200 metres llisos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 200 m)
Infotaula d'esport200 metres llisos
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Tipuscursa de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Carrera de 200 metres llisos, en el moment de la compensació, quan queden per córrer 100 metres de carrer recte. Campionat del Món d'atletisme de 2005.

Els 200 metres llisos són una prova d'atletisme de velocitat que s'inicia en la corba de la pista immediatament anterior a la recta de meta, el que implica que els atletes no se situen en la sortida a la mateixa altura, ja que d'una altra manera els corredors situats més cap a l'exterior recorrerien una distància superior. Per iniciar la prova els atletes posen les botes de claus en uns estreps.

Història[modifica]

Tot i que no van formar part del programa de la primera edició dels Jocs Olímpics de l'era moderna que es van celebrar a Atenes el 1896, probablement és la més antiga de la proves atlètiques, ja que formava part dels esdeveniments que es disputaven en els Jocs olímpics de l'antiguitat.

En la primera edició d'aquests jocs, celebrats el 776 aC, una de les proves consistien a recórrer l'estadi, el que suposava una distància de 600 peus grecs equivalents a 192 metres. En aquell esdeveniment va resultar guanyador Korebos de Elis.

Aquesta prova va debutar en uns Jocs Olímpics, en la seva modalitat masculina, en l'edició de 1900 celebrada a París. La disputa de la prova femenina no debutaria fins a 1948 en els Jocs celebrats a Londres. Aquesta prova es corria als Estats Units en línia recta fins que l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF) per a unificar criteris va establir, el 1958, que la mateixa havia de realitzar-se en una pista de 400 metres, cosa que va suposar que els primers cent metres de la prova havien de realitzar-se en la corba de l'estadi.

Rècords continentals[modifica]

  • Actualitzat 2 de gener de 2024.[1][2]
Àrea Masculí Femení
Temps (s) Vent (m/s) Atleta País Temps (s) Vent (m/s) Atleta País
Àfrica 19.50 +1.6 Letsile Tebogo Botswana Botswana 21.81 +0.6 Christine Mboma Namíbia Namíbia
Amèrica del Sud 19.81 −0.3 Alonso Edward Panamà Panamà 22.47 +1.4 Vitoria Cristina Rosa Brasil Brasil
Àsia 19.88 +0.9 Xie Zhenye República Popular de la Xina R.P. de la Xina 22.01 0.0 Li Xuemei República Popular de la Xina R.P. de la Xina
Europa 19.72 A +1.8 Pietro Mennea Itàlia Itàlia 21.63 +0.2 Dafne Schippers Països Baixos Països Baixos
Amèrica del Nord, Central
i el Carib
19.19 WR −0.3 Usain Bolt Jamaica Jamaica 21.34 WR +1.3 Florence Griffith-Joyner Estats Units Estats Units
Oceania 20.06 A +0.9 Peter Norman Austràlia Austràlia 22.23 +0.8 Melinda Gainsford-Taylor Austràlia Austràlia

A - Rècord fet en alçada

Atletes amb millors marques mundials[modifica]

Millors marques masculines[modifica]

  • actualitzat a 2 de gener de 2024.[3]
Ranking Marca Vent (m/s) Atleta Federació Data Lloc Ref
1 19.19 −0.3 Usain Bolt Jamaica Jamaica 20 d'agost de 2009 Berlín [4]
2 19.26 +0.7 Yohan Blake Jamaica Jamaica 16 de setembre de 2011 Brussel·les [5]
3 19.31 +0.4 Noah Lyles Estats Units Estats Units 21 de juliol de 2022 Oregon [6]
4 19.32 +0.4 Michael Johnson Estats Units Estats Units 1 d'agost de 1996 Atlanta
5 19.49 +1.4 Erriyon Knighton Estats Units Estats Units 30 d'abril de 2022 Los Angeles
6 19.50 +1.6 Letsile Tebogo Botswana Botswana 23 de juliol de 2023 Londres [7]
7 19.53 +0.7 Walter Dix Estats Units Estats Units 16 de setembre de 2011 Brussel·les
8 19.57 +0.4 Justin Gatlin Estats Units Estats Units 28 de juny de 2015 Eugene [8]
9 19.58 +1.3 Tyson Gay Estats Units Estats Units 30 de maig de 2009 Nova York
10 19.62 -0.5 Andre De Grasse Canadà Canadà 4 d'agost de 2021 Tòquio [9]

Millors marques femenines[modifica]

  • actualitzat a 2 de gener de 2024.[10]
Ranking Marca Vent (m/s) Atleta País Data Lloc Ref
1 21.34 +1.3 Florence Griffith-Joyner Estats Units Estats Units 29 de setembre de 1988 Seül
2 21.41 +0.1 Shericka Jackson Jamaica Jamaica 25 d'agost de 2023 Budapest [11]
3 21.53 +0.8 Elaine Thompson Jamaica Jamaica 3 d'agost de 2021 Tòquio [12]
4 21.60 -0.4 Gabrielle Thomas Estats Units Estats Units 9 de juliol de 2023 Oregon
5 21.62 A −0.6 Marion Jones Estats Units Estats Units 11 de setembre de 1998 Johannesburg
6 21.63 +0.2 Dafne Schippers Països Baixos Països Baixos 28 d'agost de 2015 Beijing [13]
7 21.64 +0.8 Merlene Ottey Jamaica Jamaica 13 de setembre de 1991 Brussel·les
8 21.69 +1.0 Allyson Felix Estats Units Estats Units 30 de juny de 2012 Eugene [14]
9 21.71 +0.7 Marita Koch República Democràtica Alemanya RDA 10 de juny de 1979 Karl-Marx-Stadt
+0.3 21 de juliol 1984 Potsdam
+1.2 Heike Drechsler República Democràtica Alemanya RDA 29 de juny de 1986 Jena
−0.8 29 d'agost de 1986 Stuttgart

Campions olímpics[modifica]

Masculins[modifica]

Jocs Olímpics Or Plata Bronze
1900 París John Tewksbury Índia Norman Pritchard Austràlia Stanley Rowley
1904 St. Louis Archie Hahn Nate Cartmell William Hogenson
1908 Londres Bobby Kerr Robert Cloughen Nate Cartmell
1912 Estocolm Ralph Craig Don Lippincott William Applegarth
1920 Anvers Allen Woodring Charlie Paddock Harry Edward
1924 París Jackson Scholz Charlie Paddock Eric Liddell
1928 Amsterdam Percy Williams Walter Rangeley Helmut Körnig
1932 Los Angeles Eddie Tolan George Simpson Ralph Metcalfe
1936 Berlín Jesse Owens Mack Robinson Tinus Osendarp
1948 Londres Mel Patton Barney Ewell Lloyd LaBeach
1952 Hèlsinki Andy Stanfield Thane Baker James Gathers
1956 Melbourne Bobby Joe Morrow Andy Stanfield Thane Baker
1960 Roma Livio Berruti Lester Carney Abdoulaye Seye
1964 Tòquio Henry Carr Paul Drayton Edwin Roberts
1968 C. de Mèxic Tommie Smith Peter Norman John Carlos
1972 Múnic Valeri Borzov Larry Black Pietro Mennea
1976 Mont-real Don Quarrie Millard Hampton Dwayne Evans
1980 Moscou Itàlia Pietro Mennea Regne Unit Allan Wells Don Quarrie
1984 Los Angeles Carl Lewis Kirk Baptiste Thomas Jefferson
1988 Seül Joe DeLoach Carl Lewis Robson da Silva
1992 Barcelona Michael Marsh Frankie Fredericks Michael Bates
1996 Atlanta Michael Johnson Frankie Fredericks Ato Boldon
2000 Sydney Konstandinos Kenteris Darren Campbell Ato Boldon
2004 Atenes Shawn Crawford Bernard Williams Justin Gatlin
2008 Pequín Usain Bolt Shawn Crawford Walter Dix
2012 Londres Usain Bolt Yohan Blake Warren Weir
2016 Rio de Janeiro Usain Bolt Andre De Grasse Christophe Lemaitre
2020 Tòquio Andre De Grasse Kenneth Bednarek Noah Lyles

Femenins[modifica]

Jocs Olímpics Or Plata Bronze
1948 Londres Fanny Blankers-Koen Audrey Williamson Audrey Patterson
1952 Hèlsinki Marjorie Jackson Puck Brouwer Nadezhda Khnykina
1956 Melbourne Betty Cuthbert Christa Stubnick Marlene Mathews
1960 Roma Wilma Rudolph Jutta Heine Dorothy Hyman
1964 Tòquio Edith McGuire Irena Kirszenstein Marilyn Black
1968 C. de Mèxic Irena Szewińska Raelene Boyle Jenny Lamy
1972 Múnic Renate Stecher Raelene Boyle Irena Szewińska
1976 Mont-real Bärbel Eckert Annegret Richter Renate Stecher
1980 Moscou Bärbel Wöckel Natalya Bochina Merlene Ottey
1984 Los Angeles Valerie Brisco Florence Griffith Merlene Ottey
1988 Seül Florence Griffith Grace Jackson Heike Drechsler
1992 Barcelona Gwen Torrence Juliet Cuthbert Merlene Ottey
1996 Atlanta Marie-José Perec Merlene Ottey Mary Onyali
2000 Sydney Sense assignar[15] Pauline Davis S. Jayasinghe
2004 Atenes Veronica Campbell Allyson Felix Debbie Ferguson
2008 Pequín Veronica Campbell Allyson Felix Kerron Stewart
2012 Londres Allyson Felix Shelly-Ann Fraser-Pryce Carmelita Jeter
2016 Rio de Janeiro Elaine Thompson Dafne Schippers Tori Bowie
2020 Tòquio Elaine Thompson Christine Mboma Gabrielle Thomas

Campions mundials[modifica]

Homes[modifica]

Championships Or Plata Bronze
1983 Helsinki  Calvin Smith (USA)  Elliott Quow (USA)  Pietro Mennea (ITA)
1987 Roma  Calvin Smith (USA)  Gilles Quénéhervé (FRA)  John Regis (GBR)
1991 Tokyo  Michael Johnson (USA)  Frankie Fredericks (NAM)  Atlee Mahorn (CAN)
1993 Stuttgart  Frankie Fredericks (NAM)  John Regis (GBR)  Carl Lewis (USA)
1995 Gotëborg  Michael Johnson (USA)  Frankie Fredericks (NAM)  Jeff Williams (USA)
1997 Atenes  Ato Boldon (TRI)  Frankie Fredericks (NAM)  Claudinei da Silva (BRA)
1999 Sevilla  Maurice Greene (USA)  Claudinei da Silva (BRA)  Francis Obikwelu (NGR)
2001 Edmonton  Konstandinos Kenteris (GRE)  Christopher Williams (JAM)  Shawn Crawford (USA)
2003 Paris  John Capel (USA)  Darvis Patton (USA)  Shingo Suetsugu (JPN)
2005 Helsinki  Justin Gatlin (USA)  Wallace Spearmon (USA)  John Capel (USA)
2007 Osaka  Tyson Gay (USA)  Usain Bolt (JAM)  Wallace Spearmon (USA)
2009 Berlin  Usain Bolt (JAM)  Alonso Edward (PAN)  Wallace Spearmon (USA)
2011 Daegu  Usain Bolt (JAM)  Walter Dix (USA)  Christophe Lemaitre (FRA)
2013 Moscú  Usain Bolt (JAM)  Warren Weir (JAM)  Curtis Mitchell (USA)
Beijing 2015  Usain Bolt (JAM)  Justin Gatlin (USA)  Anaso Jobodwana (RSA)
Londres 2017  Ramil Guliyev (TUR)  Wayde van Niekerk (RSA)  Jereem Richards (TTO)
Doha 2019  Noah Lyles (USA)  Andre De Grasse (CAN)  Álex Quiñónez (ECU)
Eugene 2022  Noah Lyles (EUA)  Kenneth Bednarek (EUA)  Erriyon Knighton (EUA)
Budapest 2023  Noah Lyles (EUA)  Erriyon Knighton (EUA)  Letsile Tebogo (BOT)

Dones[modifica]

Campionat del Món Or Plata Bronze
1983 Helsinki  Marita Koch (GDR)  Merlene Ottey (JAM)  Kathy Smallwood-Cook (GBR)
1987 Roma  Silke Gladisch (GDR)  Florence Griffith-Joyner (USA)  Merlene Ottey (JAM)
1991 Tokyo  Katrin Krabbe (Alemanya)  Gwen Torrence (USA)  Merlene Ottey (JAM)
1993 Stuttgart  Merlene Ottey (JAM)  Gwen Torrence (USA)  Irina Privalova (RUS)
1995 Gotëburg  Merlene Ottey (JAM)  Irina Privalova (RUS)  Galina Malchugina (RUS)
1997 Atenes  Zhanna Pintusevich-Block (UKR) Susanthika Jayasinghe (SRI)  Merlene Ottey (JAM)
1999 Sevilla  Inger Miller (USA)  Beverly McDonald (JAM)  Merlene Frazer (JAM)
 Andrea Philipp (Alemanya)
2001 Edmonton  Debbie Ferguson (BAH)  LaTasha Jenkins (USA) Cydonie Mothersille (CAY)
2003 París  Anastasiya Kapachinskaya (RUS)  Torri Edwards (USA)  Muriel Hurtis (FRA)
2005 Helsinki  Allyson Felix (USA)  Rachelle Boone-Smith (USA)  Christine Arron (FRA)
2007 Osaka  Allyson Felix (USA)  Veronica Campbell-Brown (JAM) Susanthika Jayasinghe (SRI)
2009 Berlin  Allyson Felix (USA)  Veronica Campbell-Brown (JAM)  Debbie Ferguson (BAH)
2011 Daegu  Veronica Campbell-Brown (JAM)  Carmelita Jeter (USA)  Allyson Felix (USA)
2013 Moscú  Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)  Murielle Ahouré (CIV)  Blessing Okagbare (NGR)
2015 Beijing  Dafne Schippers (NED)  Elaine Thompson (JAM)  Veronica Campbell-Brown (JAM)
2017 Londres  Dafne Schippers (NED)  Marie-Josée Ta Lou (CIV)  Shaunae Miller-Uibo (BAH)
2019 Doha  Dina Asher-Smith (GBR)  Brittany Brown (USA)  Mujinga Kambundji (SUI)
Eugene 2022  Shericka Jackson (JAM)  Shelly-Ann Fraser-Pryce (JAM)  Dina Asher-Smith (GBR)
Budapest 2023  Shericka Jackson (JAM)  Gabrielle Thomas (EUA)  Sha'Carri Richardson (EUA)

Referències[modifica]

  1. «Men's outdoor 200 Metres | Records» (en anglès). World athletics. [Consulta: 2 gener 2024].
  2. «Women's outdoor 200 Metres | Records» (en anglès). World athletics. [Consulta: 2 gener 2024].
  3. «Records & Lists - All Time Top Lists - Senior Outdoor 200 Metres Men». IAAF. [Consulta: 2 gener 2024].
  4. Layden, Tim. «Bolt Strikes Twice». Sports Illustrated, 31-08-2009. [Consulta: 5 desembre 2018].
  5. «Yohan Blake and Usain Bolt star in Brussels». BBC, 16-09-2011. [Consulta: 13 desembre 2018].
  6. «Lyles runs national record to lead US 200m sweep in Oregon» (en anglès). World athletics, 22-07-2022.
  7. «Tebogo's 200m African record to be confirmed» (en anglès). Mmegionline, 24-07-2023.
  8. «200m Dash Results». flashresults.com, 28-06-2015. [Consulta: 28 juny 2015].
  9. «Andre de Grasse toca la glòria olímpica amb el títol de 200m». L'esportiu, 04-08-2021.
  10. «Records & Lists - All Time Top Lists - Senior Outdoor 200 Metres Women» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 2 gener 2024].
  11. «Jackson wins 200m gold in second-best time ever» (en anglès). Reuters, 26-08-2023.
  12. «Elaine Thompson-Herah wins historic olympic sprint "double-double" with incredible 200m victory» (en anglès). Eurosport, 03-08-2021.
  13. «200m Results». IAAF, 28-08-2015 [Consulta: 28 agost 2015].
  14. Ed Gordon «Marritt hurdles world-leading 12.93, Felix blazes 21.69 in Eugene – U.S. Olympic Trials, Day 7». IAAF, 01-07-2012 [Consulta: 1r juliol 2012].
  15. El 5 d'octubre de 2007 la nord-americana Marion Jones va admetre haver-se dopat per augmentar el seu rendiment als Jocs Olímpics d'Estiu del 2000 a Sydney (Austràlia). El 9 d'octubre d'aquell any Jones retornà les seves medalles al Comitè Nacional dels Estats Units, que al seu torn les retornà al Comitè Olímpic Internacional (COI). El COI decidí retirar les medalles a Jones així com als relleus en els quals havia pres part, i deixà vacant els seus llocs.

Enllaços externs[modifica]