26 d'agost
De Viquipèdia
| << | Agost 2012 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs. Queden 127 dies per finalitzar l'any.
Taula de continguts |
[modifica] Esdeveniments
- Països Catalans
- 1875, la Seu d'Urgell: els carlins hi són derrotats; acaba així la Tercera guerra carlina.
- 1936, Quart de Poblet, Horta Oest: És assassinat el polític conservador valencià Juan Bautista Valldecabres Rodrigo.
- 1968, Prada de Conflent: hi comencen les Diades de Cultura (duraran fins el 31), que l'estiu següent esdevindran la Universitat Catalana d'Estiu.[1]
- Resta del Món
- 1680: «Fedra», de Jean Racine, obre la Comèdia Francesa.
- 1800, Ferrol: Fracassa un desembarcament britànic.[2]
- 1883, Krakatoa, Indonèsia: el volcà de l'illa sofreix una de les més grans explosions volcàniques conegudes; van desaparèixer volatilitzats dos terços de l'illa (Rakata).
- 1930, Varsòvia, Polònia: Es reforça la dictadura del Mariscal Józef Piłsudski
[modifica] Naixements
- Països Catalans
- Món
- 1880 - Roma (Itàlia): Guillaume Apollinaire, poeta surrealista francès.
- 1910 - Skopje (República de Macedònia, llavors Imperi Otomà): Neix la Mare Teresa de Calcuta religiosa catòlica i Premi Nobel de la Pau de 1979.
[modifica] Necrològiques
- Països Catalans
- 1886 - Olot: servent de Déu Joaquim Masmitjà i de Puig
- 1985, Benicàssim (la Plana Alta): Leopold Querol i Roso, pianista valencià (n. 1899).
- Món
- 1850, Claremont, Surrey (Anglaterra): Lluís Felip I de França, rei de França del 1830 al 1849.
- 1890, Florència, Itàlia: Carlo Collodi, periodista i escriptor de llibres infantils, entre ells Les aventures d'en Pinotxo.
- 1930 - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Lon Chaney , actor de cinema estatunidenc
[modifica] Festes i commemoracions
- Onomàstica: sants Melquisedec, rei i sacerdot; Adrià de Nicomèdia (fill de Probe), màrtir; Alexandre de Bergamo, màrtir; Valeri de Coserans, bisbe; Mercurial d'Osca, màrtir; Víctor de Cerezo màrtir; Geronci d'Itàlica, bisbe i màrtir (a Sevilla); Teresa Jornet i Ibars, fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats; beat Fèlix Vivet i Trabal, màrtir; servent de Déu Joaquim Masmitjà i de Puig, prevere fundador de les Missioneres del Cor de Maria; sants Barlaam i Josafat (a l'Església ortodoxa; a la catòlica és el 27 de novembre); Irene d'Hongria, emperadriu (a l'Església Ortodoxa).
[modifica] Referències
- ↑ http://www.ucestiu.com/edicions%20anteriors/uce1968.html
- ↑ Black, Jeremy. A military history of Britain: from 1775 to the present (en anglès). Greenwood Publishing group, p.67. ISBN 0275990397.
