つ

Hiragana Ｎ Ｗ Ｒ Ｙ Ｍ Ｈ Ｎ Ｔ Ｓ Ｋ - ん わ ら や ま は な た さ か あ Ａ ゐ り み ひ に ち し き い Ｉ る ゆ む ふ ぬ つ す く う Ｕ ヶ ゑ れ め へ ね て せ け え Ｅ ー を ろ よ も ほ の と そ こ お Ｏ

Katakana Ｎ Ｗ Ｒ Ｙ Ｍ Ｈ Ｎ Ｔ Ｓ Ｋ - ン ワ ラ ヤ マ ハ ナ タ サ カ ア Ａ 　 ヰ リ 　 ミ ヒ ニ チ シ キ イ Ｉ 　 　 ル ユ ム フ ヌ ツ ス ク ウ Ｕ 　 ヱ レ 　 メ ヘ ネ テ セ ケ エ Ｅ 　 ヲ ロ ヨ モ ホ ノ ト ソ コ オ Ｏ

En l'escriptura japonesa, el caràcter sil·làbic (o, amb més propietat, mora) つ (hiragana) i ツ (katakana) ocupen el 18è lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre d'ち i て. A la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la quarta columna (た行, "columna TA") i la tercera fila (う段, "fila U" ).

Poden portar l'accent dakuten:づ,ヅ.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn, Kunrei-shiki y Nihon-shiki:

• つ, ツ se romanitzen com "tsu".
• づ, ヅ se romanitzen com "dzu" (Kunrei-shiki i Nihon-shiki) o "zu" (Hepburn).

Escriptura

• El caràcter つ s'escriu amb un traç, que consisteix en una línia horitzontal tot i que lleugerament ascendent, cap a la dreta, que baixa i torna a l'esquerra. Es similar a la corba de la lletra P.

• El caràcter ツ s'escriu amb tres traços:

1. Un petit traç gairebé vertical.
2. Un traç igual que l'anterior, dibuixat una mica a la dreta i a dalt de l'anterior.
3. Un traç obliquo, ascendent d'esquerra a dreta, que passa sota als anterior.

S'ha de tenir molta cura de no confondre'l amb el katakana シ (shi), ja que els traços tenen diferent orientació i posició. També és similar