Ṭā

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la lletra de l'alfabet àrab. Vegeu-ne altres significats a «Ta».
No veieu bé alguns caràcters?
La ṭā en la seva forma aïllada

La ṭā (en àrab الطّاء [a'tˁːaːʔ]) és la setzena lletra de l'alfabet àrab (novena en l'ordre abjadí). És una lletra solar.

Història[modifica | modifica el codi]

Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[1] de la ṭēth fenícia.

Ús[modifica | modifica el codi]

Representa el so consonàntic faringealitzat /tˁ/. En notació matemàtica moderna, té la mateixa utilitat que la \pi a occident.

Escriptura[modifica | modifica el codi]

Aïllada Final Medial Inicial
ط ـط ـطـ طـ

La ṭā es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, , zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Representació, transcripció i transliteració[modifica | modifica el codi]

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar ṭā.

Al SATTS, ṭā es transcriu com a Ṭ. En l'alfabet de xat àrab, s'usa tant TH com 6.

A la representació Unicode, ṭā ocupa el punt U+0637 amb el nom ARABIC LETTER TAH.

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xd7.

Com a entitat HTML, es codifica com a ط

Variants[modifica | modifica el codi]

La ẓā, , tot i formar part de l'alfabet àrab bàsic, es pot considerar un variant de la ṭā, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En els alfabets urdú i shahmukhi, s'usa el símbol de la ṭā sobre la , la dāl i la per a crear-ne les variants retroflexes.

En xiao'erjing el mateix símbol pot representar també el so /ʦ/, /t/ i la velaritzada /tˠ/.

Aquest símbol s'ha llevat de la varietat soraní de l'alfabet àrab.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Alfabet àrab
ه

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística