Mi (kana)

Mi
	;
Caràcter	み (hiragana) ; Unicode: 307F; ; ミ (katakana) ; Unicode: 30DF; ; ﾐ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF90; ; ㋯ (katakana) ; Unicode: 32EF;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	み, み i み

En l'escriptura japonesa,^[1] み (hiragana) i ミ (katakana)^[2] són dues mores o kanes que ocupen la 32a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre ま i む; i la 41a en el poema iroha, entre め i し.^[3] En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

A la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la setena columna (ま行, columna «ma») i la segona fila (い段, fila «i»).

El caràcter み prové del kanji 美, mentre que ミ prové de 三.

Romanització[modifica]

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki, み, ミ es romanitzen com a «mi».

	El caràcter み s'escriu amb dos traços: Traç que consisteix en una línia horitzontal seguida d'una corba que va cap avall, forma un bucle en la part esquerra del caràcter i al final és horitzontal cap a la dreta. Traç vertical que talla a la part final del primer traç. Al final es corba cap a l'esquerra.
	El caràcter ミ s'escriu amb tres traços: Traç horitzontal encara que lleugerament descendent. Traç similar a l'anterior situat a sota. Traç similar a l'anterior situat a sota.

み / ミ en braille japonès^[6]
み / ミ mi	みい / ミー mī

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), octubre 2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), agost 2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

López i Vidal, Lluc. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.