(149) Medusa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(149) Medusa   
Descobriment
Descobridor Henri Joseph Perrotin
Data de descobriment 21 de setembre de 1875
Classificació Cinturó principal
Elements orbitals
Època 31 de desembre de 2006 (JD 2454100.5)
Excentricitat (e) 0'065
Semieix major (a) 325.284 Gm (2.174 UA)
Periheli (q) 304.026 Gm (2.032 UA)
Afeli (Q) 346.542 Gm (2.316 UA)
Període orbital (P) 1171,128 d
Velocitat orbital mitjana 20'18 km/s
Inclinació (i) 0'937°
Longitud del
node ascendent
(Ω)
159'647°
Argument del
periheli
(ω)
251'134°
Anomalia mitjana (M) 284'523°
Característiques físiques
Dimensions 19'7 km diam.
Massa 8'0×1015 kg
Densitat 2'0 g/cm³
Gravetat superficial 0'0055 m/s²
Velocitat d'escapament 0'0104 km/s
Període de rotació 7'36 hores
Classe espectral S
Magnitud absoluta 10'79
Albedo 0'10
Temperatura
mitjana superf.
~189 K

(149) Medusa és l'asteroide número 149 de la sèrie, descobert el 21 de setembre de 1875 des de Tolosa per Henri Joseph Perrotin (1845-1904). Quan va ser descobert era el més petit dels asteroides coneguts; actualment se'n coneixen d'altres de mida menor. Té un període de rotació de 26 hores.

Anomenat així en nom de Medusa, una de les tres Gorgònies, l'única que era mortal i visible als homes. Poseidó es va transformar en ocell per posseir-la, i va profanar el temple d'Atenea, que, irritada, va transformar els cabells de Medusa en serps. De la unió de Poseidó i Medusa van néixer Crisaor i el cavall Pegasus.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]