(153) Hilda

L'òrbita de Hilda en blau, en vermell les òrbites planetàries i en negre la del Sol. El planeta més extern visible és Júpiter.

Hilda és l'asteroide núm. 153 de la sèrie. Fou descobert el 2 de novembre del 1875 a Pula per Johann Palisa. Se n'observà una ocultació estelar el 31 de desembre del 2002 des del Japó.

És un asteroide molt gran de l'exterior del cinturó principal. La seva superfície és molt fosca perquè la seva composició és de carboni primitiu. Atès que té una baixa amplitud de corba lluminosa molt gran ens indica que és un cos esfèric. És un asteroide de tipus P amb un diàmetre d'uns 220 km.

El seu nom es deu en honor a la filla gran de Theodor von Oppolzer (1841-1886) que va morir poc abans. Hilda dóna nom a un grup d'asteroides anomenat grup Hilda, també conegut com a “Hildes”. Aquest grup d'asteroides no és una família d'asteroides. Aquest grup d'asteroides, (3,7 < a < 4,2; e < 0,03; i < 20), són cossos en ressonància 3:2 amb Júpiter i marquen la frontera exterior del cinturó principal amb una distància mitjana de 4 UA del Sol. Els “Hildes” s'assemblen als asteroides troians i a més poden tenir formes més allargassades que la resta d'asteroides del cinturó principal.

Planetes menors
152 Atala	(153) Hilda	154 Bertha
Llista d'asteroides