11 de setembre
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 111 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 878, Marca Hispànica: Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona i de Girona.[1]
- 1229: Les hosts comandades per Jaume I desembarquen a l'illa de Mallorca. L'endemà ocorre la batalla de Portopí.
- 1714, Barcelona: després de 14 mesos de setge, la ciutat cau en mans de les tropes borbòniques (guerra de Successió).
- 1901, Barcelona: Primera concentració per a commemorar l'onze de setembre davant el Monument a Rafael Casanova.
- 1976, Sant Boi de Llobregat: primera commemoració autoritzada de la Diada Nacional de Catalunya després de l'ocupació franquista de Catalunya convocada per l'Assemblea de Catalunya.
- 1977, Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestació multitudinària de més d'un milió de persones sota el lema "Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia" (transició democràtica).
- 1995: Terra Lliure anuncia la seva autodissolució.
- 2002: El lloc web de la Generalitat de Catalunya adopta el domini .net[2]
- 2002, Fossar de les Moreres de Barcelona: Lluís Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu, pronuncia un polèmic discurs en el qual declara: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, encara que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna». Fet pel qual tres anys més tard, quan anava a renovar el seu DNI, seria detingut i empresonat.
- 2012, Barcelona: es realitza una massiva manifestació organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, en commemoració de l'11 de setembre de 1714 i demanant la independència. Les xifres d'assistents varien entre els dos milions de persones segons els organitzadors, un milió cinc-cents mil segons els Mossos d'Esquadra i sis-cents mil segons la delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.[3]
- 2013, Diferents llocs de Catalunya: té lloc la Via Catalana cap a la Independència, una cadena humana de 400 quilòmetres que uneix 86 municipis pel traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús a Vinaròs. Segons la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya, 1.600.000 persones van fer possible la Via Catalana, 500.000 solament a Barcelona.
- 2014, Barcelona: es concentren 1.800.000 persones a la Via Catalana 2014 per reivindicar el Referèndum sobre la independència de Catalunya i la independència de Catalunya.
- 2015, Barcelona: se celebra la Via Lliure, concentració multitudinària per reclamar la independència de Catalunya.
- Resta del món
- 1297, Stirling, Regne d'Escòcia: Batalla del pont de Stirling entre forces angleses i escoceses
- 1541, ciutat de Guatemala, Guatemala: un terratrèmol destrueix totalment la ciutat.
- 1810, Buenos Aires, Argentina: s'hi inaugura l'Acadèmia de Matemàtiques.
- 1852, Buenos Aires, Argentina: la ciutat se separa de la resta del país després d'una aliança entre antics unitaris i federals rosistes.
- 1919, Hondures: els marines envaeixen el país.
- 1926, Roma, Itàlia: vuit vianants resulten ferits en un atemptat contra Mussolini.[4]
- 1929: Juan de la Cierva creua el Canal de la Mànega amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.
- 1930, Stromboli, illes Eòlies, Regne d'Itàlia: Erupció del volcà de l'illa.[5]
- 1939, Normandia, França: hi desembarquen les primeres tropes britàniques, segona Guerra Mundial).
- 1941, Washington DC, Estats Units: el president Roosevelt ordena a l'Armada que dispari contra qualsevol vaixell alemany que navegui entre la costa oriental dels Estats Units i Islàndia (II Guerra Mundial).[6]
- 1943, Venècia, Regne d'Itàlia: La Royal Air Force enfonsa el luxós transatlàntic italià Conte di Savoia (II Guerra Mundial).[7]
- 1962, Anglaterra: The Beatles acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.[8]
- 1973, Xile: les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet prenen el control del país; el president Salvador Allende mor defensant el Palacio de la Moneda.
- 1980, Xile: s'aprova en referèndum la nova constitució imposada pel règim de Pinochet.
- 1982, Mèxic: Miguel de Lamadrid és nomenat president del país.
- 1984, La Gomera, Canàries: vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.
- 1991, Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
- 1992, Pakistan i nord de l'Índia: tempestes monsòniques causen la mort de 2.500 persones.[9]
- 2001, Estats Units: En els atemptats de l'11 de setembre de 2001 dos avions conduïts per segrestadors suïcides d'Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucció total; hi moren gairebé 3.000 persones; un tercer avió s'estavella contra el Pentàgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvània, abans d'arribar a l'objectiu.
- La Lluna
- 1967, lluna: la sonda Surveyor V envia des de la superfície del satèl·lit els resultats de les anàlisis químiques realitzades en el sòl de l'astre.[10]
Naixements
- Països Catalans
- 1869 - l'Escala, Província de Girona: Caterina Albert, coneguda pel nom de ploma Víctor Català, escriptora catalana (m. 1966).
- 1871 - Barcelona: Hermen Anglada i Camarasa, pintor català.
- 1907 - Sabadell, Vallès Occidental: Dolors Viñas i Camps, pedagoga i periodista catalana.
- Resta del món
- 1749 - Rudolstadt (Sacre Imperi): Johann Georg Justus Perthes, editor, especialitzat en mapes (m. 1816).
- 1913 - Caracas, Veneçuela: Jacinto Convit, metge i científic veneçolà.
- 1914 - Kucanci, Croàcia: Patriarca Pavle, primat de l'Església Ortodoxa Sèrbia.
- 1917 - Sarrat, Ilocos Norte, Filipines: Ferdinand Marcos, polític filipí, President de les Filipines.
- 1918 - Sidney (Austràlia): Brian Vickery, bibliotecari, expert en classificació documental (m. 2009).
- 1923 - París, França: Betsy Drake, actriu i escriptora estatunidenca.
- 1940 - Newark, EUA: Brian de Palma, director de cinema estatunidenc.
- 1944 - Casablanca (Marroc): Serge Haroche, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 2012.
- 1945 - Munic, Alemanya: Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany.
- 1945 - Lares, Puerto Rico: José Feliciano, cantant porto-riqueny.
- 1956 - Ciutat de Nova York, EUA: Tony Gilroy, director de cinema i guionista estatunidenc.
- 1979 - Healdsburg, EUA: Ariana Richards, actriu i pintora estatunidenca.
- 1980 - Hamburg: Matt Zemlin, actor, productor, pianista, compositor i director.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1978 - Barcelona (Barcelonès): Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML.
- 1987 - Barcelona: Fidela Renom i Soler, defensora de la dona treballadora i política catalana, la primera dona elegida regidora de l'Ajuntament de Sabadell.
- Resta del món
- 1684 - Roma, Itàlia: Beat Bonaventura Gran, frare franciscà.
- 1823 - Londres, Anglaterra: David Ricardo, economista anglès del corrent de pensament clàssic.
- 1888 - Asunción, Paraguai: Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí.
- 1971 - Moscou, Rússia: Nikita Khrusxov, polític soviètic, Primer Ministre de la Unió Soviètica.
- 1973 - Santiago de Xile: Salvador Allende, polític xilè, 29è President de Xile.
- 1987 - Kingston, Jamaica: Peter Tosh, músic jamaicà.
- 2003 - Estocolm, Suècia: Anna Lindh, política sueca.
- 2009 - L'Havana, Cuba: Juan Almeida Bosque, polític i compositor cubà.
- 2009 - Shimonita, Japó: Yoshito Usui, dibuixant de còmic manga i autor de Shin-chan.
Festes i commemoracions
- Diada Nacional de Catalunya.
- Santoral: sants Fèlix, Règula i Exuperanci de Zuric, màrtirs; Pafnuci d'Egipte, bisbe; Emilià de Vercelli, bisbe, segons una tradició, nascut a Llívia (516); Daniel de Bangor, abat; beat Bonaventura Gran, frare fundador de la Riformella; servent de Déu Sebastià Gili i Vives, prevere i fundador de les Agustines Germanes de l'Empar.
Referències
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p.246. ISBN 84-7826-361-6.
- ↑ «BBC News - Catalan nationalism hits the web». BBC News.
- ↑ «Golejada independentista». El Periódico, 12-09-2012. [Consulta: 21 desembre 2012].
- ↑ Marco Cesarini Sforza, Gli attentati a Mussolini, Per pochi centimetri fu sempre salvo, in La storia illustrata n°8 Anno 1965, pag. 243: "Lucetti, fermo dove la strada si restringe sulla destra di Porta Pia, lancia contro la prima vettura una bomba a mano tipo Sipe. Ma la bomba colpisce il tetto della macchina senza esplodere, rimbalza a terra e solo allora deflagra, facendo otto feriti leggeri tra i passanti."
- ↑ Guest, John. Volcanoes of Southern Italy (en anglès). Geological Society, 2003, p.144. ISBN 1862391386.
- ↑ «President Franklin Delano Roosevelt Fireside Chat to the Nation, September 11, 1941» (en anglès). President Roosevelt Speeches and Statements Home. American Merchant Marine at War. [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ Jordan, Roger W. The world's merchant fleets, 1939: the particulars and wartime fates of 6,000 ships (en anglès). Chatham Publishing, 1999. ISBN 186176023X.
- ↑ Mulligan, Kate Siobhan. The Beatles: A Musical Biography (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.59. ISBN 0313376867.
- ↑ Allaby, Michael. Encyclopedia of Weather and Climate. Infobase Publishing, 2002, p. vol.1, p.657. ISBN 0816048010.
- ↑ Turkevich, Anthony L. «The chemical analysis of lunar surface on Surveyor» (en anglès). Bulletin of the Atomic Scientists, Desembre 1973, p.27-34 [Consulta: 29 octubre 2011].
