-
La 16a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el dimarts 21 de juliol sobre un recorregut de 160 quilòmetres entre Martigny, Suïssa i Bourg-Saint-Maurice, França, tot passant per la Vall d'Aosta, Itàlia. La victòria fou pel basc Mikel Astarloza, que arribà en solitari a la meta.
[modifica] Recorregut de l'etapa
Segona etapa alpina de la present edició del Tour de França i etapa molt internacional, amb el pas per tres països. La sortida es fa a Martigny, Suïssa per buscar ben ràpidament l'ascens al coll del Gran Sant Bernat (2.469 metres), de categoria especial, i punt culminant del Tour. Aquell coll marca la frontera entre Suïssa i la Vall d'Aosta, a Itàlia. Un llarg descens durà els ciclistes fins a Sarre, on hi ha el primer esprint intermig del dia. A partir d'aquesta vila el recorregut torna a enfilar-se per anar a buscar el coll del Petit Sant Bernat, a 2.188 m i de primera categoria. Aquest coll marca la frontera entre la Vall d'Aosta (Itàlia), i la Tarentèsa, a la Savoia (França). Un llarg descens porta els ciclistes fins a Bourg-Saint-Maurice, punt final de l'etapa.
[modifica] Desenvolupament de l'etapa
Etapa curta i moguda, amb una nombrosa escapada, de més de 20 ciclistes, només de sortida. Entre els escapats hi ha Fabian Cancellara, Jens Voigt, Egoi Martínez, Franco Pellizotti, Sandy Casar, José Iván Gutiérrez, David Moncoutié i Vladimir Karpets. El nombrós grup es va trencant en l'ascensió al primer port de l'etapa, el coll del Gran Sant Bernat. Pellizotti i Karpets s'escapen i en coronor el port tenen 2' 40" respecte el gran grup, però pel mig hi ha nombrosos ciclistes intercalats, alguns fruit de l'escapada inicial i d'altres fruit d'haver saltat del grup dels favorits. Aquest és el cas de Mikel Astarloza.
Durant el descens els caps de cursa augmentaran la diferència respecte el grup del líder, encapçalat en tot moment pels seus companys d'equip. A 60 km de l'arribada el duet capdavanter és agafat per un grup de 16. A l'inici del segon port aquest grup de 18 disposa de vora 4' respecte el gran grup.
Al davant els més fort són Pellizotti, Astarloza i van den Broek, que es queden sols al capdavant de l'etapa. Moinard se'ls afegirà més endavant. Els quatre coronen el port amb poc més de 20" respecte un grup de 4 perseguidors i 2' respecte el grup de Contador. En el descens els capdavanters veuen retallades les diferències, però quan semblava que serien agafats, Astarloza ataca a 2 km per l'arribada i arribarà en solitari a la meta, guanyant la seva primera etapa al Tour de França i tercera de l'equip, l'Euskaltel-Euskadi.
Pel darrera el grup de favorits s'ha anat reduint. Primer són Menxov i Evans els que perden contacte amb Contador i més tard el mateix Armstrong. Amb tot, una exhibició del texà el permet reintagrar-se amb el grup dels millors. Finalment tots els favorits arribaran a meta amb 59" perduts respecte el vencedor, sense que es produeixi cap canvi significatiu en les diferents classificacions.[1]
[modifica] Esprints intermitjos
- 1r esprint intermig. Sarre (km 78,5)
[modifica] Ports de muntanya
Coll del Gran Sant Bernat, amb l'Hospice du Grand-Saint-Bernard al fons
[modifica] Classificació de l'etapa
[modifica] Classificació general
[modifica] Classificacions annexes
[modifica] Classificació per punts
[modifica] Classificació de la muntanya
[modifica] Classificació del millor jove
[modifica] Classificació per equips
[modifica] Enllaços externs
Franco Pellizotti
Vladimir Karpets
Gorka Verdugo
Nicolas Roche
Nicolas Vogondy
Jens Voigt
Peter Velits
Laurens Ten Dam
Jurgen van den Broeck
Lance Armstrong
Bradley Wiggins
Andy Schleck 
Thor Hushovd 
Roman Kreuziger
Team Astana 
Jens Voigt. Abandona per caiguda en el descens del Coll del Petit Sant Bernat [2]
