10 de març
(S'ha redirigit des de: 10 març)
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs. Queden 296 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 988 - (aquest o algun altre dia del mes de març) Principat de Catalunya: Borrell II no renova el jurament de fidelitat al rei de França: esdevé, de facto, comte independent i comença a encunyar moneda pròpia; aquesta independència la confirmarà legalment el tractat de Corbeil de 1258).
- 1405: després de visitar a l'antipapa Benet XIII a Avinyó, Martí l'Humà, Rei d'Aragó, arriba a Barcelona.
- 1409: una butlla papal de Benet XIII converteix el monestir de Montserrat de priorat en abadia.[1]
- 1885: es lliura al rei Alfons XII el Memorial de Greuges, document on consten reivindicacions polítiques i econòmiques vers el tracte rebut a Catalunya per part d'Espanya.[2]
- 1908: S'inauguren les obres d'obertura de la Via Laietana de Barcelona (la Reforma, popularment).[3]
- 1921: Comença la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit al Saló de Cent de Barcelona, organitzada per la Societat de Nacions.
- 1923: El dirigent de CNT Salvador Seguí i Rubinat és assassinat a trets al carrer de la Cadena per pistolers del Sindicat Lliure.[4]
- 1995: Es reinaugura a Tarragona el Teatre Metropol, edifici modernista de 1908, de Josep Maria Jujol, la restauració del qual fou guardonada amb el premi FAD d'Arquitectura 1996.[5]
- 1996: L'Assemblea d'Okupes de Barcelona ocupa l'antic Cinema Princesa, ubicat a la Via Laietana.
- 2012: Se celebra l'assemblea constituent de l'ANC al Palau Sant Jordi de Barcelona.[6]
- Resta del món
- 241 aC, mar Tirrena, prop de les illes Eguses: els romans hi derroten la marina cartaginesa a la Batalla d'Egusa, amb la qual acaba la Primera Guerra Púnica.
- 1126: Alfons VII entra en Lleó i es proclama rei de Castella i Lleó.
- 1526: L'Emperador Carles V es casa en Sevilla amb la seva cosina, la infanta Isabel de Portugal i d'Aragó.
- 1535: Es descobreixen casualment les illes Galápagos, quan el religiós dominic Fra Tomás de Berlanga es dirigia al Perú.[7]
- 1814: Napoleó Bonaparte és derrotat en la Batalla de Laon a França.[8]
- 1814: Ferran VII torna a Espanya i abolís la Constitució Espanyola de 1812
- 1820: Inici del Trienni Liberal. Ferran VII jura la Constitució Espanyola de 1812.[9]
- 1840, Nàpolsː s'hi estrenà La vestale, de Saverio Mercadante, amb llibret de Salvadore Cammarano, al Teatro San Carlo.[10]
- 1848: el Tractat de Guadalupe-Hidalgo és ratificat pel senat dels Estats Units, posant fi a la guerra amb Mèxic.
- 1862ː França i el Regne Unit reconeixen la independència de Zanzíbar.
- 1876: Alexander Graham Bell realitza amb èxit la seva primera prova de telèfon.
- 1945: l'aviació nord-americana bombardeja Tòquio, matant 100.000 persones.[11]
- 1959, Tibet: després de 10 anys d'ocupació xinesa hi comença una revolta que costarà la vida a centenars de milers de ciutadans i que portarà a l'exili el dalai-lama Tenzin Gyatso.
- 1969, Nova York: es comença a distribuir la novel·la The Godfather de Mario Puzo, publicada per G. P. Putnam's Sons.
- 1977, Ithaca (Nova York), EUA: un equip d'astrònoms de la Universitat Cornell, encapçalats per James L. Elliot, confirmen l'existència dels anells d'Urà.
- 1990, Haití, Prosper Avril és enderrocat per un cop d'estat.[12]
- 1991: les tropes nord-americana abandonen el Golf Pèrsic en finalitzar la Guerra del Golf.
- 2001, Europa: Es funda la Free Software Foundation Europe, una organització no governamental i sense ànim de lucre, que treballa en tots els aspectes relacionats amb el programari lliure, especialment el projecte GNU, a Europa.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1452, Sos, Regne d'Aragó: Ferran el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó.
- 1854, Pollença, Mallorca: Miquel Costa i Llobera, poeta mallorquí (m. 1922).[13]
- 1858, Sabadell, Vallès: Josep Mir i Marcet, metge i regidor de Sabadell.
- 1878, Valènciaː Amelia Cuñat i Monleón, dibuixant, ceramista i col·leccionista de ceràmica valenciana (m. 1946).[14]
- 1906, Torregrossa, Pla d'Urgell: Miquel Badia i Capell, polític català.
- 1908, Osseraː Sofia Montaner i Arnau, trementinaire catalana, la darrera que va exercir aquest ofici (m. 1996).[15]
- 1912, Reusː Josefina Oliva i Teixell, geògrafa, arqueòloga i historiadora catalana, exiliada i nacionalitzada a Mèxic (m. 2007).[16]
- 1933, Tortosa: Zoraida Burgos i Matheu, escriptora i bibliotecària catalana.[17]
- 1960, Artesa de Segre: Àngels Ponsa i Roca, professora i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[18]
- 1968, el Grau de Gandiaː Maria Josep Escrivà i Vidal, poeta i narradora valenciana.[19]
- 1978, Barcelona: Marta Torné i Gràcia, actriu i presentadora de televisió.
- Resta del món
- 1415, Moscou, Gran Ducat de Moscouː Basili II, Gran Príncep de Moscou de 1425 a 1462 (m. 1462).[20]
- 1760, Madrid: Leandro Fernández de Moratín, poeta i dramaturg espanyol.
- 1749, Ceneda, Itàlia: Lorenzo da Ponte, poeta i llibretista italià (m. 1838)
- 1776, Hannover, Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz, reina de Prússia (m. 1810).[21]
- 1787, Granada: Francisco Martínez de la Rosa, poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya.
- 1844,
- Pamplona, Navarra: Pablo Sarasate, violinista i compositor navarrès.(m. 1908).[22]
- Londres: Marie Spartali Stillman, pintora prerafelita britànica, per a molts la millor artista d'aquest moviment (m. 1927).[23]
- 1847, Liverpoolː Katherine Sheppard, política feminista i sugragista neozelandesa (m. 1934).[24]
- 1861, First Nation (Canada): Pauline Johnson, també coneguda com a Tekahionwake escriptora iroquesa. Era filla del cabdill mohawk Teyonnhehkewea i d'una anglesa. (m. 1913).[25]
- 1865, Pequín (Xina): Tang Sitong, filòsof i polític xinès (m. 1898).[26]
- 1867, Lió, França: Hector Guimard, arquitecte i decorador, principal de l'Art Nouveau a França (m. 1942).[27]
- 1876, Cambridge, Massachusetts: Anna Hyatt Huntington, escultora nord-americana i mecenes de les arts (m. 1973).[28]
- 1885, Sant Petersburg, Rússia: Tamara Karsàvina, ballarina russa (m. 1978).[29]
- 1888, Dublín, Irlanda: Barry Fitzgerald, actor irlandès.(m. 1961).[30]
- 1892:
- Towanda, Pennsilvània (Estats Units): Gregory La Cava, director de cinema estatunidenc (m. 1952).[31]
- Le Havre, França: Arthur Honegger, compositor franco-suís (m. 1955).[22]
- Werneth, Oldham, Gran Manchester: Eva Turner, soprano anglesa (m. 1990).[32]
- 1920, Ville-d'Avray, Hauts-de-Seine, França: Boris Vian, músic i escriptor francès. (m. 1959).[33]
- 1923, Merriman, Nebraska, (EUA): Val Logsdon Fitch, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1980[34]
- 1924, Leeds, Yorkshire, Anglaterra: Angela Morley, compositora i directora d'orquestra anglesa (m. 2009).[35]
- 1928, Campo de Criptanaː Sara Montiel, vedet, cantant de cuplets i actriu (m. 2013).[36]
- 1934, Bombai: Bhupen Khakhar, artista indi.
- 1935, Saragossa, Aragó: José Antonio Labordeta, escriptor i cantautor aragonès (m. 2010)
- 1936,
- Montevideo: Alfredo Zitarrosa, cantant, compositor, poeta, escriptor i periodista uruguaià (m. 1989).[37]
- Valais, Suïssa: Joseph Blatter, president de la FIFA.
- 1938, Varsòvia: Anna Wierzbicka, lingüista especialitzada en semàntica i lingüística comparada.
- 1940, Estats Units: Chuck Norris, karateka i actor de cinema.
- 1947, Port Alberni, Colúmbia Britànica: Kim Campbell, política canadenca, ha estat Primera Ministra del Canadà.[38]
- 1958, Meadville, Pennsilvània, Estats Unitsː Sharon Stone, actriu, model, i productora estatunidenca.[39]
- 1974, Santiago de Xile: Cristián de la Fuente, actor xilè.
- 1981:
- Camerun: Samuel Eto'o, futbolista.
- Karditsa, Grècia: Efthimis Kulukheris, futbolista grec.
- 1997, Cehegín: Ana Carrasco Gabarrón, pilot de motociclisme espanyola.[40]
- 2001, Hammond, Louisiana: Alyssa Carson, astronauta i conferenciant estatunidenca.[41]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1820 - Barcelona: Joan Antoni Desvalls, hisendat i científic català.
- 1908 - Barcelona: Antoni Aulèstia Pijoan escriptor i historiador català.(n. 1849)[13]
- 1923 - Barcelona: Salvador Seguí, el Noi del Sucre, sindicalista català, en ser assassinat (n. 1886).[13]
- 1977 - Sabadell (Vallès Occidental): Josep Rosell i Casablancas, escriptor i amant de l'esport de Sabadell.
- 1981 - Moscou: Mariana Gonxarov, il·lustradora i dissenyadora russa establerta a Barcelona als anys vint (n. 1904).[42]
- 1987 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Àngel Sánchez Gozalbo, escriptor valencià (n. 1894).
- 1995 - Barcelona: Ovidi Montllor, actor i cantant alcoià (n. 1942).[43]
- Resta del món
- 1766 - Nova York: Jane Colden, primera científica botànica americana (n. 1724).[44]
- 1832 - Evesham, Worcestershire, Regne Unit: Muzio Clementi, compositor, intèrpret virtuós d'instruments de tecla, professor, editor musical i constructor de pianos d'origen italià establert a Anglaterra (n. 1752).[45]
- 1859 - Vienaː Pauline Schöller, soprano austríaca (m. 1941).[46]
- 1872 - Pisa, Regne d'Itàlia: Giuseppe Mazzini, polític, periodista i patriota italià (n. 1805).[47]
- 1913 - Auburn, Nova York (EUA): Harriet Tubman, abolicionista afroamericana, que lluità per la llibertat i els drets de les dones, i contra l'esclavitud i el racisme.[48]
- 1940 - Moscou, URSS: Mikhaïl Bulgàkov, escriptor (n. 1891).
- 1944 - Hilterfingen (Països Baixos): Marie Wuytiers, pintora i dibuixant holandesa (n. 1865).[49]
- 1962 - Madrid, Espanya: Joan March, contrabandista i financer mallorquí (n. 1880).
- 1966 - Amersfoort, Utrecht (Països Baixos): Frits Zernike, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1953 (n. 1888).[50]
- 1985 - Moscou, URSS: Konstantín Txernenko, polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985.[51]
- 1986 - Torrance, Califòrnia, Estats Units: Ray Milland, actor, director de cinema i productor britànic (n. 1905).
- 1988 - Oxford, Anglaterra: Andy Gibb, cantant i compositor de música Pop (n. 1958).
- 1998 - Los Angeles, Califòrnia: Lloyd Bridges, actor (n. 1913).
- 2012 -
- 2016 - Londresː Anita Brookner, premiada novel·lista i historiadora de l'art anglesa (n. 1928).[53]
- 2017, Londres, Anglaterra: John Surtees va ser un pilot anglès que va arribar a disputar curses de Fórmula 1 i del Campionat Mundial de motociclisme.
- 2021:
- Nairobi, Kenya: Ali Mahdi Muhammad, expresident de Somàlia.[54]
- Moscou, Rússia: Liudmila Liàdova, compositora, pianista i cantant russa.
- Bissau, Guinea Bissau: Manuel Saturnino, exprimer ministre de Guinea Bissau.[55]
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral
- Sant Simplici I, papa;
- Sant Codrat de Corint, metge màrtir;
- Sant Macari I de Jerusalem, bisbe de Jerusalem;
- beata Marie-Eugénie Milleret de Brou, fundadora de les Germanetes de l'Assumpció;
- serventa de Déu Maria Gay i Tibau, fundadora de les Religioses de Sant Josep de Girona.
- En el luteranisme i anglicanisme: Harriet Tubman i Sojourner Truth, renovadores de la societat.
Referències[modifica]
- ↑ «Montserrat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Memorial de Greuges | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Theros, Xavier «La reforma interior de la ciutat que va trigar 50 anys». ara.cat, 08-03-2016.
- ↑ Theros, Xavier «El noi del sucre». ara.cat. diumenge, 04-12-2016.
- ↑ «Teatre Metropol. Breu història del teatre Metropol». Ajuntament de Tarragona. Teatres de Tarragona. [Consulta: 5 març 2020].
- ↑ «Assemblea Nacional Catalana: un any de mobilització i lluita per la independència». La República, 09-03-2013. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Tortuga i Galápago en el lèxic i la toponímia colonial americana». Institut Nova Història, 06-06-2011. [Consulta: 5 març 2020].
- ↑ Muir, Rory. Britain and the Defeat of Napoleon, 1807-1815: 1807 - 1815 (en anglès). Yale University Press, 1996, p. 320. ISBN 0300143613.
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «Mercadante: La vestale». Opera Today. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Cook, Paul David. Allied War Criminals of WWII (en anglès). Xlibris Corporation, 2011, p. 121. ISBN 1456833073.
- ↑ «MAJOR CHANGES IN HAITI'S RECENT HISTORY». New York Times, 11-03-1990. [Consulta: 7 març 2011].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Amelia Cuñat Monleón». Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias "González Martí". Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa». Estel Roig, 23-11-2018. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ Tuñón, Julia. Educación y exilio español en México. El Instituto Luis Vives, 1939-2010 (en castellà). Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2019-09-27. ISBN 978-607-539-323-0.
- ↑ «Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «Diputats que han accedit al ple exercici de la condició de parlamentari. Biografies» p. 68. Parlament de Catalunya. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Maria Josep Escrivà Vidal». Autors a les Aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 gener 2021].
- ↑ «Vasily II (Grand Prince of Moscow)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Duchess Louise of Mecklenburg-Strelitz, Queen consort of Prussia». Royal.Myorigins.org. [Consulta: 14 gener 2021].
- ↑ 22,0 22,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Mujeres Pintoras: La Prerrafaelita Marie Spartali Stillman». Trianarts, 10-03-2019. [Consulta: 5 març 2020].
- ↑ «Kate Sheppard | NZHistory, New Zealand history online» (en anglès). [Consulta: 28 febrer 2018].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Schirokauer, Conrad. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «Hector Germain Guimard» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Anna Vaughn Hyatt Huntington (1876-1973)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «Tamara Karsavina (1885-1978)» (en castellà). danzaBallet, 03-06-2007. [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «Barry Fitzgerald» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 62. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ Warrack, John; West, Ewan. The Concise Oxford Dictionary of Opera (en anglès). Oxford University Press, USA, 1996-03-07, p. 524. ISBN 978-0-19-280028-2.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Val Fitch. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Gaughan, Gavin «Obituary: Angela Morley» (en anglès). The Guardian, 23-01-2009. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Sara Montiel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «1936 – 10 de marzo – 2019 Alfredo Zitarrosa, un año más». Diario El Pueblo. Salto (Uruguay), 10-03-2019. Arxivat de l'original el 2020-03-23. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Kim Campbell». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «Sharon Stone | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ J. A. M.. «Ana Carrasco, la piloto murciana que rompe moldes». ABC-Motos, 01-10-2018. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Alyssa Carson». IMDb. [Consulta: 5 març 2020].
- ↑ Barjau, Santi «Mariana Goncharov ("fair"), dissenyadora gràfica i publicitària moderna a la Barcelona dels anys trenta i quaranta». Revista de Catalunya, núm. 182, març 2003, p. 25-49.
- ↑ «Ovidi per Ovidi». CCMA. TV3, 24-02-2015. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Colden, Jane. «Jane Colden (1724-1766)» (en anglès). Public Health, Medicine and History, 02-12-2009. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ Plantinga, Leon, revisat per Luca Lévi Sala. «Clementi, Muzio [Clementi, Mutius Philippus Vincentius Franciscus Xaverius]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40033 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Schöller, Pauline (1859-1941), cantant» (en alemany). Österreichisches Biographisches Lexikon und biographische, 2003. [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Harriet Tubman». Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «Ontdek aquarellist, schilder, tekenaar Marie Wuytiers» (en neerlandès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Frits Zernike. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: Març 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Tsolakidou, Stella «Famous Greek Folk Artist Domna Samiou Passes Away». Greek Reporter, 11-03-2002.
- ↑ McNay, Michael «Anita Brookner obituary» (en anglès). The Guardian, 15-03-2016. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Press, Europa. «Muere el expresidente de Somalia Ali Mahdi Mohamed por COVID-19», 10-03-2021. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ leitor@destak.pt, Destak. «Actualidade: Morreu Manuel Saturnino da Costa, antigo primeiro-ministro da Guiné-Bissau» (en portuguès). [Consulta: 12 març 2021].
