1 d'agost
De Viquipèdia
| << | Agost 2013 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
L'1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs. Queden 152 dies per a finalitzar l'any.
Taula de continguts |
Esdeveniments [modifica]
- Països Catalans
- 1391, Inca, Mallorca: La població cristiana en saqueja el call.[1]
- 1850, Vilanova i la Geltrú: Es funda el Diari de Vilanova, degà de la premsa estatal.
- ((1917)), Puig i Cadafalch es converteix en el president de la Mancomunitat de Catalunya després de la mort de Prat de la Riba
- 1947, Paterna: És afusellat el guerriller antifranquista Vicente Galarza Santana.
- 1977, Catalunya: El govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya.
- Resta del món
- 1589, Saint-Cloud: Enric III de França mor assassinat pel dominic Jacques Clement
- 1920: Fundació del Partit Comunista de la Gran Bretanya
- 1919, Budapest: L'exèrcit romanès invasor derroca la República Soviètica Hongaresa[2]
- 1929
- Madrid: Enfrontats a la Dictadura de Primo de Rivera, destacats intel·lectuals espanyols renuncien a les seves càtedres[3]
- Ciutat del Vaticà: Inauguració del servei postal vaticà[4]
- 1939: Glenn Miller grava In the Mood[5]
- 1944, Polònia: A les cinc de la tarda comença la insurrecció popular contra l'ocupació nazi;[6] els combats, que duraran fins el 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucció de Varsòvia i la deportació de 250.000 dels seus habitants a camps de concentració.
- 2004, Asunción, Paraguai: L'incendi en uns grans magatzems hi causa gairebé tres centenars de morts.[7]
- Diada nacional de Suïssa
Naixements [modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 10 aC – Lugdunum - Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, emperador romà
- 1936 - Orà (Algèria): Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francès.
- 1984 - Kolbermoor (Alemanya): Bastian Schweinsteiger, jugador alemany professional de futbol.
- 1998 - Oakland, California: Khamani Griffin, actor estatunidenc.
Necrològiques [modifica]
- Països Catalans
- 1917 - Castellterçol (el Vallès Oriental): Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
- Món
- 1295 - Roma: Cardenal Simó de Limburg, príncep-bisbe de Lieja destituït (als 18 anys)
- 1787 - Nocera de' Pagani (Pagani, Salerno, Itàlia): sant Alfonso Maria de' Liguori, prevere i doctor de l'Església.
Festes i commemoracions [modifica]
- Festa Major de Barruera (Alta Ribagorça)
- Festa Major de Torelló (Osona)
Santoral[8] [modifica]
Església Catòlica[9] [modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Eleazar màrtir i Macabeus, màrtirs; Secundí de Roma, màrtir (s. I); Feliu de Girona (màrtir), diaca (307); Exuperi de Bayeux, bisbe (s. IV); Sever, prevere (ca. 500); Friard i Secundel, diaques i eremites (s. VI); Jonat de Marchiennes, abat (ca. 690); Æthelwold de Winchester, bisbe (984); Emeric de Quart, bisbe d'Aosta (1313); Joan Bufalari, monjo (ca. 1336); Alfons Maria de Liguori, bisbe, Doctor de l'Església (1787); Doménec Nguyen Van Hanh, Bernat Vu Van Due, màrtirs (1838).
- Beats: Pere Favre, jesuïta (1546); Thomas Welbourne, màrtir (1605); Bienvenido de Miguel Arahal, màrtir (1936); Aleksy Sobaszek, prevere màrtir (1942).
- Sants: Lluci de Barcelona, bisbe llegendari del segle I, inexistent; Almedha de Gal·les, princesa i eremita (s. VI); Gualteri de Guimarães, franciscà.
- Beats: Haziga de Scheyern, comtessa (1103).
Església Copta [modifica]
- 25 Abib: Tecla d'Icònium, màrtir (s. I); Mercuri de Cesarea (Filòpatre), màrtir (251); Abakaragó de Batanoun, monjo i màrtir; Antoni de Beba, màrtir a Pelusium; Blamó de Kena, eremita (316); Domeci de Quros-Gebirge (Domadios El-Soriany), eremita i màrtir (363); Isaac de Schema, màrtir; Hilària de Bamaliana, màrtir; Tecla i Mugui de Krakas, màrtirs.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [modifica]
- Se celebren els corresponents al 14 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [modifica]
Corresponen als sants del 19 de juliol del calendari julià.
- Sants: Macrina la Jove, germana de Basili el Gran (ca. 380); Dió d'Antioquia, abat (430); Antoni de Valaam, abat; Gregori el Jove Confessor, bisbe; Teodor d'Edessa, bisbe (848); Romà Olegòvitx, príncep de Riazan (1270); Paisi de les Coves de Kíev (s. XIV); Stefan Lazarević, rei de Sèrbia (1427) i Militsa, la seva mare (1405); Metròfanes de Voronezh (1703); Demetri de Rostov, metropolità (1709); Ticó de Zadonsk, bisbe de Voronezh (1783); Eugenia Lazarević; Ivan de Sora (1903); Miquel el Sabaïta, monjo; Viktor de Glazov, bisbe màrtir (1934).
- Església Ortodoxa Grega
- Diocles de Paradís, abat.
Esglésies luteranes [modifica]
- Gustav Werner, teòleg (1887).
Notes [modifica]
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «Conflictes populars a Mallorca a la fi del segle XIV». Estudis Baleàrics, n.84/85, febrer/setembre 2006, p.93 [Consulta: 17/5/2012].
- ↑ Tucker, Spencer. World War I. ABC Clio, 2005, p. Volum 1 (A-D) p.563. ISBN 1851094202.
- ↑ de los Ríos, Fernando. Obras completas: Libros (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p. vol.1, p.xxvii. ISBN 847658511X.
- ↑ «The Philatelic and Numismatic Office» (en anglès). Estat del Vaticà. [Consulta: 22/5/2012].
- ↑ Gioia, Ted. The Jazz Standards: A Guide to the Repertoire (en anglès). Oxford University Press, 2012, p.186. ISBN 019976915X.
- ↑ Borodziej, Włodzimierz. The Warsaw Uprising Of 1944 (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2006, p.74-75. ISBN 0299207307.
- ↑ «L'acumulació de greixos prop d'una xemeneia va ser la causa del foc al supermercat del Paraguai». 324, 11/8/2004. [Consulta: 26/5/2012].
- ↑ «Kalender - 1. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 de desembre de 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 d'agost |
