-
La 13a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el divendres 17 de juliol sobre un recorregut de 200 quilòmetres entre Vittel i Colmar. Aquesta era una de les dues etapes del Tour (junt amb la 10a) en què els ciclistes no podien portar auriculars, però les protestes exercecides pels directors d'equip a l'organització va fer que el Tour i l'UCI es fessin enrere d'aquesta decisíó, permetent-ne l'ús des del començament d'etapa.[1] El vencedor fou l'alemany Heinrich Haussler, que arribà en solitari a la meta.
[modifica] Recorregut de l'etapa
Abans de l'arribada de les etapes alpines els ciclistes s'hauran d'enfrontar a una etapa de mitja muntanya entre Vittel i Colmar, tot travessant la Lorena i l'Alsàcia i fins a cinc colls de muntanya a la zona dels Vosges. D'entre aquests ports destaca el Col du Platzerwasel (1182 m) de 1a categoria, situat al km 64,5 i amb rampes del 7,6% durant 8,7 km; i dos ports de segona, el darrer d'ells a sols 20 km per l'arribada. L'arribada és completament plana.
[modifica] Desenvolupament de l'etapa
El gran grup sota la pluja durant la 13a etapa del Tour de França
Sota una lleugera pluja al principi de l'etapa i intensa durant bona part d'ella s'ha disputat la 13a etapa. El fred, intens, s'ha fet notar entre els ciclistes.
Al km 3 tres homes s'escapen del gran grup, Christophe Moreau, Heinrich Haussler i Jens Voigt, però ben aviat són afagats per quatre ciclistes més, Juan Manuel Gárate, Rubén Pérez Moreno, Rigoberto Urán i Sylvain Chavanel. Al km 57 sols en queden tres al capdavant, Ruben Pérez, Sylvain Chavanel i Heinrich Haussler. A manca de 100km, quan encara falten quatre ports de muntanya, els tres escapats disposen de més de 8' respecte el gran grup.
Durant l'ascensió al Col de la Schlucht es forma un grup intermig de 16 corredors, però ben aviat són agafats per un gran grup encapçalat per l'Astana. Durant el descens ataca Linus Gerdemann que aconsegueix 1', però que durant l'ascens al Col du Platzerwasel és atrapat. Per la seva banda Rubén Pérez es despenja del grup d'escapats i passa pel coll a més de 2'.
Durant el descens Haussler deix enrere Chavanel i marxa en solitari en busca de la victòria. Pel darrere ataca Amets Txurruka i Brice Feillu, que superaran Chavanel, però no podran agafar Haussler que guanyarà l'etapa en solitari, amb més de 4' sobre Txurruka.
El gran grup, format per una seixantena de ciclistes, arriba a quasi 7' del vencedor, sense que hi hagi cap canvi significatiu a la classificació general, però sí en la classificació de la muntanya i dels punts, que a partir d'aquest moment passen a ser liderades per Franco Pellizotti [2] i Thor Hushovd, respectivament.[3]
Durant els descens de col de Bannstein Óscar Freire i Julian Dean han estat atacats amb una escopeta de balins, sent ferits a la cama i a la mà respectivament.[4] Es creu que els atacants van ser dos adolescents [5] i els ciclistes ja han interposat la corresponent denúncia.[6]
[modifica] Esprints intermitjos
[modifica] Ports de muntanya
- 1. Cota de Xertigny. 588m. 3a categoria (km 46) (2,0 km al 5,3%)
|
- 4. Coll de Bannstein. 483m. 3a categoria (km 165,5) (2,1 km al 5,1%)
|
[modifica] Classificació de l'etapa
[modifica] Classificació general
[modifica] Classificacions annexes
[modifica] Classificació per punts
[modifica] Classificació de la muntanya
[modifica] Classificació del millor jove
[modifica] Classificació per equips
[modifica] Enllaços externs
Heinrich Haussler
Amets Txurruka
Brice Feillu
Peter Velits
Thor Hushovd
Vladimir Efimkin
Bradley Wiggins
George Hincapie
Andy Schleck
Rinaldo Nocentini 
Team Saxo Bank 
Team Astana
Levi Leipheimer. No surt per una fractura d'escafoides en l'etapa anterior [7]
Peter Wrolich. No surt
