(4832) Palinurus
Descobriment | |
---|---|
Descobridor | Carolyn Shoemaker |
Data de descobriment | 12 octubre 1988 |
Lloc de descobriment | Observatori Palomar |
Altres designacions | 1988 TU1 |
Epònim | Palinur |
Classificació | Asteroides troians |
Elements orbitals | |
Època 13 de gener de 2016 (JDCT 2457400,5) | |
Excentricitat (e) | 0,14058 |
Semieix major (a) | 5,26610 UA |
Periheli (q) | 4,52576 UA |
Afeli (Q) | 6,00644 UA |
Període orbital (P) | 12,08 a |
Velocitat orbital mitjana | ? |
Inclinació (i) | 19,06479° |
Longitud del node ascendent (Ω) | 135,12441° |
Argument periheli (ω) | 210,05046° |
Anomalia mitjana (M) | 119,20509° |
Característiques físiques | |
Dimensions | ? |
Massa | ? |
Densitat | ? |
Gravetat superficial | ? |
Velocitat d'escapament | ? |
Període de rotació | 5,31 hores |
Classe espectral | ? |
Magnitud absoluta | 10,0 |
Albedo | ? |
Més informació | |
Identificador JPL | 20004832 |
(4832) Palinurus és un asteroide troià de Júpiter descobert per l'astrònom Carolyn Shoemaker en 1988 des de l'observatori del Mont Palomar, San Diego, Estats Units d'Amèrica.
Deu el seu nom en honor de Palinur, un personatge de la mitologia romana.[1]
La seva distància mínima d'intersecció de l'òrbita terrestre és de 3,52948 UA. El seu TJ és de 2,871.[2]
Les observacions fotomètriques recollides d'aquest asteroide mostren un període de rotació de 5,31 hores, amb una variació de lluentor de 10,0 de magnitud absoluta.[2]
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5a ed.. Springer, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ 2,0 2,1 JPL Small-Body Database