Fā
|
La fā (en àrab الفاء [al'faːʔ]) és la vintena lletra de l'alfabet àrab (dissetena, amb un valor numèric de 80, en l'ordre abjadí). És una lletra lunar.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu[1], de la pē fenícia.
Ús [modifica]
Representa el so consonàntic velar fricatiu /f/.
Escriptura [modifica]
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| ف | ـف | ـفـ | فـ |
La fā es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
Representació, transcripció i transliteració [modifica]
A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar fā.
Al SATTS, ġayn es transcriu com a F. En l'alfabet de xat àrab també s'usa PH.
A la representació Unicode, fā ocupa el punt U+0641 amb el nom ARABIC LETTER FEH.[2]
A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xe1.[3]
Com a entitat HTML, es codifica com a ف
Variants [modifica]
Tot i l'aparent semblança, la qāf i la fā no són variants l'una de l'altra.
Al Magrib la fā pot trobar-se escrita "ڢ", amb el punt a sota[4], per a distingir-se de la qāf, que s'escriuria amb un sol punt, com la fā a altres llocs.
En l'alfabet jawi existeix un símbol com la fā amb tres punts a sobre, ڤ, per a representar el so /p/. El soraní usa aquest símbol per a /v/. Aquest símbol també es troba amb el mateix ús a Egipte i Síria.[4]
Vegeu també [modifica]
| Alfabet àrab | ||||||
| ﺍ | ﺏ | ﺕ | ﺙ | ﺝ | ﺡ | ﺥ |
| ﺩ | ﺫ | ﺭ | ﺯ | ﺱ | ﺵ | ﺹ |
| ﺽ | ﻁ | ﻅ | ﻉ | ﻍ | ﻑ | ﻕ |
| ﻙ | ﻝ | ﻡ | ﻥ | ه | ﻭ | ﻱ |
Referències [modifica]
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
- ↑ (anglès)
PDFTaula Unicode de l'àrab. - ↑ (anglès)
PDFL'estàndar en PDF o paper (de pagament) - ↑ 4,0 4,1 Haywood - Nahmad [1965]. «1, La lengua árabe. Ortografía. Fonética. Puntuación.». A: Nueva gramática árabe. Trad. Francisco Ruiz Girela. 1a ed. (en castellà). Madrid: Coloquio, 1992, p. 13. ISBN 84-7861-032-4.
