15 d'octubre
De Viquipèdia
| << | Octubre 2013 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 77 dies per finalitzar l'any.
Taula de continguts |
Esdeveniments [modifica]
- Països Catalans
- 1879 - Baix Segura: com a conseqüència de les pluges torrencials el riu Segura es desborda a Oriola i altres poblacions de la comarca amb un cabal superior als 2.000 m3/s, el més alt de la seua història.
- 1924 - Barcelona: s'inicien les emissions regulars de Ràdio Barcelona (Cadena SER).
- 1940 - Barcelona: després d'un judici militar sense garanties processals, afusellen Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuïc.
- 1952 - Barcelona: entrega de la Primera edició del Premi Planeta.
- Món
- 1582 - Roma: el papa Gregori XIII decreta el calendari gregorià en substitució del calendari julià; aquest dia (divendres 15 d'octubre de 1582) esdevé després del dijous 4 d'octubre.
- 1756 - Saxònia es rendeix durant la Guerra dels Set Anys.
- 1815 - Napoleó Bonaparte arriba a l'illa de Santa Helena, lloc on va ser desterrat fins la seva mort.
- 1894 - És arrestat Alfred Dreyfus i acusta, injustament, d'alta traició en favor d'Alemanya.
- 1940 - Estats Units: estrena de la pel·lícula El Gran Dictador de Charles Chaplin.
- 1964 - La troika formada per Leonid Brèjnev, Kosiguin i Podgorni substitueix Nikita Khrusxov al capdavant de l'URSS.
- 1986 - Jerusalem: Atemptat al Mur de les Lamentacions amb el resultat d'un mort i 70 ferits.
- 1989 - Sud-àfrica: El Congrés Nacional Africà, liderat per Nelson Mandela és legalitzat després de 30 anys de prohibició.
- 1995 - Iraq: Saddam Hussein és reescollit President en un referèndum.
- 2003 - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
- 2005 - Iraq: S'aprova en referèndum la Constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.
Naixements [modifica]
- Països Catalans
- 1922, Vilanova i la Geltrú província de Tarragona: Alfons Figueras i Fontanals, dibuixant de còmics.
- Resta del món
- 70 aC, Brindes, actual Bríndisi: Virgili, poeta romà.
- 1542, Umarkot, Imperi Mogol: Akbar el Gran, emperador mogol.
- 1608, Faenza, Emília-Romanya: Evangelista Torricelli, físic i matemàtic italià.
- 1693, Sacre Imperi Romanogermànic: Franz Caspar Schnitger, orguener, fill de l'orguener Arp Schnitger
- 1816, Ploemeur, prop de Lorient, Bretanya: Henri Dupuy de Lôme, enginyer naval francès.
- 1844, Röcken bei Lützen, Alemanya: Friedrich Wilhelm Nietzsche, filòsof alemany.
- 1869, Madrid, Espanya: Francisco Largo Caballero, polític i sindicalista, president del govern de la Segona República Espanyola, 1936 - 1937).
- 1901, Madrid, Espanya: Enrique Jardiel Poncela, dramaturg espanyol.
- 1908, Iona Station (Canadà): John Kenneth Galbraith, economista nord-americà d'origen canadenc.
- 1915, Ruzinoy, Polònia: Isaac Shamir, Primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992.
- 1920, Nova York, EUA: Mario Puzo, novel·lista i guionista nord-americà.
- 1923, Santiago de las Vegas, Cuba: Italo Calvino, escriptor italià.
- 1926, Poitiers, França: Michel Foucault, filòsof francès.
- 1829, Goshen, Connecticut: Asaph Hall, astrònom nord-americà, que va descobrir les dues llunes de Mart, Fobos i Deimos.
- 1944, Bangor, Irlanda del Nord: David Trimble, polític nord-irlandès i Premi Nobel de la Pau el 1998.
- 1956, Gibraltar: Peter Caruana, primer ministre de Gibraltar entre 1996 i 2011.
- 1977, Rouen, França: David Trézéguet, futbolista, campió del món el 1998 i campió d'Europa el 2000 amb França.
Necrològiques [modifica]
- Països Catalans
- 1940 - castell de Montjuïc, Barcelona (el Barcelonès): Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya.
- Món
- 898 - ?: Lambert de Spoleto, emperador carolingi (894 - 898) i rei d'Itàlia (892 – 898).
- 1582 - Alba de Tormes (Castella i Lleó): Santa Teresa de Jesús, religiosa castellana. (en el calendari julià morta el dia 4 d'octubre)
- 1722 - Geòrgia: mor Giorgi VI Abashidze, rei de Geòrgia.
- 1917 - Vincennes (França): Mata Hari, ballarina i espia d'origen neerlandès.
- 1934 - París (França): Raymond Poincaré, polític francès, Primer Ministre i President de la República francesa.
- 1946 - Nuremberg (Alemanya): Hermann Göring, militar i polític nazi alemany.
- 2007 - París (França): Édouard Levé, escriptor i fotògraf francès.
Festes i commemoracions [modifica]
- Santoral: sants Teresa de Jesús, carmelita, fundadora de les Carmelites Descalces i cofundadora dels Carmelites Descalços; Cal·lixt i Mercurial d'Osca, màrtirs; beat Gonçalo de Lagos, frare; beat Narcís Basté i Basté, màrtir (1936); servent de Déu Josep Muñoz i Albiol, jesuïta màrtir (1936).
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 d'octubre |