2004
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mapa indicant l'Índex de Desenvolupament Humà del 2004 (informe del 2006) | |||
|
Esdeveniments
- Any internacional de commemoració de la lluita contra l'esclavatge i la seva abolició.
Països Catalans
- 28 de gener, Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.
- 2 de febrer, Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.
- 5 de febrer - S'estrena un curtmetratge de Dalí
- 23 de febrer, Gregori López Raimundo, Maria Salvo Iborra i Agustí de Semir són investits Doctors Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya
- 20 de març, Països Catalans: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del país.
- 9 de maig, Barcelona: S'inaugura el Fòrum Universal de les Cultures del 2004.
- 20 d'octubre s'ha creat l'Eurorregió de l'Arc Mediterrani.
- 21 d'octubre, Dagoll Dagom torna a representar l'obra Mar i Cel.
- 23 d'octubre: La selecció catalana d'hoquei patins guanya el Campionat del Món "B" masculí. És la primera vegada que la selecció catalana competeix a nivell internacional.
- 27 d'octubre aquests dies, fruit d'una labor molt llarga, ha aparegut al Monestir de Montserrat un papir de les obres d'Homer, del segle III.
- 21 de setembre: Terratrèmol de magnitud 4,2 en l'escala de Richter a Ripoll.
- 26 de novembre, Fresno (Califòrnia) El Congrés anual de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) accepta una apel·lació de la Federació Espanyola d'Hoquei, que demana la no admissió de la Federació Catalana.
Resta del món
- S'estrena Infection
- S'estrena A costa dos murmurios
- gener, Mart: hi fracassa la Beagle 2; la Mars Express Orbiter, en canvi aconsegueix transmetre dades del planeta.
- 2 de gener: la sonda Stardust recull pols d'un cometa.
- 3 de gener: El vol 604 de la Flash Airlines s'espatlla a la Mar Roja; 148 morts.[1]
- 4 de gener: Mikheil Saakachvili emporta les eleccions presidencials a Geòrgia.
- 8 de gener: El creuer Queen Elizabeth II és oficialment batejat.
- 10 de gener: La sonda Spirit llesta per iniciar l'exploració de Mart.
- 13 de gener: Un aparell de l'Uzbekistan Airways s'estavella prop de Tachkent, provocant 37 morts.[2]
- 23 de gener: La sonda europea Mars Express aporta la prova que hi ha aigua en forma de glaç en el planeta Mart.
- Febrer
- 4 de febrer: Va ser fundat Facebook a Cambridge (Massachusetts).
- 6 de febrer: Atemptats terroristes al metro de Moscou amb almenys 40 morts.[3]
- 13 de febrer: Funerals nacionals de Claude Ryan, cap del partit liberal del Quebec de 1978 a 1982, a la basílica de Notre-Dame-de-Bon-Secours de Mont-real.
- 18 de febrer: Un tren de mercaderies explota a l'Iran, provocant la mort de 320 persones.
- 20 de febrer: Els conservadors guanyen les eleccions al parlament iranià.
- 24 de febrer: Terratrèmol de 6,5 sobre l'escala de Richter al nord del Marroc; 517 morts.
- Març
- 2 de març: John Kerry serà el candidat demòcrata a les eleccions presidencials americanes de novembre.
- 2 de març: Es llança el satèl·lit Rosetta.
- 11 de març, Madrid (Espanya): un atemptat terrorista d'Al-Qaida, amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'Estació de Madrid - Puerta de Atocha, hi fa 202 morts i 1.400 ferits.
- 14 de març: Eleccions al Parlament espanyol. Els socialistes són la força més votada.[4]
- 14 de març: Vladímir Putin és reelegit president de Rússia.
- 20 de març: Es fan manifestacions multitudinàries en contra de la invasió d'Iraq a les principals ciutats del món occidental.
- 27 de març, Miami, Florida, EUA: el Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la selecció catalana de Patinatge; tot i que, el 25 de novembre, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia).
- 28 de març: Elections cantonals franceses de 2004. S'hi va produir un gran progrés de l'esquerra, que va conquerir la majoria dels departaments francesos.[5][6]
- Abril
- 25 d'abril: Un referèndum a Xipre recolza la reunificació de l'illa. El nord turc estava a favor, el sud no ho estava.[7]
- 28 d'abril: La premsa revela la pràctica de tortures i humiliacions a les presons iraquianes per part dels soldat nord-americans. Publicació de fotos de la presó d’Abu Ghraib que provoquen un escàndol.
- 29 d'abril, Mali: Ousmane Issoufi Maïga és escollit primer ministre.[8]
- Maig
- 1 de maig: Ampliació de la unió Europea de deu països nous :(Xipre, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia).
- 6 de maig: Últim episodi de la sèrie de televisió Friends emesa a la televisió nord-americana.
- 15 de maig Ruslana, representant d'Ucraïna, guanya el Festival d'Eurovisió.
- 19 de maig, Göteborg, Suècia: El València CF es proclama campió de la Copa de la UEFA en guanyar la final per 2:0 contra l'Olympique de Marseille.
- 23 de maig: Horst Köhler escollit president federal d'Alemanya. Pren possessió de les seves funcions el dia 1 de juliol següent.
- Juny
- 5 de juny: Mor Ronald Reagan ex-president dels Estats Units, actor, i presentador de ràdio i televisió, i després polític del Partit Republicà dels Estats Units.
- 5 de juny: La jugadora de tennis russa Anastazia Myskina guanya la 74a edició del torneig del Roland-Garros.
- 6 de juny: El jugador de tennis argentí Gaston Gaudio s'emporta el torneig del Roland-Garros.
- 13 de juny, Eleccions al Parlament Europeu[9]
- 18 de juny: Acord entre els caps d'estat per una constitució europea.[10]
- 28 de juny: Eleccions federals al Canadà. El partit liberal és reelegit, però queda en minoria a la cambra dels comuns.[11]
- Juliol
- 1 de juliol: La sonda Cassini-Huygens travessa els anells de Saturn i envia les primeres imatges.[12]
- 4 de juliol: Grècia guanya l’Eurocopa 2004. En la final venç la selecció amfitriona Portugal per 1-0.
- 20 de juliol, Bèlgica: Anne-Marie Lizin és escollida presidenta del Senat i esdevé la primera dona a ocupar aquest lloc.
- 30 de juliol: Forta explosió de gas a Ghislenghien, Bèlgica, que provoca la mort a 18 persones i queden ferides 133.[13]
- 21 de juliol: Stephen Hawking perd una aposta, quan reconeix que John Preskill tenia raó quan dubtà de la seva teoria dels forats negres. Havien apostat una roba pel que guanyàs.[14]
- Agost
- 6 d'agost: La Cort Suprema d'Austràlia, falla en el cas Al-Kateb contra Godwin, que la detenció indefinida d'una apàtrida fou ajustada al dret.
- 13 d'agost:
- 31 d'agost:
- 25 d'agost - 8 de setembre: L'huracà Frances fa 42 morts.[16]
- Dos atacs suïcides reivindicats per Hamas a Beersheeva, Israel, causen 16 morts i 50 ferits.[17]
- Setembre
- 1 de setembre: En la presa d'ostatges de Beslan un miler de nens a una escola de Beslan, a Ossètia del Nord.[18]
- 3 de setembre: Assalt confús de les forces russes de seguretat a l'escola de Beslan; es compten més de 350 morts.[19]
- 2 a 24 de setembre : L'huracà Ivan causa 39 morts a Grenada, 24 als Estats Units, 4 a la República Dominicana, 3 a Veneçuela, 2 a les Illes Cayman, 1 a Tobago i 1 a Barbados. Els danys materials són quantiosos.[20]
- 13 a 28 de setembre: la tempesta tropical Jeanne arrasa Haití, fent més de tres mil morts.[21]
- Octubre
- 5 d'octubre: es declara un incendi a bord del submarí canadenc NCSM Chicoutimi; 1 mort.[22]
- 8 d'octubre: L'ostatge anglès Kenneth Bigley és decapitat pels seus carcellers a l'Iraq.[23]
- 9 d'octubre: Primeres eleccions democràtiques a l'Afganistan.[25]
- 24 d'octubre: Brasil, nova potència espacial després d'aconseguir el seu primer llançament espacial.[26]
- 25 d'octubre: la repressió d'una manifestació a Tailàndia provoca 78 morts.[27]
- La nit entre el 27 i el 28 d'octubre hi hagué un eclipsi de Lluna.[28]
- 29 d'octubre: Firma a Roma del tractat de Roma, per una constitució per Europa.[29]
- 31 d'octubre: Tabaré Vázquez és escollit President de l'Uruguai. És una victòria històrica per l'esquerra.
- Novembre
- 2 de novembre: el president dels Estats Units George Walker Bush és escollit per un segon mandat de quatre anys.
- 6 de novembre: atac a l'armada de Costa d'Ivori sobre una posició de l'armada francesa causant 9 morts. Els francesos repliquen liquidant les forces aèries i antiaèries de l'armada ivoriana.[30]
- 11 de novembre:
- Barcelona: Continua el cas Fresno. El Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (ciutat de Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.
- La Lituània ratifica el Tractat de Roma de 2004.
- 21 de novembre: eleccions presidencials controvertides a Ucraïna,[31] que condueixen a la Revolució Taronja.
- 27 de novembre, Guadalajara (Mèxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, té la cultura catalana com a convidada d'honor.
- Desembre
- 3 de desembre: ETA atempta a Madrid contra cinc benzineres, on han explotat bombes de poca potència.[32]
- 14 de desembre: Inauguració del viaducte de Millau, el més alt del món. Construït per Eiffage, dissenyat per Foster.
- 20 de desembre: Hongria aprova el tractat de Roma.
- 22 de desembre: Alliberament dels dos ostatges i periodistes francesos Georges Malbrunot i Christian Chesnot, detinguts a l'Iraq des de feia 124 dies.[33]
- 26 de desembre: Tsunami de l'Oceà Índic, provocat per un terratrèmol de magnitud 9,0 de l'escala de Richter, l'epicentre del qual se situava al llarg de l'illa indonèsia de Sumatra, causant la mort de més de 250.000 persones i la desaparició de 50.000.
- 26 de desembre: Víktor Iúixtxenko guanya les eleccions presidencials a Ucraïna.
- 26 de desembre: Un equip d'especialistes francesos d'hematologia va publicar al web de la revista Nature Biotechnology, haver aconseguit per primera vegada, fabricar in vitro grans quantitats de glòbuls vermells humans a la vegada madurs i funcionals.[34]
Naixements
- Països Catalans
- Resta del món
- 10 de gener: Kaitlyn Mayer, cantant i actriu nord-americana.
- 3 de març: Fernando Boza, actor espanyol.
- 8 de juny: Francesca Capaldi, actriu nord-americana.
Necrològiques
- Països Catalans
- 13 de gener: Joan Reventós, polític català, fundador del PSC que fou president del Parlament de Catalunya.
- 14 de gener, Oakland, Califòrnia: Joaquim Nin-Culmell, compositor nacionalitzat estatunidenc amb orígens catalans (n. 1908).
- 18 de gener, Barcelona: Josep Lluís Ortega Monasterio, compositor i militar català (n. 1918).
- 2 de febrer, Molins de Rei, Baix Llobregat: Josep Maria Madorell, ninotaire català.
- 17 de febrer: José López Portillo, antic president de Mèxic.
- 5 de març: Joan Riudavets Moll, degà de la humanitat.
- 6 de març - es Migjorn Gran, Menorca: Joan Riudavets i Moll, l'home més vell del món en el moment de la seva mort als 114 anys.
- 24 de març - Girona: Maria Assumpció Soler i Font, mestressa, escriptora i periodista
- 20 de juliol: Antonio Gades, ballarí.
- 2 de setembre - Barcelona: Joan Oró, bioquímic.
- 9 de setembre - Sabadell: Josep Maria Plans i Molina, metge i polític català.
- 11 de novembre - València: Xavier Casp, poeta i activista polític valencià (n. 1915).
- 15 de desembre - Barcelona: Miquel Bauçà Rosselló, escriptor mallorquí.
- 18 de desembre - Barcelona: Josep Romeu i Figueras, poeta i crític literari català (n. 1917).
- Resta del món
- Gener
- 9 de gener, Torí, Itàlia: Norberto Bobbio, filòsof.
- 22 de gener, Ann Miller, ballarina i actriu
- 24 de gener: Raquel Revuelta, actriu
- Febrer
- 14 de febrer, Rimini (Itàlia): Marco Pantani, ciclista italià.
- 17 de febrer:
- José López Portillo, president de Mèxic entre 1976 i 1982.
- Shirley Strickland, atleta australiana
- 26 de febrer: Boris Trajkovski, president de la República de Macedònia, mort en un accident d'avió.
- Març
- 2 de març: Mercedes McCambridge, 85 anys, actriu
- 6 de març: John Pople, premi Nobel de Química.
- 28 de març, Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.
- Abril
- 12 d'abril: Espartinas, província de Sevilla, Espanya: Juanito Valderrama, cantaor andalús.
- Maig
- 3 de maig: Darrell Johnson, jugador de beisbol de la MLB
- 14 de maig:Jesús Gil y Gil, 71 anys, antic president del club de futbol Atletico de Madrid
- 17 de maig: Tony Randall, 84 anys, actor.
- Juny
- 4 de juny:
- Nino Manfredi, comediant, italià.[35]
- Rio de Janeiro, Brasil: Anthony Steffen, actor italià que va protagonitzar diversos spaghetti western.
- 5 de juny: Ronald Reagan, president dels EUA.
- 6 de juny:
- Necdet Mahfi Ayral, 96 anys, actor.[36]
- Madrid: José Ignacio San Martín López, coronel de l'Exèrcit de Terra espanyol participant en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981.[37]
- 10 de juny: Ray Charles, músic nord-americà.
- 17 de juny: Robert Lees, escenarista. (91 anys) [38]
- 18 de juny: André Gillois, escriptor, francès.[39]
- 28 de juny:
- Georges de Caunes, 85 anys, home de televisió i periodista, francès.[40]
- Marcel Jullian, presentador de televisió, francès.[41]
- Juliol
- 1 de juliol, Los Angeles, EUA: Marlon Brando, actor de cinema nord-americà.
- 6 de juliol: Thomas Klestil, president austríac.
- 23 de juliol, Madrid: Carmina Ordóñez, coneguda per la premsa rosa.
- 29 de juliol: Francis Crick, científic, descobridor de l'estructura de l'ADN.
- Agost
- 18 d'agost, Ojai, Califòrnia: Elmer Bernstein, compositor de música de cine i televisió.
- Setembre
- 8 de setembre:
- Raymond Marcellin, ministre francès.
- Matías Prats Cañete, periodista espanyol.[42]
- 11 de setembre: Petros VII, patriarca d'Alexandria
- 23 de setembre: Yang Huanyi, última xinesa parlant del nushu
- 29 de setembre: Richard Sainct, 34 anys, Moto, França, mort al ral·li d'Egipte.
- Octubre
- 3 d'octubre: Janet Leigh, 77 anys, actriu.
- 4 d'octubre: Gordon Cooper, astronauta.
- 5 d'octubre - Londres (Anglaterra): Maurice Wilkins, biofísic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 pel seu descobriment de l'estructura de l'ADN (n. 1916).
- 11 d'octubre: Maxime Faget, enginyer de la NASA.
- Novembre
- 2 de novembre: Theo van Gogh, cineasta holandès, assassinat per un extremista (47 anys).
- 7 de novembre: Howard Keel, actor.
- 9 de novembre: Emlyn Hughes, futbolista del Liverpool F.C i de la selecció anglesa de futbol.
- 11 de novembre: Iàssir Arafat - Abu-Ammar - polític palestí.
- 18 de novembre: Nova York: Cy Coleman, compositor nord-americà (n. 1929).
- 19 de novembre: John Robert Vane, guanyador del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia en 1982.
- Desembre
- 2 de desembre: Alicia Markova, ballarina.
- 19 de desembre, Ciutat de San Marino, San Marino: Renata Tebaldi, soprano italiana (n. 1922).
- 30 de desembre, Califòrnia: Artie Shaw, clarinetista de jazz i director d'orquestra (n. 1910).
Referències
- ↑ «Accident description». Aviation Safety Network. [Consulta: 12 agost 2008].
- ↑ Bloom, Greg; Clammer, Paul. Central Asia (en anglès). Lonely Planet, 2010, p. 518. ISBN 1741791480.
- ↑ «Un grup txetxè desconegut s'atribueix l'atemptat al metro de Moscou del mes passat». 3cat24, 02-03-2004. [Consulta: 3 maig 2011].
- ↑ Resultats de las eleccions
- ↑ Web oficial del Ministeri de l'Interior d'Ultramar i de les Col·lectivitats Territorials
- ↑ Web oficial del Ministeri de l'Interior d'Ultramar i de les Col·lectivitats Territorials
- ↑ «El porqué del 'no' en el referéndum de Chipre» (en castellà). El País, 17-05-2004 [Consulta: 19 febrer 2014].
- ↑ "Ousmane Issoufi Maïga nommé Premier ministre: style direct, expérience éprouvée", L'Essor, n°15196, April 30, 2002
- ↑ Resultat de les eleccions al Parlament Europeu
- ↑ «Los Veinticinco cierran un acuerdo definitivo sobre la Constitución Europea» (en castellà). El País, 18-06-2004 [Consulta: 24 març 2014].
- ↑ Pammett, Jon H.; Dornan, Christopher. The Canadian General Election of 2004 (en anglès). Dundurn, 2004, p. 362. ISBN 1554880165.
- ↑ «The Cassini-Huygens Mission: Lifting the Veil of Secrecy» (en anglès). CSA. [Consulta: 20 març 2014].
- ↑ Durand, Bernard. La crise pétrolière: Analyse des mesures d'urgence (en francès). L'Editeur : EDP Sciences, 2005, p.55. ISBN 2759803821.
- ↑ Hawking, Stephen W. El futuro del espaciotiempo (en castellà). Editorial Critica, p.139-140. ISBN 8484323994.
- ↑ «Hurricane Charley» (en anglès). Tropical Cyclone Report. National Weather Service, 05-01-2005. [Consulta: 15 abril 2011].
- ↑ «Hurricane Frances» (en anglès). Tropical Cyclone Report. National Weather Service, 05-01-2005.
- ↑ «Almenys 16 morts i desenes de ferits en un doble atemptat contra dos autobusos al sud d'Israel». 3cat24, 01-09-2004.
- ↑ «Attackers storm Russian school» (en anglès). BBC, 01-09-2004. [Consulta: 20 maig 2011].
- ↑ «Timeline: the Beslan school siege» (en anglès). The Guardian, 06-09-2004 [Consulta: 20 maig 2011].
- ↑ «Hurricane Ivan» (en anglès). Tropical Cyclone Report. National Weather Service, 16-12-2004.
- ↑ «Hurricane Jeanne» (en anglès). Tropical Cyclone Report. National Weather Service, 22-11-2004.
- ↑ «Le NCSM CHICOUTIMI, un accident tragique» (en francès). Ministeri de Defensa del Canadà, 05-05-2005. [Consulta: 23 maig 2011].
- ↑ «Three weeks in hell» (en anglès). The Guardian, 10-10-2004. [Consulta: 23 maig 2011].
- ↑ «Egyptian Court Condemns 3 Militants» (en anglès). The Washington Post, 30-11-2006 [Consulta: 23 maig 2011].
- ↑ «Election of Karzai Is Declared Official» (en anglès). The New York Times, 04-11-2004 [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ «Brazil launches first space rocket» (en anglès). ABC News, 24-10-2004. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ «Thailand to probe protest deaths» (en anglès). BBC News, 27-10-2004. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ «Eclipses y Tránsitos» (en castellà). Armada Española. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ Cini, Michelle. European Union politics (en anglès). Oxford University Press, 2007, p.51. ISBN 0199281955.
- ↑ «Les tueurs envolés de Bouaké» (en francès). L'Express, 18-05-2006 [Consulta: 27 març 2014].
- ↑ Paul Quinn-Judge, Yuri Zarakhovich, The Orange Revolution, Time, 28 November 2004
- ↑ «Exploten cinc bombes en benzineres de Madrid després d'una trucada d'ETA». 324, 04-12-2004. [Consulta: 29 desembre 2011].
- ↑ «francès journalists Christian Chesnot and Georges Malbrunot released» (en anglès). ifex, 22-12-2004. [Consulta: 30 desembre 2011].
- ↑ «Ex vivo generation of fully mature human red blood cells from hematopoietic stem cells» (en anglès). Nature Biotechnology, n.23, 2004, p.69-74 [Consulta: 30 desembre 2011].
- ↑ «Italy mourns death of Nino Manfredi» (en anglès). Screen Daily, 04-06-2004. [Consulta: 1r maig 2011].
- ↑ «Necdet Mahfi Ayral toprağa verildi» (en turc). ntvmsnbc, 07-06-2004. [Consulta: 15 maig 2011].
- ↑ Jose Ignacio San Martín, ex coronel condenado por el golpe del 23-F, El Mundo, 7 de juny de 2004
- ↑ «Robert Lees: Screenwriter blacklisted in the 1950s» (en anglès). The Independent. [Consulta: 15 maig 2011].
- ↑ Jeune cinéma, Edicions 294-301 (en francès). Jeune Cinéma, 2005, p.70.
- ↑ Labourdette, Jean-Paul; Auzias, Dominique. Toulouse (en francès). Petit Futé, 2005, p.40. ISBN 2746914522.
- ↑ Fayt, René. Revue trimestrielle consacrée à la littérature française des dix-neuvième et vingtième siècles, Edició 21 (en francès). Histoires Littéraires, 2005, p.158.
- ↑ «Matías Prats, pionero de la radio española» (en castellà). El País, 09-09-2004. [Consulta: 6 desembre 2012].
