De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: )
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la lletra de l'alfabet àrab. Vegeu-ne altres significats a «Fa».
No veieu bé alguns caràcters?
La fā en la seva forma aïllada

La (en àrab الفاء [al'faːʔ]) és la vintena lletra de l'alfabet àrab (dissetena, amb un valor numèric de 80, en l'ordre abjadí). És una lletra lunar.

Taula de continguts

Història [modifica]

Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu[1], de la pē fenícia.

Ús [modifica]

Representa el so consonàntic velar fricatiu /f/.

Escriptura [modifica]

Aïllada Final Medial Inicial
ف ـف ـفـ فـ

La fā es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, , zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Representació, transcripció i transliteració [modifica]

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar fā.

Al SATTS, ġayn es transcriu com a F. En l'alfabet de xat àrab també s'usa PH.

A la representació Unicode, fā ocupa el punt U+0641 amb el nom ARABIC LETTER FEH.[2]

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xe1.[3]

Com a entitat HTML, es codifica com a ف

Variants [modifica]

Tot i l'aparent semblança, la qāf i la fā no són variants l'una de l'altra.

Al Magrib la fā pot trobar-se escrita "ڢ", amb el punt a sota[4], per a distingir-se de la qāf, que s'escriuria amb un sol punt, com la fā a altres llocs.

En l'alfabet jawi existeix un símbol com la fā amb tres punts a sobre, ڤ, per a representar el so /p/. El soraní usa aquest símbol per a /v/. Aquest símbol també es troba amb el mateix ús a Egipte i Síria.[4]

Vegeu també [modifica]

Alfabet àrab
ه


Referències [modifica]

  1. (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
  2. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFTaula Unicode de l'àrab.
  3. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFL'estàndar en PDF o paper (de pagament)
  4. 4,0 4,1 Haywood - Nahmad [1965]. «1, La lengua árabe. Ortografía. Fonética. Puntuación.». A: Nueva gramática árabe. Trad. Francisco Ruiz Girela. 1a ed. (en castellà). Madrid: Coloquio, 1992, p. 13. ISBN 84-7861-032-4.