(10199) Chariklo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(10199) Chariklo   
Comparechariklo2.jpg
Comparació a escala de 10199 Chariklo (esquerra), Plutó (centre), i la Lluna (dreta).
Descobriment
Descobridor James V.Scotti Spacewatch.
Data de descobriment 15 de febrer de 1997
Altres designacions 1997 CU26
Classificació Centaure
Elements orbitals
Època 22 de setembre de 2006
Excentricitat (e) 0,175
Semieix major (a) 15,861 UA
Periheli (q) 13.080 UA
Afeli (Q) 18,643 UA
Període orbital (P) 63 a
Velocitat orbital mitjana km/s
Inclinació (i) 23,4°
Longitud del
node ascendent
(Ω)
300,451°
Argument del
periheli
(ω)
242,361°
Anomalia mitjana (M) 10,6°
Característiques físiques
Dimensions 275 km
Massa ×1020 kg
Densitat g/cm³
Gravetat superficial m/s²
Velocitat d'escapament  km/s
Període de rotació h
Magnitud absoluta 6,4
Albedo 0,055
Temperatura
mitjana superf.
K (°C)

(10199) Chariklo és un planeta menor que es troba entre les òrbites de Saturn i Urà a 16 UA de distància mitjana del Sol. És el major representant del grup d'asteroides dels centaures coneguts fins al moment, amb 232 km de diàmetre,[1] seguit en grandària per (5145) Pholus i (2060) Chiron. El 26 de març de 2014 s'anuncià el descobriment de dos anells planetaris als quals se'ls donà els malnoms de Oiapoque i Chuí,[2] per els dos rius que formen la costa fronterera nord i sud de brazil; el descobriment es realitzà mentre s'observava una ocultació estel·lar[3][4][5]

Va ser descobert per James V. Scotti, del programa de detecció de planetes menors (Spacewatch) el 15 de febrer de 1997, i se li assignà, com a denominació provisional, 1997 CU26. El seu nom definitiu prové de la nimfa Chariclo que, segons la mitologia grega, va ser l'esposa de Quiró i filla d'Apol·lo; d'aquesta manera se seguí la tradició de nomenar tots aquests objectes amb noms de centaures.

Les observacions infraroges han detectat l'existència de gel en la seva superfície, el qual, estaria localitzat en els seus anells.[1]A la web de Mike Brownde possibles planetes nans, se li dóna un diàmetre de 232 km.[6]

Taula de continguts

Mida[modifica | modifica el codi]

Chariklo és actualment el centaure més gran conegut amb un diàmetre estimat de 232 km.[1] 2060 Chiron is likely to be the second largest with 230 km.[7] El centuare perdut 1995 SN55 podria ser més gran, amb un diàmetre de prop de 300 km.[6]

Òrbita[modifica | modifica el codi]

Chariklo es troba a 0,09 au de la resonància 4:3 d'Urà.

Es pensa que els centaures s'originaren en el cinturó de Kuiper i que es troben en òrbites dinàmicament inestables que els portaran a l'ejecció del sistema solar o a impactar contra el Sol o un planeta o convertir-se en un cometa de període curt.[8]

L'òrbita de Chariklo és més estable que la de Nessus, Chiron, i Pholus. Chariklo es troba a 0,09 UA de la resonància 4:3 d'Urà i s'estima que té una llarga vida mitjana orbital d'uns 10,3 milions d'anys.[9] Les simulacions orbitals de vint clons de Chariklo suggereixen que no començarà no entrarà regularment en 3 UA (450 Gm) d'Urà durant uns 30.000 anys.[10]

Durant l'oposició perihèlica de 2003–4, Chariklo tingué una magnitud aparent de +17,7.[11] A data de 2012, Chariklo està a 14,1 UA del Sol.[12]

Anells[modifica | modifica el codi]

Una ocultació estel·lar de 2013 descobrí que Chariklo té dos anells, un d'uns 7 km d'ample i l'altre d'uns 3,[2] i separats aproximadament 9 km per una zona estreta i fosca,[13] i a 396 i 405 km de Chariklo. Això el converteix en l'objecte més petit conegut amb anells. Sambla que aquests anells serien els responsables de la font de la signatura d'aigua gelada trobada en l'espectre de Chariklo.[3] Els radis orbitals d'aquests anells són de 391 i 405 quilòmetres respectivament. Aquest tipus d'anells semblen haver-se format a partir de les restes d'una col·lisió i quedaren confinats en els dos estrets anells per la presència de com a mínim un possible satèl·lit pastor. Per això s'ha conjecturat l'existència d'un o més satèl·lits .

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «A ring system detected around the Centaur (10199) Chariklo». DOI: 10.1038 nature 13155 doi 10.1038 nature 13155.(anglès)
  2. 2,0 2,1 «Asteroid Chariklo's rings surprise astronomers», 26-03-2014.(anglès)
  3. 3,0 3,1 «First Ring System Around Asteroid», 26 Març 2014.
  4. Woo, Marcus. «First Asteroid With Rings Discovere».(anglès)
  5. Rivera, Alicia. «Descubiertos dos anillos alrededor de un miniplaneta del Sistema Solar», 26 de març de 2014.(castellà)
  6. 6,0 6,1 Michael E. Brown. «How many dwarf planets are there in the outer solar system? (updates daily)».(anglès)
  7. John Stansberry, Will Grundy, Mike Brown, Dale Cruikshank, John Spencer, David Trilling, Jean-Luc Margot. «Physical Properties of Kuiper Belt and Centaur Objects: Constraints from Spitzer Space Telescope». 0702538, 2007.(anglès)
  8. Sheppard, Scott S.; Jewitt, David C.; Trujillo, Chadwick A.; Brown, Michael J. I.; Ashley, Michael C. B. «A WIDE-FIELD CCD SURVEY FOR CENTAURS AND KUIPER BELT OBJECTS». The Astronomical Journal, 120, 5, 2000, pàg. 2687–2694. arXiv: astro-ph/0008445. Bibcode: 2000AJ....120.2687S. DOI: 10.1086/316805.
  9. Horner, J.; Evans, N.W.; Bailey, M. E.. «Simulations of the Population of Centaurs I: The Bulk Statistics». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 354, 3, 2004, pàg. 798–810. arXiv: astro-ph/0407400. Bibcode: 2004MNRAS.354..798H. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2004.08240.x.
  10. «Twenty clones of Centaur 10199 Chariklo making passes within 450Gm». (Solex 10). Accessed 2009-05-10.
  11. «AstDys (10199) Chariklo (March 2003) Ephemerides».
  12. «AstDys (10199) Chariklo Ephemerides».
  13. Elizabeth Landau. «Astronomers find nom asteroid with rings», 26-03-2014.