24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs. Queden 160 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1832: S'inaugura el Teatre Principal de València.
• 1936, Matadepera, Vallès Occidental: Són assassinats entre el bosc i la carretera de Talamanca, suposadament per milicians del Front Popular els industrials catalans Francesc Salvans i Armengol, el seu fill Joan Salvans i Piera, Agustí Prat i Marcet, Gaietà Vallès i Pujals, Joaquim Barata i Rocafort, Manuel Vallhonrat i Comerma i Josep Maria Duran i Torres, i el notari Francesc de Paula Badia i Tobella.
• 1938: Comença la Batalla de l'Ebre.
• 1942: És afusellat a Paterna el dirigent sindical Joan Peiró.

Resta del món

• 1132, Nocera, Sicília: hi té lloc la Batalla de Nocera entre Roger II de Sicília i Ranulf d'Alife, guanyant aquest darrer.
• 1411, Inverurie, Escòcia: hi té lloc la Batalla de Harlaw, una de les més sagnants de la història d'Escòcia.
• 1534, Península de Gaspé, actual Canadà: Jacques Cartier planta una creu a terra en arribar a la península i pren possessió d'aquella terra en nom del rei Francesc I de França, anomenant-la Nova França.
• 1567, Escòcia: Maria I és obligada a abdicar en favor del seu fill Jaume, de només 1 any.
• 1823, Xile: s'hi aboleix l'esclavitud.
• 1911, Perú: Hiram Bingham redescobreix el Machu Picchu, la ciutat perduda dels Inques.
• 1969, Oceà Pacífic: l'Apol·lo 11 hi ameritza de forma segura.
• 2005, França: Lance Armstrong guanya el Tour de França 2005, el setè de forma consecutiva.
• 2006, Corea del Sud: va sortir a la venda el LOL
• 2010, Duisburg, Alemanya: es produeixen 21 morts i 500 ferits en una allau humana mentre es celebrava la Love Parade. Dues catalanes, Clara Zapater Caminal (Tarragona, 1988) i Marta Acosta Mendoza (Cambrils, 1989), hi perden la vida.

Naixements

Països Catalans

• 1930, Barcelona: Eduard Manchón i Molina, futbolista català (m.2010).

Resta del món

• 1737: Alexander Dalrymple, geògraf i botànic escocès (n. 1808).
• 1759: Víctor Manuel I, rei de Sardenya (f. 1824).
• 1783: Simón Bolívar, militar, estadista i polític veneçolà, llibertador d'Amèrica del Sud (f. 1830).
• 1783: Frédéric de Lafresnaye, ornitòleg i col·leccionista francès (n. 1861).
• 1802: Alexandre Dumas (pare), novel·lista y dramaturg francès (n. 1870).
• 1803: Adolphe Adam, compositor francès (n. 1856).
• 1826: Francisco Solano López, heroi militar i president paraguaià; assassinat (n. 1870).
• 1832: Antonio García Cubas, historiador i geògraf mexicà (n. 1912).
• 1836: Ivan Bloch, banquer polonès (n. 1902).
• 1848, Villanueva de Gállego, Saragossa): Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol
• 1857, Fredericia, Dinamarca: Henrik Pontoppidan, escriptor danès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1917 (m. 1943).
• 1860, Ivancice, Moràvia: Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.
• 1895, Wimbledon, Londres, Anglaterra: Robert Graves, poeta, erudit i novel·lista anglès.
• 1909, Chicago, Illinois, Estats Units: Alan Curtis, actor de cinema estatunidenc.
• 1969, sud del Bronx, Nova York, Estats Units: Jennifer Lopez, actriu, cantant, ballarina, productora de discos, dissenyadora de moda i productora de televisió estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

• 1922, Xàtiva, la Costera: Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i escriptora valenciana (n. 1843).
• 1942, Paterna, Horta Oest: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en la dècada del 1920 i Ministre d'Indústria durant la II República.
• 1957, Sabadell, Vallès Occidental): Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
• 1977, Barcelona: Enric Casassas i Cantó, pedagog català.

Resta del món

• 1115, Bondeno di Roncore: Matilde de Canossa, Gran Comtessa, fundadora de l'Orde de Sant Jaume d'Altopascio.
• 1862, Kinderhook, Nova York (EUA): Martin van Buren, advocat, 8è president dels Estats Units (n. 1782).

Festes i commemoracions

• S'inicien les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa, Marina Baixa) fins al 31 de juliol.
• A certs països, es celebra el Dia Internacional del BDSM.
• Santoral:
  • Santa Cristina de Bolsena, màrtir;
  • Santa Cristina l'Admirable, anacoreta;
  • Sant Dictí d'Astorga, bisbe;
  • Santa Segolena de Troclar, abadessa;
  • Sant Borís i Gleb, prínceps màrtirs;
  • Santa Cunegunda de Polònia, reina i monja;
  • Sant Xàrbel Makhluf, monjo maronita;
  • beat Cristòfor de Santa Caterina, fundador;
  • beata Lluïsa de Savoia, princesa i clarissa;
  • beata Maria Mercè Prat, religiosa teresiana;
  • beats Màrtirs Passionistes de Daimiel;
  • beat Xavier Bordas i Piferrer, salesià (1936).