Ḥā
|
La ḥā (en àrab الحاء [al'ħaːʔ]) és la sisena lletra de l'alfabet àrab (vuitena en l'ordre abjadí). És una lletra lunar.
Taula de continguts |
Història[modifica]
Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu[1] , de la ḥēth fenícia.
Ús[modifica]
Representa el so consonàntic /ħ/.
Escriptura[modifica]
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| ح | ـح | ـحـ | حـ |
La ḥā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Variants[modifica]
Tot i que la jīm és molt similar, es considera que aquesta té un origen independent.
De la ḥā és va fer derivar la forma i el nom la ẖā, una de les sis lletres afegides a l'alfabet àrab bàsic a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.
En la varietat paixtu de l'alfabet àrab s'usa una lletra com la ḥā amb un diacrític semblant a una hamza a sobre, ځ per a representar /dz/; i amb tres punts, څ, per a /ts/.
Vegeu també[modifica]
| Alfabet àrab | ||||||
| ﺍ | ﺏ | ﺕ | ﺙ | ﺝ | ﺡ | ﺥ |
| ﺩ | ﺫ | ﺭ | ﺯ | ﺱ | ﺵ | ﺹ |
| ﺽ | ﻁ | ﻅ | ﻉ | ﻍ | ﻑ | ﻕ |
| ﻙ | ﻝ | ﻡ | ﻥ | ه | ﻭ | ﻱ |
Referències[modifica]
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
