A (kana)

A
	;
Caràcter	あ (hiragana) ; Unicode: 3042; ; ア (katakana) ; Unicode: 30A2; ; ｱ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF71; ; ㋐ (katakana) ; Unicode: 32D0;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	あ i あ

En l'escriptura japonesa, els caràcters あ (hiragana) i ア (katakana)^[1] són dues mores que ocupen el primer lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), abans d'い; i el 36è en el poema iroha, entre て i さ. Segons els sistemes de romanització Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki, あ, ア es romanitzen com a «a»^[2] segons el sistema Hepburn modificat.^[3] Una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

A la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), あ es troba a la primera columna (a la que dona nom: あ行, "columna «a») i la primera fila (a la que dona nom: あ段, fila «a»).

El caràcter あ prové del kanji 安 (pacífic, tranquil, barat), mentre que ア prové de 阿 (afalagar). Es fa servir un caràcter de menor mida, ぁ, ァ; per a la formació de nous sons que no existeixen en el japonès tradicional, com ふぁ (fa) i ヴァ (va).

Cal·ligrafia[modifica]

	La あ s'escriu amb tres traços Traç horitzontal en la part superior, d'esquerra a dreta. Traç vertical, de dalt a baix, que talla el primer Traç corb que comença a la part central del caràcter, baixa i acaba traçant un ample arc circular
	La ア s'escriu amb dos traços: Traç que al començament va d'esquerra a dreta, però al final es dirigeix de baix a l'esquerra. Traç lleugerament corb que descendeix.

Altres escriptures[modifica]

あ o ア en braille japonès^[5]
あ / ア a	ああ / アー ā	+あ / +ー chōon*

Alfabet fonètic: 「朝日のア」 (l'«a d'asahi», que vol dir «sol naixent»)
Codi Morse:^[6] －－ • －－

Referències[modifica]

↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), octubre 2016.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), agost 2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia[modifica]

López i Vidal, Lluc. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L’escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[2] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[3] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), octubre 2016.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[6] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), agost 2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]