10 de juliol
De Viquipèdia
| << | Juliol 2013 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 174 dies per finalitzar l'any.
Taula de continguts |
Esdeveniments [modifica]
- Països Catalans
- 2003 - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org.
- 2003 - Països Catalans: Es crea Viquillibres.
- 2010 - Catalunya: Massiva manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" a Barcelona que aplegà 1'5 milions de persones rebutjant la sentència que el TC havia fet sobre l'Estatut. La majoria de les consignes i banderes eren independentistes.
- Món
- 1478 - Lieja: Reconstrucció del perron, després del seu exili a Bruges.
- 2003: Es crea Wikibooks a nivell mundial.
Naixements [modifica]
- Països Catalans
- 1913, Santa Coloma de Farners (la Selva): Salvador Espriu, escriptor català (m. 1985).
- 1917, Barcelona (el Barcelonès): Joan Capri, actor i humorista català (m. 2000).
- 1919, Sabadell (el Vallès Occidental): Maty Mont, artista de varietats catalana.
- 1947, Bellreguard (la Safor): Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià (m. 2007).
- Món
- 1509, Noyon (Picardia, França): Joan Calví, teòleg francès reformista (m. 1564)
- 1819, Zaanstad (Regne Unit dels Països Baixos): Pieter Bleeker, metge i ictiòleg neerlandès (m. 1878).
- 1871, París (França): Marcel Proust, escriptor francès (m. 1922).
- 1883, Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units: Sam Wood , director de cinema estatunidenc.
- 1976, Taquaritinga (Brasil): Jose Edmílson, jugador de futbol brasiler.
Necrològiques [modifica]
- Països Catalans
- 1099 - València: Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid, aventurer castellà.
- 1603 - Barcelona: Joan Terès i Borrull, virrei de Catalunya.
- Món
- 1086 - Odense: Canut IV de Dinamarca, rei i sant.
- 1584 - Delft: Guillem I d'Orange-Nassau, governador dels Països Baixos.
- 1860 - Damasc: Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc, franciscans missioners, venerats com a beats.
- 1919 - Nova York: Edward Abeles, actor estadunidenc
Festes i commemoracions [modifica]
- Festa major de La Granada (Alt Penedès).
- Festa major de Premià de Mar (el Maresme).
Santoral[1] [modifica]
Església Catòlica[2] [modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Sant Cristòfol, patró dels automobilistes (només a Espanya; al Martirologi romà, el 25 de juliol); Januari i Marí, màrtirs (s. I); Set Sants Germans, màrtirs, llegendaris fills de Felicitat de Roma (166); Anatòlia i Victòria de Roma, màrtirs (250); sant Apol·loni de Sardes, màrtir; Rufina i Segunda de Roma, màrtirs (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (s. IV); Leonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisinni i companys de Nicòpolis, màrtirs (s. IV); Pascari de Nantes, bisbe (s. VII); Amalberga de Temse, monja mística (772); Pietro Vincioli, abat (1007); Canut IV de Dinamarca, rei (1086); Antoni Nguyen Hu'u Quinh, Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs (1840).
- Beats: Marie Gertrude de Ripert d'Alauzin, i Agnès de Romillon, monges màrtirs (1794); Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc (1860).
- Sants: Amalberga de Maubeuge, monja (690); Landfrid, Waltram i Elinant de Benediktbeuren, abats (s. VIII-IX); Antoni de les Coves de Kíev, abat (1073); als països germànics: Eric IX de Suècia i Olaf II de Noruega, reis.
- Beats Pacífic de la Marca, franciscà (ca. 1234).
- Venerables Etó de Bèlgica, bisbe (670); Anton Kowalczyk, missioner (1947).
- Venerats a l'Orde del Cister: Bertran de la Gran Selva, abat (1149).
- Venerats a la família franciscana: santa Veronica Giuliani; beat Bernat de Quintavalle (s. XIII).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnau de Camerino.
Església Copta [modifica]
- 3 Abib: sants Celestí I, bisbe de Roma; Ciril d'Alexandria, patriarca i Pare de l'Església.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [modifica]
- Se celebren els corresponents al 23 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [modifica]
Corresponen als sants del 27 de juny del calendari julià.
- Sants: Joana la Miròfora, seguidora de Jesús (s. I); Anicet de Cesarea, màrtir (284-305); Sampsó l'Hospitaler, monjo (530); Sever d'Interocrea, prevere (s. VI); Marcel·lí; Martí de Turov (1146); Serapió de Kozheezersk, monjo (1611); Victòria russa enn la batalla de Potava (1709); Alekandr i Vladimir, preveres màrtirs (1918); Ambros, Leonid, Makarij, Anatolij I i II, Barnasufij i Hilarion d'Optina; Grigorij Nikolskij, prevere màrtir (1918); Piotr, prevere màrtir (1938); Sinaxi de Tots els Sants de Novgorod, Bielorrússia, Pskov i Sant Petersburg.
Església Ortodoxa Grega [modifica]
- Sants: Lluc, Joan i Sever, eremites (s. V); Marci, Màrcia i Pieri d'Antioquia, màrtirs; Lluc de Jerusalem, màrtir (1273).
Església Ortodoxa de Geòrgia [modifica]
- Sant Jordi del Mont Athos, monjo; Cirió II de Geòrgia, patriarca màrtir (1918).
Església Evangèlica d'Alemanya [modifica]
- Guillem I d'Orange-Nassau, governador i promotor de la Reforma (1584).
Notes [modifica]
- ↑ «Kalender - 10. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 de desembre de 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 de juliol  |
