Ṭā
|
La ṭā (en àrab الطّاء [a'tˁːaːʔ]) és la setzena lletra de l'alfabet àrab (novena en l'ordre abjadí). És una lletra solar.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu[1], de la ṭēth fenícia.
Ús [modifica]
Representa el so consonàntic faringealitzat /tˁ/. En notació matemàtica moderna, té la mateixa utilitat que la 
a occident.
Escriptura [modifica]
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| ط | ـط | ـطـ | طـ |
La ṭā es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Representació, transcripció i transliteració [modifica]
A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar ṭā.
Al SATTS, ṭā es transcriu com a Ṭ. En l'alfabet de xat àrab, s'usa tant TH com 6.
A la representació Unicode, ṭā ocupa el punt U+0637 amb el nom ARABIC LETTER TAH.
A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xd7.
Com a entitat HTML, es codifica com a ط
Variants [modifica]
La ẓā, ﻅ, tot i formar part de l'alfabet àrab bàsic, es pot considerar un variant de la ṭā, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.
En els alfabets urdú i shahmukhi, s'usa el símbol de la ṭā sobre la tā, la dāl i la rā per a crear-ne les variants retroflexes.
En xiao'erjing el mateix símbol pot representar també el so /ʦ/, /t/ i la velaritzada /tˠ/.
Aquest símbol s'ha llevat de la varietat soraní de l'alfabet àrab.
Vegeu també [modifica]
| Alfabet àrab | ||||||
| ﺍ | ﺏ | ﺕ | ﺙ | ﺝ | ﺡ | ﺥ |
| ﺩ | ﺫ | ﺭ | ﺯ | ﺱ | ﺵ | ﺹ |
| ﺽ | ﻁ | ﻅ | ﻉ | ﻍ | ﻑ | ﻕ |
| ﻙ | ﻝ | ﻡ | ﻥ | ه | ﻭ | ﻱ |
Referències [modifica]
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
