1,1,2-Triclor-1,2,2-trifluoroetà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pertany a la família dels CFC i també es pot anomenar Freon-113 o CFC-113. La seva fórmula és Cl2FC-CClF2 És el tercer clorofluorocarbur més utilitzat en el llarg de la història a més del CFC-11 i el CFC-12.

Estructura[modifica | modifica el codi]

La nomenclatura engloba els dos isòmer estructurals del triclorotrifluoroetà. Un d'ells és el Cl2FC-CClF2 i l'altre és el Cl3C-CF3. Segons la nomenclatura específica dels CFC, el primer d'ells seria el 1,1,2-triclorotrifluoroetà i el segon el 1,1,1-triclorotrifluoroetà. Tot i que el primer és el més comú.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Té la majoria de les aplicacions dels compostos d'aquesta família, encara que les més importants són:

  • Refrigerant en sistemes d'aire acondicionat.
  • Producte de neteja en sistemes electrònics.
  • Dissolvent industrial.
  • Agent escumant.

Té altres aplicacions encara que són les més comuns entre els CFC.

Legislació i degradació[modifica | modifica el codi]

Un cop establert el Protocol de Montreal[1] es va acordar eliminar progressivament l'ús de tots els cloro-fluorocarburs, incloent el CFC-113, degut a la seva interacció en la destrucció de la capa d'ozó.[2] Aquest CFC es troba en major proporció en l'Estratosfera, on arriba des de la Troposfera mitjançant difusió i, és allà on es produeixen les reaccions fotolítiques que el fan tan perillós creant radical químic clorur.

Propietats particulars[modifica | modifica el codi]

Aquest CFC té un temps de residència d'uns 85-90 anys en l'atmosfera i segons els índex de ODP (Índex d'esgotament d'ozó a causa d'una substància) i GWP (Índex de contribució d'una substància a l'escalfament global)[3] s'observa que el CFC-113 és un dels compostos d'aquesta família amb els valors més baixos, encara que superiors a altres contaminacio atmosfèrics d'altres famílies.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://ozone.unep.org/new_site/en/Treaties/treaties_decisions-hb.php?sec_id=5
  2. http://www.atmos.washington.edu/academics/classes/2011Q2/558/solomon1999.pdf
  3. http://www.grida.no/publications/other/ipcc_tar/?src=/climate/ipcc_tar/wg1/248.htm

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

http://www.epa.gov/chemfact/s_freon.txt