15 de juliol
<< | Juliol 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 | ||||
Tots els dies |
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs. Queden 169 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1240 - Cullera (la Ribera Baixa): Jaume I conquereix la vila.
- 1693 - Segona Germania: Batalla de Setla de Nunyes.
- 1982 - País Valencià: Es publica al DOGV l'Estatut d'Autonomia del País Valencià. Havia entrat en vigor el dia 10, amb la seva publicació en el BOE.
- 2008 - Madrid (Espanya): Per primera vegada, el govern d'Espanya publica les balances fiscals, que demostren que les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Madrid són els territoris d'Espanya amb més dèficit.
- Resta del món
- 1099 - Jerusalem: Els cristians conquereixen Jerusalem, immersos a la Primera Croada.
- 2010 - Argentina: S'aprova el matrimoni igualitari.
Naixements
- Països Catalans
- 1854 - Sant Feliu de Codines: Sebastià Farnés i Badó, advocat, taquígraf, escriptor i folklorista català.
- 1875 - València (l'Horta): Joaquim Dualde i Gómez, advocat i polític valencià, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts (1934-1935) durant la Segona República Espanyola (m. 1963).
- 1889 - Sabadell: Dolors Miralles i Valls, pedagoga i promotora dels drets laborals de la dona.
- 1896 - Sabadell: Pau Abad i Piera, inventor i industrial, pioner de l'enginyeria electrònica a Catalunya.
- 1951 - València (l'Horta): Joan Lerma i Blasco, polític valencià, primer president de la Generalitat Valenciana (1983-1995) i ministre d'Administracions Públiques d'Espanya (1995-1996).
- Resta del món
- 1606 - Leiden (Països Baixos): Rembrandt van Rijn, pintor holandès (m. 1669).
- 1613: Kunshan, Jiangsu (Xina): Gu Yanwu, filòsof i historiador xinès (m. 1682).
- 1859 - Moss Side (Manchester): Emmeline Pankhurst, pionera del feminisme i del vot femení (m. 1928).
- 1889 - San Francisco (Califòrnia, Estats Units): Marjorie Rambeau, actriu estatunidenca.
- 1892 - Berlín: Walter Benjamin, assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany, d'origen jueu, col·laborador de l'Escola de Frankfurt.
- 1918 - Lethbridge, Alberta (Canadà): Bertram Brockhouse, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 1994 (m. 2003).
- 1921 - Fort Worth, Texas (EUA): Robert Bruce Merrifield, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1984 (m. 2006).
- 1922 - Nova York (EUA): Leon Max Lederman, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1989.
- 1933 - Milà (Itàlia): Guido Crepas, autor de còmic.
- 1943 - Belfast (Irlanda): Jocelyn Bell, astrofísica nord-irlandesa.
- 1952 - Sault Sainte Marie (Michigan, EUA): Terry O'Quinn actor estatunidenc.
- 1954 - Bell Ville (Córdoba, Argentina): Mario Alberto Kempes, futbolista argentí.
- 1956 - Manchester (Regne Unit): Ian Curtis, cantautor i líder del grup musical Joy Division (m. 1980).
- 1977 - Montepulciano (Itàlia): Rachele Bastreghi, cantautora italiana, component del grup Baustelle.
- 1981 - Kaunas, Lituània: Marius Stankevičius, futbolista.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1968 - Valls: Antoni Muset i Ferrer, escriptor i poeta català (n. 1892).
- 1978 - Barcelona: Joan Dotras i Vila, compositor, músic i pedagog català.
- 1979 - Sitges, Garraf: Josep Carbonell i Gener, escriptor, promotor cultural i patriota català (n. 1897).
- 2002 - Vic: Francesc Casanovas i Martí, fundador del Seminari del Poble de Déu.
- Resta del món
- 1802 - Santo Domingo: Louis Fréron, polític i periodista francès, representant a l'Assemblea Nacional durant la Revolució Francesa.
- 1857 - Viena, Àustria: Carl Czerny, músic austríac (n. 1791).
- 1885 - Padrón, la Corunya: Rosalía de Castro, poetessa i novel·lista en llengua gallega i castellana.
- 1904 - Badenweiler, Alemanya : Anton Txékhov, dramaturg.
- 1919 - Berlín, Alemanya: Hermann Emil Fischer, químic alemany, Premi Nobel de Química 1902 (n. 1852).
- 1977 - Madrid: Bing Crosby, cantant, ballarí i actor nord-americà (m. 1904).
Festes i commemoracions
Santoral[1]
Església Catòlica[2]
- Sants i beats al Martirologi romà (2011): Vladímir I de Kíev, rei (1015); Bonaventura de Bagnoregio, cardenal (1274); Eutropi, Zòsima i Bonosa, màrtirs (s. I); Fèlix de Thibiuca, bisbe i màrtir (303); Catulí diaca, i Genar, Florenci, Júlia i Justa, màrtirs (303); Jaume de Nisibis, bisbe (338); Abudemi, màrtir (s. IV); Felip, Zenó, Narseu i màrtirs d'Alexandria (s. IV); Gumbert d'Ansbach, abat (s. VIII); Plequelm de Niederrhein, bisbe (713); Josep de Tessalònica, bisbe i himnògraf (832); Atanasi de Nàpols, bisbe (862); Ansuer de Ratzeburg, abat (1066); David de Västerås, abat (1082); els 40 Màrtirs de Tazacorte, jesuïtes (1570); Pompilio Maria Pirrotti, escolapi (1766); Pere Nguyen Ba Tuan, prevere màrtir (1838); Andreu Nguyen Kim Thong Nam, màrtir (1855).
- Beats: Ceslau de Breslau, dominic (1242); Bernat II de Baden, marcgravi (1458); Anne-Marie Javouhey, fundadora (1851); Antoni Beszta-Borowski, prevere màrtir (1943).
- Sants no inclosos al Martirologi: Antíoc i Ciríac de Sebaste, màrtirs (s. III); Retici d'Autun, bisbe (334); Barhadbesaba d'Arbela, màrtir (355); Evrònia de Troyes, verge (s. V-VI); Etern d'Évreux, bisbe (ca. 660); Donevald d'Ogilvy, eremita (716); Benet d'Angers, bisbe (820); Adelard el Jove, monjo de Corbie (824), Bertí de Luxeuil, monjo; Haruc de Verden, bisbe (ca. 830); Regiswinda de Lauffen, nena (839); Edita de Polesworth, abadessa (925); Felicíssim de Mosciano, eremita (1092); translació de les relíquies de Rosalia de Palerm; Valentina de Nevers, màrtir.
- Beats: Otger de Niederrhein, diaca (ca. 700); Michel-Bernard Marchand, màrtir.
- Venerables: Egí d'Augsburg, abat (1120); Rudolf Lunkenbein, missioner màrtir (1976).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pere Aimill, bisbe.
Esglésies orientals (segons el calendari gregorià)
El dia correspon al 2 de juliol del calendari julià
Església Apostòlica Armènia
- 26 Margats: Festa de l'Arca de l'Aliança construïda per Moisès; festivitat de la caixa que guardava el vel de la Mare de Déu.
Església Copta
- 8 Abib: Abirom i Atom de Senbat, màrtirs; Bimanó de Banklaos, màrtir; Bixoi de Scetes, monjo; Blana de Bara, màrtir; Karas, germà de Teodosi el Gran.
Església Ortotoxa Siríaca
- Bisoes (Bišwi) el Gran, abat; Cir, abat; Daniel de Scetes; Sergi Amfipàtor d'Edessa, bisbe (591); dedicació de l'oratori de l'apòstol Tomàs
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 28 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 2 de juliol del calendari julià.
- Sants: Juvenal de Jerusalem, patriarca (458); Arseni de Tver (1409); Foci de Kíev, metropolità (1431); Esteve el Gran de Moldàvia, príncep (1504); Juvenal, protomàrtir d'Alaska (1796); Lampros de Makri, màrtir (1835); Sergei Florinskij de Rakvere, màrtir (1918); Zacaries el Vell de Moscou (1936).
Església Evangèlica d'Alemanya
- Bonaventura de Bagnoregio, cardenal.
Esglésies anglicanes
- Swithun de Winchester, bisbe; Bonaventura de Bagnoregio, cardenal.
Notes
- ↑ «Kalender - 15. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 de juliol. |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 de juliol |