(1566) Ícar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(1566) Ícar   
Descobriment
Descobridor Wilhelm Heinrich Walter Baade
Data de descobriment 27 de juny de 1949
Altres designacions 1949 MA
Classificació asteroide Apol·lo
asteroide que creua l'òrbita de Mercuri, Venus, Mart
Elements orbitals
Època 27 d'agost de 2011 (2455800,5 JD )
Excentricitat (e) 0,82683789
Semieix major (a) 1,0779034528 UA
Periheli (q) 0,18665203 UA
Afeli (Q) 1,9691548727 UA
Període orbital (P) 408,7598409 d (1,1191234523 a)
Velocitat orbital mitjana km/s
Inclinació (i) 22,82825 °
Longitud del
node ascendent
(Ω)
88,027986°
Argument del
periheli
(ω)
31,350320°
Anomalia mitjana (M) 254,29362°
Característiques físiques
Dimensions 1,4 km
Massa 2,9×1012 kg
Densitat 2 ? g/cm³
Gravetat superficial 0,000 39 m/s²
Velocitat d'escapament 0,000 74 m/s
Període de rotació 0,094 71 d
Classe espectral U[1]
Magnitud absoluta 16,9
Albedo 0,4[2]
Temperatura
mitjana superf.
~242 K

(1566) Ícar és un asteroide Apol·lo (una subclasse dels asteroides propers a la Terra) que es caracteritza per estar, en el seu periheli, més proper al Sol que Mercuri. Creua les òrbites de Venus, Mart i el propi Mercuri. El seu nom prové d'Ícar, un personatge de la mitologia grega, que va volar massa prop del Sol. Va ser descobert el 1949 per Walter Baade.

Ícar s'acosta considerablement a la Terra en intervals de 9, 19, o 38 anys. El 16 de juny de 1968 es va acostar a només 6,4 milions de kilòmetres (16 distàncies lunars) però aquesta proximitat no és freqüent. L'últim cicle va succeir el 1996, acostant-se a 15,1 milions de kilòmetres, gairebé 40 cops la distància de la Terra a la Lluna. El proper acostament s'espera per al 16 de juny de 2015, fins a 8,1 milions de kilòmetres.

En 1967, el professor Paul Sandorff de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts va donar als seus estudiants la tasca d'idear un pla per a destruir Ícar en cas que aquest emprengués un rumb de col·lisió amb la Terra. Aquest pla es coneix com Projecte Ícar que va ser la base per a la pel·lícula de ciència-ficció Meteor (1979), amb Sean Connery.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Darling, David J. The universal book of astronomy: from the Andromeda Galaxy to the zone of avoidance (en anglès). Wiley, 2005, p. 246. ISBN 0471265691. 
  2. Veeder, G. J.. «Radiometry of near-earth asteroids». The Astronomical Journal, vol. 97, 4, 1989, pàg. 1211–9. Bibcode: 1989AJ.....97.1211V. DOI: 10.1086/115064. PMID: 11538320.