20 de juliol

<<	Juliol 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs. Queden 164 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1280 - Capitulació de Balaguer davant del setge de Pere el Gran contra els nobles revoltats dels comtats de Foix i de Pallars.
2010 - Fundació del partit polític Solidaritat Catalana per la Independència.

Resta del món

70 - Setge de Jerusalem: Tit, fill de l'emperador Vespasià, ataca la Fortalesa Antonia, al nord del Mont del Temple. L'exèrcit romà acaba enfrontant-se en lluites de carrer amb els zelotes.
792 - Kardam de Bulgària derrota l'emperador bizantí Constantí VI a la batalla de Marcellae.
911 - Rol·ló inicia el setge de Chartres.
1189 - S'investeix oficialment a Ricard I d'Anglaterra com a duc de Normandia.
1304 - Guerra de la Independència d'Escòcia: El rei Eduard I d'Anglaterra conquereix el castell de Stirling amb trabuquets.
1402 - Tamerlà, governador de l'Imperi timúrida, derrota les forces del sultà de l'Imperi otomà Baiazet I a la batalla d'Ankara.
1592 - Durant la primera invasió japonesa de Corea, les forces nipones comandades per Toyotomi Hideyoshi capturen Pyongyang, malgrat que finalment no va poder mantenir-s'hi.
1738 - L'explorador canadenc Pierre Gaultier de Varennes et de La Vérendrye assoleix la costa occidental del llac Michigan.
1799 - Tekle Giyorgis I comença el seu primer de sis regnats com a emperador d'Etiòpia.
1807 - Napoleó Bonaparte premia Nicéphore Niépce amb la patent del Pyréolophore, el primer motor de combustió interna del món, després d'aconseguir que un vaixell remuntés el riu Saona.
1810 - Colòmbia esdevé independent d'Espanya.
1923 - Pancho Villa mor assassinat a l'entrada de Parral.
1944 - Berlín: Falla l'intent d'assassinar a Hitler amb una bomba, portat a terme per Klaus Von Stauffenberg.
1958 - Caracas (Veneçuela): L'oposició s'uneix en un front cívic revolucionari cubà contra la dictadura de Batista amb la signatura del Pacte de Caracas.^[1]
1959 - L'Estat espanyol ingressa a l'OCDE.
1969 - mar de la Tranquil·litat (la Lluna): el mòdul lunar «Eagle» de la nau Apollo 11, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit amb dos dels tres tripulants; per primera vegada l'home trepitja un astre distint de la Terra.
1970 - El franquista José Luis Villar Palasí, ministre d'Educació espanyol, signa el decret que abolia l’antic curs preuniversitari i el substituïa pel Curs d'Orientació Universitària (COU).^[2]
1980 - El tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord mundial de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts.
1985 - Bruges (Flandes): Inauguració del nou port marítim de Zeebrugge i del Boudewijnkanaal eixamplats.
1990 - Londres (Anglaterra): L'IRA Provisional (PIRA) fa explotar una bomba al International Stock Exchange.
2002 - Lima (Perú): Un incendi en una discoteca mata més de 25 persones.
2005 - Canadà es converteix en el quart estat del món que despenalitza el matrimoni entre homosexuals, després que l'acta C-38 rebi el vistiplau reial.
2011 - Espanya: La Banca Privada d'Andorra compra el 100% de les accions del Banco de Madrid a la caixa d'estalvis Kutxa.

Naixements

Països Catalans

1894 - Girona (Gironès): Fidel Aguilar i Marcó, escultor català.
1953 - Valls (Alt Camp): Margarida Aritzeta i Abad, escriptora catalana.

Resta del món

323 aC - Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conqueridor de l'Imperi Persa.
1304 - Arezzo (Itàlia): Francesco Petrarca, poeta italià.
1766 - Broomhall (Escòcia): Thomas Bruce, setè comte d'Elgin, diplomàtic, pirata i col·leccionista anglès.
1822 - Heinzendorf (Imperi Austríac): Gregor Mendel, botànic austríac.
1864 - Karlbo (Suècia): Erik Axel Karlfeldt, poeta suec, Premi Nobel de Literatura de 1931.
1871 - Hannibal (EUA): William W. Bishop, bibliotecari estatunidenc.
1897 - Włocławek (Polònia): Tadeusz Reichstein, metge suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1950.
1919 - Auckland (Nova Zelanda): Edmund Hillary, explorador i alpinista neozelandès.
1921 - Londres (Anglaterra): Henri Alleg, periodista i assagista franco-algerià.
1924 - Naarden (Països Baixos): Hans Lodeizen, poeta neerlandès.
1925:
- Fort-de-France (Martinica): Frantz Fanon, teòric marxista martiniquès.
- París (França): Jacques Delors, polític francès, president de la Comissió Europea.
1933 - Providence (EUA): Cormac McCarthy, escriptor estatunidenc, premi Pulitzer.
1945 - Pasadena (EUA): Kim Carnes, cantant i compositora estatunidenca.
1947 - Frankfurt del Main (RFA): Gerd Binnig, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1986.
1966 - Atlacomulco (Mèxic): Enrique Peña Nieto, polític mexicà, president de Mèxic.
1969 - Pavia (Itàlia): Giovanni Lombardi, ciclista italià.
1975 - Califòrnia (EUA): Ray Allen, jugador de bàsquet estatunidenc.
1980 - Horizontina (Brasil): Gisele Bündchen, model brasilera.
1993 - Meaux (França): Lucas Digne, futbolista francès.

Necrològiques

Països Catalans

1936 - Barcelona (Barcelonès): Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
1984 - Alzira (Ribera Alta): Josep Antoni Villaescusa, activista polític català, militant de Terra Lliure.
1996, Palma: Miquel Àngel Riera Nadal, escriptor mallorquí (n. 1930).
2008 - Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català (n. 1913).

Resta del món

1500 - Granada: Miquel da Paz, infant de Portugal i príncep d'Astúries.
1520 ca. - París (França): Henri Estienne el Vell, impressor, editor i humanista francès (n. 1470)
1903 - El Vaticà: Lleó XIII, cardenal italià, 256è Papa de Roma.
1922 - Leningrad (RSF Rússia): Andrei Màrkov, matemàtic rus.
1923 - Parral (Mèxic): Pancho Villa, militar revolucionari mexicà.
1926 - Moscou (URSS): Fèliks Dzerjinski, polític soviètic, dirigent i fundador de les txeques.
1936 - Estoril (Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol.
1937 - Roma (Itàlia): Guglielmo Marconi, inventor italià, premi Nobel de física.
1945 - París (França): Paul Valéry, escriptor francès.
1973 - Hong Kong: Bruce Lee, actor estatunidenc d'arts marcials.
1975 – Los Angeles (EUA): Richard Gaines, actor estatunidenc.
1981 - Atenes (Grècia): Dimítrios Khatzís, periodista i escriptor grec.
1989 - Atenes (Grècia): Giannis Tsarukhis, pintor grec.
1995 - Brussel·les (Bèlgica): Ernest Mandel, economista i polític belga.
2016 - Dacs (Occitània): Dominique Arnaud, ciclista occità.

Festes i commemoracions

Colòmbia - Dia de la Independència.

Santoral^[3]

Església Catòlica^[4]

Sants al Martirologi romà (2011): Elies, profeta (s. IX aC); Just d’Eleuteròpolis, bisbe, seguidor de Jesús (s. I); Apol·linar de Ravenna, bisbe i màrtir (ca. 200); Margarida d'Antioquia, màrtir (305); Frumenci d'Aksum, bisbe (360); Aureli de Cartago (ca. 430); Flavià II d'Antioquia (512) i Elies I de Jerusalem, patriarques; Vulmar de Samer, eremita (697); Pau de Còrdova, diaca màrtir (851); Magdalena Yi Yong-hui, Teresa Yi Mae-im, Marta Kim Song-im, Llúcia Kim, Rosa Kim, Anna Kim Chang-gum, Maria Won Kwi-im i Joan Baptista Yi Kwang-nyol, màrtirs (1839); José María Díaz Sanjurjo, bisbe màrtir (1857); Léon-Ignace Mangin, Paul Denn i Maria Zhou Wuzhi, màrtirs (1900); Maria Fu Guilin, Maria Zhao Guozhi, Rosa Zhao i Maria Zhao, màrtirs (1900); Pere Zhou Rixin, màrtir (1900); Xi Guizi, màrtir (1900).
- Beats: Bernat de Hildesheim, abat (1154); Rita Pujalte y Sánchez i Francisca Aldea y Araujo, monges màrtirs (1936).
Sants: Wilgefortis o Lliberada, màrtir llegendària (130); Sabí, Julià, Màxim, Macrobi, Càssia, Paula i companys màrtirs de Damasc; Rètic d'Autun, bisbe (334); Lucà de Säben, abat (s. V); Severa de Trèveris, abadessa (646) i, a partir d'ella Severa de Gallifa, santa llegendària; Ansegís de Fontenelle, abat (833); Ethelwitha de Winchester, vídua d'Alfred el Gran, reina (903); a Noruega: Thorlak Thórhallsson, bisbe (1193).
Beats: Margarida d'Ypern, mística (1237); Gregorio López, eremita a Mèxic (1596); a Wroclaw: Ceslau de Wroclaw, religiós (1242).
Venerables: Johannes von Lenzingen, abat (1547).

Església Armènia

1 Hrotits: Asti de Durrës, bisbe màrtir (s. II).

Església Copta

13 Abib: Abamon de Toukh, màrtir; Bisentaos de Keft, bisbe; Xenuda, màrtir (s. VII).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 2 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 7 de juliol del calendari julià.

Sants: Màrtirs de Durrës (s. II); Pantè de Sicília, catecumen (200); Epictet i Astió d'Escítia, preveres màrtirs (290); Evangelos de Tomi, bisbe màrtir (284-305); Ciríac de Roma, diaca i màrtir (305); Ciríaca de Nicomèdia, màrtir (307); Acaci Klímax del Sinaí, monjo (s. V); Tomàs de Maleon (s. X); Sergi de Ràdonezh, abat (1392); Eufrosina de Moscou, gran duquessa (1407);Nicó de Ràdonezh, monjo (1426); Pavel, prevere màrtir (1918); Lídia, Kiril i Alexej, màrtirs (1926)

Església Ortodoxa Grega

Sants: Eustaqui, màrtir; Policarp el Jove, màrtir.

Esglésies luteranes

Elies, profeta (Lutheran Church Missouri Synode); Margarida d'Antioquia, màrtir (Evangelische Kirche im Deutschland)

Església anglicana

Margarida d'Antioquia, màrtir; Bartolomé de las Casas (Evangelical Lutheran Church in America).

Referències

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:20 de juliol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 20 de juliol

↑ Ecured.net - Pacto de Caracas (castellà)
↑ «Qui dia passa, any empeny - 20 de juliol». LaVeuPV.com, 20-07-2015. [Consulta: 20 juliol 2015].
↑ «Kalender - 20. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni.

[1] Ecured.net - Pacto de Caracas (castellà)

[2] «Qui dia passa, any empeny - 20 de juliol». LaVeuPV.com, 20-07-2015. [Consulta: 20 juliol 2015].

[3] «Kalender - 20. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[4] Santi, beati e testimoni.

[1]

[2]

[3]

[4]