta labialitzada. La majúscula petita correspon a un so diferent, la vocal anterior oberta labialitzada.
Els codis Unicode són respectivament Œ 338 (152 en hexadecimal) i œ 339 (153 en hexadecimal). A HTML el codi Œ i œ; també pot ser usat.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Œ |