(13) Egeria

**13 Egeria**
Descobriment
Descobridor	Annibale de Gasparis
Data de descobriment	2 de novembre de 1850
Classificació	Cinturó d'asteroides
Elements orbitals
	Època 14 de juliol de 2004 (DJ 2453200,5)
Excentricitat (e)	0,085
Semieix major (a)	385,336 Gm (2,576 UA)
Periheli (q)	352,719 Gm (2,358 UA)
Afeli (Q)	417,953 Gm (2,794 UA)
Període orbital (P)	1509,977 d (4,13 a)
Velocitat orbital mitjana	18,56 km/s
Inclinació (i)	16,540°
Longitud del; node ascendent (Ω)	43,305°
Argument del; periheli (ω)	81,401°
Anomalia mitjana (M)	339,787°
Característiques físiques
Dimensions	207,6 km (217×196 km)
Massa	~1.63×1019 kg
Densitat	3,46±0.79 g/cm³
Gravetat superficial	~0,0580 m/s²
Velocitat d'escapament	~0,1098 km/s
Període de rotació	0,2935 d; (7,045 h)
Classe espectral	Asteroide tipus G
Magnitud absoluta	6,74
Albedo	0,083
Temperatura; mitjana superf.	~174 K

(13) Egeria (en català Egèria) és un asteroide gran del cinturó d'asteroides, nombre 13 de la sèrie. Fou descobert des de Nàpols el 2 de novembre de 1850 per l'astrònom italià Annibale de Gasparis. Rebé el seu nom en honor a Egèria, deessa romana de les fonts i els parts, nimfa del bosc d'Aricia, en el Laci, i esposa de Numa Pompili, sacerdot i mític segon rei de Roma. Egèria va ocultar una estrella el 8 de novembre de 1992. Llavors es va poder determinar que el seu contorn és bastant circular (217 × 196 km).

Referències [modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Jim Baer. «Recent Asteroid Mass Determinations». Personal Website, 2008. [Consulta: 2008-11-28].
↑ «Lightcurves and map data on numbered asteroids N° 1 to 52225». AstroSurf. Arxivat de l'original el 2005-11-27. [Consulta: 2008-11-03].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «JPL Small-Body Database Browser: 13 Egeria», 2008-11-04 last obs. [Consulta: 2008-11-25].
↑ «Asteroid Data Archive». Planetary Science Institute. Arxivat de l'original el 2006-06-23. [Consulta: 2008-11-03].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: (13) Egeria

Planetes menors
(12) Victoria	(13) Egeria	(14) Irene
Llista d'asteroides