Guaiaber
Psidium  | |
|---|---|
 Psidium guajava | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Myrtales |
| Família | Myrtaceae |
| Subfamília | Myrtoideae |
| Gènere | Psidium L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Els guaiabers (el seu fruit és la guaiaba) són plantes que formen el gènere Psidium (que significa "magrana" en llatí),[2] el qual consta d'unes 100 espècies d'arbusts i petits arbres tropicals. L'espècie Psidium guajaba és la que origina el nom vulgar del gènere.
Són plantes originàries de Mèxic, Amèrica Central, i nord d'Amèrica del Sud. Alguns de manera natural (surant en l'oceà) s'han estès al sud-est d'Asia, el Carib i algunes parts d'Àfrica. Actualment es cultiven a tota la zona tropical i fins i tot en la zona subtropical.
Tipus[modifica]
La més freqüent és Psidium guajava.
Els guaiabers són de la família mirtàcia (la de la murtra i els eucaliptus) i tenen fulles fosques i de disposició oposada, simples, d'el·líptiques a ovades i de 5 a 15 cm de llarg. Les flors són blanques amb cinc pètals i nombrosos estams.
Els gèneres Accara i Feijoa estaven abans inclosos en el gènere Psidium.
Nom[modifica]
Guaiaba deriva de la paraula en idioma arauac via el castellà, que s'ha adoptat amb algunes variacions per la majoria d'idiomes. Dins la zona originària d'aquests arbres, en quítxua s'anomena sawintu, en nàhuatl xālxocotl i en guaraní es denomina arasa.[3]
Ecologia i usos[modifica]
El fruit a més dels humans agrada a altres mamífers i ocells que poden dispersar els fruits en els seus excrements.
A algunes regions tropicals algunes espècies han esdevingut espècies invasores com per exemple P. littorale) a Hawaii. D'altra banda altres han esdevingut rares o prop de l'extinció com P. dumetorum a Jamaica.
Els arbres madurs de moltes espècies poden resistir temperatures de +5 °C cosa que no poden fer els arbres joves. Per això és dels pocs arbres tropicals que en zones temperades poden donar fruit cultivades com plantes d'interior.
valor nutricional[modifica]
Les guaibes es qualifiquen de superfruits, ja que són riques en vitamines i àcids grassos omega.
| Guaiaba (de Psidium guajaba), per 100 g de part comestible | |
|---|---|
| Calories | 36-50 |
| Humitat | 77-86 g |
| Fibra alimentària | 2.8-5.5 g |
| Proteïna | 0.9-1.0 g |
| Greix | 0.1-0.5 g |
| Cendres | 0.43-0.7 g |
| Glúcids | 9.5-10 g |
| Calci | 9.1–17 mg |
| Fósfor | 17.8–30 mg |
| Ferro | 0.30-0.70 mg |
| Carotè (Vitamina A) | 200-400 I.U |
| àcid ascòrbic (Vitamina C) | 200–400 mg |
| Tiamina (Vitamina B1) | 0.046 mg |
| Riboflavina (Vitamina B₂) | 0.03-0.04 mg |
| Niacina (Vitamina B₃) | 0.6-1.068 mg |
Font: US Department of Agriculture from Healthaliciousness.com
Algunes espècies[modifica]
- Psidium amplexicaule
- Psidium araao Raddi
- Psidium araca Raddi
- Psidium australe Cambess.
- Psidium cinereum: araçá-cinzento (Brasil)
- Psidium dumetorum – Jamaicana (extint: a finals dels 1970)
- Psidium firmum O.Berg: araçá-do-cerrado (Brasil)
- Psidium friedrichsthalium – Cas Guava, Costa Rica Guava, "arrayán" (El Salvador)
- Psidium galapageium – Galápagos
- Psidium guajava – Apple Guava, Guaiaber comú
- Psidium guineense Sw. – Guinea , araçá-do-campo (Brasil)
- Psidium harrisianum
- Psidium havanense
- Psidium incanescens Mart.
- Psidium littorale – Cattley Guava, del Perú, "arazá" (Colòmbia), "Xinesa" (com espècie invasora)
- Psidium littorale var. cattleianum – Guaiaber maduixer
- Psidium littorale var. littorale – Lemon Guava, waiawī (en Hawaià okina)
- Psidium montanum – de muntanya
- Psidium pedicellatum
- Psidium robustum O.Berg
- Psidium rostratum
- Psidium sartorianum – de Sartre, "arrayán" (Mèxic), guyabita del Perú (Panamà, Costa Rica), cambuí (Brasil)
- Psidium sintenisii – hoja menuda
- Psidium socorrense
- Psidium spathulatum Mattos
Notes[modifica]
- ↑ «Psidium». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 27-01-2009. [Consulta: 3 març 2010].
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. III M-Q A-C. CRC Press, 2000, p. 2203. ISBN 9780849326776.
- ↑ GUASCH, Antonio: Flora y Fauna del Paraguay en Idioma Guaraní
