2012 VP113

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
2012 VP113
Descobriment[1]
Descobert per Scott Sheppard
Chad Trujillo
Observatori interamericà Cerro Tololo (807)
Data de descobriment 5 de novembre del 2012
Anunciat: 26 de març del 2014
Designacions
Designació 2012 VP113
Categoria
de planeta menor
OTN
Època 23 de maig del 2014
(2.456.800,5 dies julians)
Afeli 449 ± 14 UA (Q)
Periheli 80.5 ± 0.6 UA (q)
Semieix major 264 ± 8.3 UA (a)
Excentricitat 0.696 ± 0.011
Període orbital 4.313 ± 204 anys
Anomalia mitjana 2,93±0,18
Inclinació 24,017±0,006 °
Longitud del node ascendent 90,88±0,015 °
Argument del periàpside 294,0±2,7 °
Característiques físiques
Dimensions 300–1000 km[3]
450 km (assumit)[3][4]
586 km[5]
Albedo 0.15 ("Nature"; 2014)[4]
0.1 (Michael E. Brown)[5]
Spectral type (moderadament vermell)
V−R = 0.52 ± 0.04[4]
B−V = 0.92
Magnitud aparent 23.4
Magnitud absoluta (H) 4.0 (MPC)[6]
4.1 (JPL)[2]
4.4 (Michael E. Brown)[5]

2012 VP113, que també es pot escriure 2012 VP113, és un objecte transneptunià separat.[7] El seu descobriment va ser anunciat el 26 de març del 2014.[4][8] Té una magnitud absoluta (H) de 4.0,[6] cosa que fa que sembli un planeta nan.[5] Es creu que la seva mida és aproximadament la meitat de la de Sedna i semblant a la de 38628 Huya.[3] Ha estat anomenat "VP" o "Biden" per l'equip de descobridors, en referència a Joe Biden, el Vicepresident (VP) dels Estats Units en el moment del descobriment[8] (tot i que la Unió Astronòmica Internacional prohibeix posar noms de polítics a cossos celestes abans que hagin transcorregut 100 anys de la seva mort).[9]

Es creu que la seva superfície és d'un color rosat com a resultat de canvis químics produïts per efecte de la radiació sobre aigua congelada, metà i diòxid de carboni.[10]

Descobriment[modifica | modifica el codi]

2012 VP113 va ser observat per primera vegada el 5 de novembre del 2012[1] amb el telescopi de 4 metres Víctor M. Blanco de l'Observatori Nacional d'Astronomia Òptica a l'Observatori interamericà Cerro Tololo.[11] El telescopi Magellan de 6,5 metres de la Carnegie Institution for Science a l'Observatori de Las Campanas a Xile va ser utilitzat per determinar la seva òrbita i les propietats de la seva superfície.[11] Abans de de ser anunciat al públic, només va ser seguit per l'Observatori interamericà Cerro Tololo (807) i l'Observatori de Las Campanas (304).[6] La seva trajectòria s'ha observat durant prop de dos anys.[2] El 22 d'octubre del 2011 se'n van fer dos mesuraments precovery.[6]

Òrbita[modifica | modifica el codi]

2012 VP113 té el periheli més gran conegut fins al moment de cap objecte del Sistema Solar.[12] El seu últim periheli va ser prop del 1979, a una distància de 80 UA;[2] actualment es situa a unes 83 UA del Sol. Només es coneixen quatre objectes més del Sistema Solar amb un periheli major de 47 UA: 90377 Sedna (76 UA), 2004 XR190 (51 UA), 2010 GB174 (48 UA), i 2004 VN112 (47 UA).[12] Els investigadors creuen que poden existir al voltant de 900 objectes més grans de 1.000 quilòmetres amb òrbites com la de Sedna i 2012 VP113, però que serien massa distants per a ser detectats amb la tecnologia actual.

És possiblement un membre de l'hipotètic núvol d'Oort interior.[13][11][3] Té un periheli, argument del periàpside i una posició actual en el cel semblants a les de Sedna.[3] De fet, tots els cossos coneguts del Sistema Solar amb eixos semi-majors per sobre de les 150 UA i un periheli més gran que el de Neptú tenen arguments del periàpside al voltant de 340°.[4] Això podria indicar un mecanisme de formació semblant per a aquests cosos.[4]

És encara incert com 2012 VP113 ha adquirit un periheli més enllà del Cinturó de Kuiper. S'ha explicat que les característiques de la seva òrbita, com també les de Sedna, es deuen a una estrella propera o un objecte transneptunià de diverses masses terrestres a centenars d'unitats astronòmiques del Sol.[14] 2012 VP113 podria fins i tot ser un planeta extrasolar capturat.[15] De totes maneres, també es pot considerar que el periheli de 2012 VP113 va ser augmentat per interaccions múltiples dins els confins atapeïts del cúmul estel·lar obert en el qual el Sol es va formar.[3]

References[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «MPEC 2014-F40 : 2012 VP113». IAU Minor Planet Center, 2014-03-26. [Consulta: 2014-03-26]. (K12VB3P)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «JPL Small-Body Database Browser: (2012 VP113)». Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 2014-03-31].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Lakdawalla, Emily. «A second Sedna! What does it mean?». Planetary Society blogs. The Planetary Society, 2014-03-26. [Consulta: 2014-03-27].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Trujillo, C. A.; Sheppard, S. S.. «A Sedna-like body with a perihelion of 80 astronomical units». Nature, vol. 507, 7493, 2014, pàg. 471–474. DOI: 10.1038/nature13156.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Michael E. Brown. «How many dwarf planets are there in the outer solar system? (updates daily)». California Institute of Technology. [Consulta: 2014-03-28].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «2012 VP113 Orbit». IAU Minor Planet Center. [Consulta: 2014-03-26].
  7. Chang, Kenneth. «A New Planetoid Reported in Far Reaches of Solar System». New York Times, 26 March 2014 [Consulta: 26 març 2014].
  8. 8,0 8,1 Witze, Alexandra. «Dwarf planet stretches Solar System's edge». Nature, 2014-03-26. DOI: 10.1038/nature.2014.14921.
  9. «Nomenar Objectes Astronòmics». Unió Astronòmica Internacional. [Consulta: 1 d'abril del 2014].
  10. Sample, Ian. «Dwarf planet discovery hints at a hidden Super Earth in solar system». The Guardian, 26 de març del 2014 [Consulta: 27 de març del 2014].
  11. 11,0 11,1 11,2 «NASA Supported Research Helps Redefine Solar System's Edge». NASA, 26 March 2014. [Consulta: 26 March 2014].
  12. 12,0 12,1 «JPL Small-Body Database Search Engine: q > 47 (AU)». JPL Solar System Dynamics. [Consulta: 2014-03-26].
  13. Wall, Mike. «New Dwarf Planet Found at Solar System's Edge, Hints at Possible Faraway 'Planet X'». Pàgina web Space.com. TechMediaNetwork, 2014-03-26. [Consulta: 2014-03-27].
  14. «A new object at the edge of our Solar System discovered». Physorg.com, 26 de març del 2014.
  15. Scott S. Sheppard. «Beyond the Edge of the Solar System: The Inner Oort Cloud Population». Department of Terrestrial Magnetism, Carnegie Institution for Science. [Consulta: 2014-03-27].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Grans objectes transneptuniansmodifica
Cinturó de Kuiper: Plutó (Caront) | Orcus | 2003 AZ84 | Ixion | 2005 RN43 | 2002 UX25 | Varuna | 2002 TX300 | 2003 EL61 | Quaoar | Makemake | 2003 MW12 | 2002 AW197
Disc dispers: 2002 TC302 |2004 XR190 | Eris | Sedna* | 2012 VP113*
 Vegeu també Tritó (satèl·lit de Neptú
*Classificació actual segons el MPC. Alguns els consideren objectes del núvol d'Oort.