1779

Esdeveniments

• 12 de gener, Teatro San Carlo de Nàpols: S'estrenà Ifigenia in Aulide, òpera en tres actes composta per Vicent Martín i Soler sobre un llibret italià de Luigi Serio.
• 12 d'abril: Es signa el Tractat d'Aranjuez entre els regnes d'Espanya i França que involucrava la corona espanyola en la Guerra de la Independència dels Estats Units.
• 25 d'abril, Palau d'Esterházy de Fertőd (Hongria): S'estrena La vera costanza, òpera de Joseph Haydn, amb llibret de Pasquale Anfossi.
• 18 de maig, Opéra de París: S'estrena Iphigénie en Tauride, òpera en quatre actes de Christoph Willibald Gluck sobre un llibret de Nicolas-François Guillard.
• 20 de juliol, Teatro del Fondo de Nàpols: S'estrenà L'infedeltà fedele, òpera en tres actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Giambattista Lorenzi.
• Setembre Batalla de Baton Rouge important victòria espanyola a de 1779 durant la Revolució americana.
• S'inicia el tercer setge de Gibraltar d'Espanya.
• Es deposat Zurab Shirvashidze, príncep d'Abkhàzia.
• Charles Messier descobreix els objectes Messier 56, Messier 58, Messier 59, Messier 61 i les galàxies del Gira-sol, de Bode i de l'Ull Negre.

“El juego de la pelota a pala”, Obra de Francisco Goya de 1779.

Naixements

Països Catalans

• 17 de febrer, Manresa: Maurici Carrió i Serracanta, guerriller antinapoleònic.
• Josep Mas i Vila, arquitecte català.
• Ciutadella: Francesc Oleo Carrió, metge menorquí.
• Vic: Francesc Bonamich i Colomer, sacerdot, compositor i organista.

Resta del món

• 4 de maig, Roma: François Gérard‎, Baró de Gérard, pintor neoclàssic francès.
• 15 de juliol: Clement Clarke Moore, professor estatunidenc de literatura oriental i grega.
• 1 d'agost, Comtat de Carroll, Maryland: Francis Scott Key, advocat, escriptor i poeta estatunidenc, escriví la lletra del himne dels Estats Units "The Star-Spangled Banner".
• 19 d'agost, La Roque d'Anthéron: Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin, pintor francès director del Museu del Louvre.
• 20 d'agost, Väversunda Sörgård, Suècia: Jöns Jacob Berzelius, químic suec, considerat com un dels fundadors de la química moderna.
• 8 de setembre: Mustafà IV, soldà de l'imperi Otomà entre 1807 i 1808.
• 19 de novembre, Schwerin: Lluïsa Carlota de Mecklenburg-Schwerin, filla del Gran Duc Frederic Francesc I de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Lluïsa de Saxònia-Gotha.
• 12 de desembre, Joigny: Magdalena Sofia Barat, religiosa francesa, fundadora de la Societat del Sagrat Cor de Jesús, dedicada a l'ensenyament. El 1925 va ser canonitzada per Pius XI.
• Milà: Francesc IV de Mòdena, arxiduc d'Àustria i membre de la Dinastia Àustria-Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1814 i 1846.
• Czaslau: Veronica Rosalia Dussek, compositora i pianista txeca, filla de Johann Joseph Dussek i casada amb M. Cianchettini.
• Estrasburg: Ehrenfried Stoeber, advocat i escriptor alsacià, considerat dels pares de la moderna literatura alsaciana.
• París: Jean Coralli Peracini ballarí i coreògraf romàntic de dansa clàssica.
• Louis Claude de Saulses de Freycinet, navegant, explorador i geògraf francès.
• Quedlinburg: Carl Ritter, geògraf alemany, considerat juntament amb Alexander von Humboldt el pare de la geografia moderna.
• Bordeus: Joan Antoni Verdièr (1779 - 1820), poeta popular occità, conegut com a Mèste Verdièr.
• El Pardo: Maria Amàlia d'Espanya, infanta d'Espanya.
• Caserta, Regne de Sicília: Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya), princesa de les Dues Sicílies que contragué matrimoni amb el rei Carles Fèlix I de Sardenya.
• Karlsruhe: Lluïsa de Baden, tsarina de Rússia, contragué matrimoni amb el tsar Alexandre I de Rússia.

Necrològiques

Gravat que representa l'avalot en que morí l'almirall Cook.

• 20 de gener, Londres: David Garrick, actor i dramaturg britànic.
• 7 de febrer: William Boyce, compositor anglès.
• 14 de febrer, Badia de Kealakekua, Hawaii: James Cook (de 1779) explorador i cartògraf anglès.
• 4 de març?, Frankfurt am Main: Heinrich Leopold Wagner, escriptor alemany del Sturm und Drang.
• 6 d'abril, Venècia Tommaso Traetta, compositor italià.
• 30 de setembre, Bolonya: Diego José Abad, jesuïta mexicà, humanista i poeta en llatí.
• 13 de novembre: Thomas Chippendale “el vell”, un dels "tres magnífics" creadors de mobiliari del segle XVIII anglès.
• 6 de desembre, París: Jean Siméon Chardin, pintor francès conegut sobretot per les seves natures mortes, retrats i pintures al pastel.
• Roma: Anton Raphael Mengs, pintor neoclàssic i teòric txec que es desenvolupà fonamentalment en Espanya.
• Cuerno Verde cabdill comanxe mort pel capità espanyol Antza en una expedició a Texas.
• Karim Khan Zand, governant de Pèrsia.