11 de juliol
De Viquipèdia
| << | Juliol 2012 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
L'11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs. Queden 173 dies per finalitzar l'any.
Taula de continguts |
[modifica] Esdeveniments
- Països Catalans
- 1715 - Mallorca: les tropes borbòniques ocupen l'illa.
- 1961 - Barcelona: s'hi funda Òmnium Cultural.
- 1978 - Sant Carles de la Ràpita, Tarragona: Un camió cisterna carregat de gas propà, té un accident i colisiona amb la tanca que limita el Càmping Els Alfacs amb la N-340, i expota, moren 215 persones. A conseqüència d'aquest incident, construeixen la variant de Sant Carles de la Ràpita la N-340.
- Món
- 1302 - Kortrijk (Comtat de Flandes): Batalla dels esperons d'or.
- 1940 - Segona Guerra Mundial: S'estableix formalment el règim col·laboracionista francès de Vichy. El Mariscal Pétain esdevé Primer Ministre de França.
- 1943 - Volínia, Polònia: Massacre de polonesos a Volínia. Durant 5 dies, l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA), perpetra una neteja ètnica metòdicament preparada, cremant 167 pobles i ciutats. El total de polonesos morts a sang freda es calcula entre 30.000 i 80.000.
- 1943 - Segona Guerra Mundial: Invasió aliada de Sicília. Les tropes alemanyes i italianes llencen un contraatac.
- 1947 - Marsella, França: L'Exodus 1947, amb 4.515 immigrants jueus, la majoria supervivents de l'Holocaust, posa proa cap a l'aleshores protectorat britànic de Palestina.
- 1995 - Srebrenica, Bòsnia i Hercegovina: Matança de Srebrenica. La ciutat bòsnia de Srebrenica, teòricament protegida, sota mandat de l'ONU, per les tropes holandeses de l'UNPROFOR és presa per l'exèrcit de la República de Srpska sota el comandament del general Ratko Mladić, i hi assassinen, en un sol dia, més de 8.000 nens i homes bosnis que es trovaben sota la protecció dels cascos blaus. Es considera que és la massacre més terrible de la història recent europea.
- 2002 - Crisi de l'illa Perejil: Incident diplomàtic entre Marroc i Espanya.
- 2010 - Copa del Món de Futbol: La Selecció Espanyola de Futbol guanya el Mundial a Sud-àfrica
[modifica] Naixements
- Països Catalans
- 1890, Catarroja (l'Horta Sud): Josep Manuel Izquierdo Romeu, músic i compositor valencià (m. 1951).
- 1977, Benimodo (la Ribera Alta): Abel Buades Vendrell, futbolista
- Món
- 1956, Meridian (Mississipí) (EUA): Sela Ward, actriu estatunidenca
[modifica] Necrològiques
- Països Catalans
- Món
- 1959 – Newport Beach, Califòrnia, Estats Units: Victor McLaglen, actor britànic i estatunidenc.
- 1973 - Nova York, Estats Units: Robert Ryan, actor estatunidenc.
- 1983 - Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica: Ross Macdonald novel·lista canadenc-estatunidenc
[modifica] Festes i commemoracions
- Dia Mundial de la Població
- Flandes - Festa nacional de la regió flamenca
[modifica] Santoral[1]
[modifica] Església Catòlica[2]
- Sants al Martirologi romà (2011): Benet de Núrsia, fundador; Pius I, papa (155); Marciana de Cesarea, màrtir (ca. 300); Marcià d'Icònium, màrtir (s. III-IV); Leonci II de Bordeus, bisbe (570); Drostan de Deer, monjo (s. VI); Plàcid de Disentis, màrtir (s. VII); Hildulf de Trèveris, bisbe (ca. 700); Abundi de Còrdova, màrtir (854); Olga de Kíev, princessa (869); Kjeld de Viborg, canonge (1150); Anna An Xinzhi, Maria An Guozhi, Anna An Jiaozhi, Maria An Lihua, màrtirs (1900).
- Beats: Bertran de la Gran Selva, abat (1149); Thomas Benstead, i Thomas Sprott, preveres màrtirs (1600); Rosalie-Clothilde Bès, Marie-Elisabeth Pélissier, Marie-Claire Blanc, i Marie-Marguerite de Barbegie d'Albarède, màrtirs (1794).
- Sants: Sabí i Cebrià d'Antigny, màrtirs (s. V); Alberic de Savigny, abat (s. XII, però probablement inexistent).
- Venerables Raquel, matriarca d'Israel; Caterina Coromina, vídua i fundadora de les Germanes Josefines de la Caritat.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Anton Muller.
- Venerats a l'Orde del Cister: sant Alberic de Savigny, abat (s. XII), però amb dades errònies als menologis.
[modifica] Església Copta
- 4 Abib: traslació de les relíquies dels sants Cir el Pobre, màrtir, i Joan el Pobre, monjo d'Edessa.
[modifica] Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 24 de juliol del calendari gregorià.
[modifica] Església Ortodoxa (calendari gregorià)
Corresponen als sants del 28 de juny del calendari julià.
- Sants: Serè, Plutarc, Heràclides, Heró, Raisó i màrtirs d'Alexandria (202); Cir el Pobre i Joan el Pobre, màrtirs a Canopus (311); Senufi el Portaestendard (s. IV); Pau el Metge de Corint, monjo (s. VII); Sena de Tauromenia; Xenofont de Robeika (1262); Sergi i Hermann de Valaamo (ca. 1353); Vasilij, diaca màrtir († 1918); Sebastiana, monja màrtir (1938); Grigori, diaca màrtir (1940); Josif i companys màrtirs; Màrtirs de Dabrobonij i Mileševo.
[modifica] Església Ortodoxa Grega
- Sants Donat de Líbia, màrtir; Macedònies, màrtir; Pàpies, màrtir (ca. 300); Magnus, monjo; Tres Màrtirs de Galàcia; Setanta Màrtirs d'Escitòpolis; Sergi el Mestre, monjo a Nicomèdia (s. IX); Ulcià, monjo, i Moisès, abat.
[modifica] Església Ortodoxa de Geòrgia
- Sant Jordi del Mont Athos, monjo; Cirió II de Geòrgia, patriarca màrtir (1918).
[modifica] Esglésies luteranes
- Sant Benet de Núrsia, fundador, pare del monaquisme occidental; Església Evangèlica d'Alemanya: Renata de Ferrara, promotora de la Reforma (1575).
[modifica] Esglésies anglicanes
- Sant Benet de Núrsia, fundador, pare del monaquisme occidental.
[modifica] Notes
- ↑ «Kalender - 11. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 de desembre de 2011]. Les dates entre parèntesi corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.