17 de març
De Viquipèdia
| << | Març 2012 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs. Queden 289 dies per a finalitzar l'any.
Taula de continguts |
[modifica] Esdeveniments
- Països Catalans
- 1883 - Barcelona: s'inaugura el Cementiri del Sud-oest.
- 1931 - Barcelona: S'hi funda Esquerra Republicana de Catalunya.
- 1938 - Barcelona: l'aviació franquista hi continua els bombardejos més devastadors que patirà la ciutat en la guerra Civil Espanyola, que durarà fins l'endemà.
- 1997 - Vila-seca de Solcina i Salou (el Tarragonès): Port Aventura inaugura la muntanya russa Stampida.
- 2001:
- Es crea el primer article de la Viquipèdia en català (àbac).
- Mor el mosso d'esquadra Santos Santamaría en un atemptat d'ETA a Roses.
- 2006 - Barcelona: Greus disturbis entre els joves que celebraven un 'macro-botellón' clandestí al barri del Raval i la policia.
- 2007 - Palma, Illes Balears: 50 000 manifestants demanen en aquesta ciutat un canvi en les polítiques de protecció del territori.
- 2009 - Catalunya Ràdio ingressa com a membre aprovat a la Unió Europea de Radiodifusió (UER).[1]
- Món
- 455 - Petroni Màxim esdevé Emperador de Roma. És assassinat dos mesos més endavant per una multitud enfurismada.
- 1804 - Per primera vegada es representa l'obra que va escriure Friedrich von Schiller sobre Guillem Tell
- 1805 - Regne napoleònic d'Itàlia: Neix al Regne d'Itàlia sota el regnat de Napoleó Bonaparte.
- 1808 - Aranjuez, Espanya: S'inicia al Motí d'Aranjuez, El motí va obligar al rei Carles IV a destituir a Godoy a favor de Ferran VII.
- 1813 - Prússia: Frederic Guillem III de Prússia declara la guerra a França.
- 1861 - Víctor Manuel II es proclama rei d'Itàlia. Aixi casi es completa la Unificació italiana.
- 1992, Buenos Aires (Argentina)- Explota una bomba a l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires que va fer 29 morts i 242 ferits.
- 2005 - Madrid (Espanya): el govern de Zapatero en fa retirar l'única estàtua de Franco que hi quedava.
[modifica] Naixements
- Països Catalans
- 1854 - València: Josep Rodrigo Pertegàs, metge i historiador valencià (m. 1930).
- 1935 - Barcelona: Luis Goytisolo i Gay, escriptor català en llengua castellana.
- 1939 - Ivars d'Urgell, Catalunya: Lluís Prenafeta i Garrusta, empresari i polític.
- Món
- 1473 - Castell de Stirling, Stirling, Escòcia: Jaume IV d'Escòcia, Rei d'Escòcia.
- 1794 - Montevideo, Banda Oriental: Gabriel Antonio Pereira, President de l'Uruguai.
- 1768 - Maui, Hawaii: Kaahumanu, reina regent de Hawaii.
- 1834 - Schorndorf (Württemberg): Gottlieb Daimler, enginyer i inventor alemany.
- 1881 - Frauenfeld, Suïssa: Walter Rudolf Hess, oftalmòleg i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1949.
- 1919 - Montgomery (Alabama, EUA): Nat King Cole, vocalista i pianista de jazz nord-americà.
- 1920 - Toay (La Pampa, Argentina): Olga Orozco, poetessa argentina.
- 1938 - Irkutsk (Sibèria, URSS): Rudolf Nurèiev, ballarí soviètic.
- 1946 - Munic, Alemanya : Georges Jean Franz Köhler biòleg alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1984.
- 1948 - Conway (Carolina del Sud, EUA): William Gibson, autor de novel·les de ciència-ficció. Un dels líders del moviment ciberpunk.
- 1955 - Blue Island, Illinois, Estats Units: Gary Sinise, actor i director, productor de cinema i músic estatunidenc.
- 1962 - Baltimore (Maryland, Estats Units): Mark Pellington, director, productor i actor estatunidenc.
[modifica] Necrològiques
- Països Catalans
- 1855 - Madrid: Ramon Carnicer i Batlle, compositor català d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile.
- 1926 - Sant Mateu (el Baix Maestrat): Manuel Betí Bonfill, historiador valencià (n. 1864).
- 1979 - Burjassot, Horta Nord: Giacomo Lauri-Volpi, tenor italià.
- Resta del món
- 45 aC - Tit Labiè mort a la Batalla de Munda.
- 45 aC - Publi Ati Var mort a la Batalla de Munda.
- 180 - Vindobona, actual Viena, Àustria: Marc Aureli, emperador romà.
- 1425 - Japó: Ashikaga Yoshikazu, 21è shogun.
- 1782 - Basilea, Antiga Confederació Suïssa: Daniel Bernoulli, matemàtic neerlandès de la família Bernoulli. Va treballar amb Leonhard Euler en les equacions que porten els seus noms. El Principi de Bernoulli és una de les bases de l'aerodinàmica.
- 1901 - Indianàpolis, Indiana, EUA: Benjamin Harrison, president dels Estats Units.
- 1907: Ahmed Lütfi Efendi, historiador otomà.
- 1917 - Zuric (Imperi Alemany): Franz Brentano, filòsof alemany.
- 1937 - Londres, Regne Unit: Austen Chamberlain, polític britànic, Premi Nobel de la Pau del 1925.
- 1976 - Roma (Itàlia):Luchino Visconti, director de cinema italià.
- 1993 – Nyack, Estat de Nova York, Estats Units: Helen Hayes, actriu estatunidenca.
- 2005 - Princeton (Nova Jersey, EUA): George F. Kennan, diplomàtic i conseller governamental nord-americà, figura clau a la Guerra Freda.
- 2007 - Oregon (EUA): John W. Backus, informàtic estatunidenc.
- 2009 - Brasília: Clodovil Hernandes, diputat i presentador de la TV brasilera.
[modifica] Festes i commemoracions
- Onomàstica: sants Patrici d'Irlanda, patró d'Irlanda; Josep d'Arimatea; Gertrudis de Nivelles, abadessa; beat Juan Nepomuceno Zegri y Moreno, prevere fundador Germanes de la Caritat de la Santíssima Mare de Déu de la Mercè; venerable Teresa Gallifa i Palmarola, fundadora de les Serventes de la Passió.
- Festa nacional d'Irlanda
[modifica] Referències
- ↑ Catalunya Ràdio entra a la Unió Europea de Radiodifusió, ElPeriódico.cat, 18 de març 2009.