27 de març
De Viquipèdia
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs. Queden 279 dies per a finalitzar l'any.
| << | Març 2013 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
Taula de continguts |
Esdeveniments [modifica]
- Països Catalans
- 1892 - Manresa (el Bages): Últim dia de l'assemblea per debatre Bases de Manresa, origen incipient de la doctrina catalanista.
- 2004 - Miami (la Florida, EUA): El Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la Federació Catalana; nogensmenys, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia).
- 2006 - València: Les Corts Valencianes aproven el nou Estatut valencià.
- Món
- 1513 - la Florida (ara els EUA): L'explorador Juan Ponce de León esdevé el primer europeu que atalaia les costes continentals de Nord-amèrica quan hi arriba cregut que és una altra illa.
- 1625 - Carles I es converteix en rei d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda i reclama el títol de Rei de França.
- 1792 - Londres (Regne Unit): Estrena de la Simfonia 'Sorpresa' de Joseph Haydn sota la direcció del mateix compositor.
- 1802 - Amiens: Es firma el Tractat d'Amiens, que posar fi a les Guerres Napoleòniques entre la Gran Bretanya i França.
- 1869 - Madrid: Es publica la primera edició de la revista La Flaca.
- 1918 - La República de Moldàvia és annexionada al Regne de Romania, després de 2 mesos d'haver-se independitzat de l'Imperi Rus.
- 1933 - Imperi Japonès: Japó deixa la Societat de Nacions.
- 1973 - Hollywood (Califòrnia, EUA): Marlon Brando rebutja l'Òscar que li concedeix l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
- 1977 - Los Rodeos (Tenerife, illes Canàries): Dos Boeing 747 xoquen en una pista de l'aeroport i provoquen la mort de 583 persones.
- 1980 - Caiguda dels preus del mercat internacional de la plata aquest event fou anomenat Dijous d'Argent.
- 1990 - Miami (la Florida, EUA): TV Martí hi comença a emetre propaganda anticastrista envers Cuba.
- 1996
- EUA: Surt a la venda el primer ordinador de butxaca Palm Pilot, amb el sistema operatiu Palm OS.
- 1996, la Unió Europea: El Comitè Veterinari prohibeix les exportacions de vaca britànica, així com els productes que en deriven, a causa de la malaltia de les "vaques boges" (encefalopatia espongiforme bovina).[1]
Naixements [modifica]
- Països Catalans
- 1852 - Villena (l'Alt Vinalopó): Ruperto Chapí Lorente, compositor valencià de sarsuela (m. 1909).
- 1952 - El Campell (la Llitera, Aragó): Josep Antoni Duran i Lleida, polític d'UDC.
- 1974 - Deià, Mallorca: Joan Horrach, ciclista.
- 1992 - Lloret de Mar, (la Selva): Marc Muniesa Martínez, futbolista català.
- Món
- 972 - Orleans: Robert II de França, rei de França i duc de Borgonya.
- 1306 - Felip III Evreux comte d'Evreux, Rei de Navarra.
- 1662 - París: Maria Lluïsa d'Orleans, fou una princesa francesa de la Casa d'Orleans.
- 1845 - Lennep, Prússia: Wilhelm Röntgen, físic alemany, descobridor de la radiació electromagnètica, Premi Nobel de Física.
- 1847 - Königsberg (Prússia): Otto Wallach, químic alemany, Premi Nobel de Química en 1910.
- 1854 - Antwerpen (Bèlgica): Georges Eekhoud, escriptor.
- 1886 - Aquisgrà (Alemanya): Ludwig Mies van der Rohe, arquitecte (m. 1969).
- 1899 - Chicago (EUA): Gloria Swanson, actriu.
- 1927 - Bakú, República Democràtica de l'Azerbaidjan: Mstislav Rostropóvitx, violoncel·lista d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc considerat el millor de la seva generació.
- 1960 - Regne Unit: James Potter, pare d'en Harry Potter.
- 1963 - Knoxville, (Estats Units): Quentin Tarantino, director de cinema i escriptor.
- 1955 - Sant Jaume de Galícia (Galícia): Mariano Rajoy Brey, polític espanyol.
- 1970 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Elizabeth Mitchell actriu estatunidenca.
- 1975, Whittier, Califòrnia, EUA: Fergie, cantant i actriu estatunidenca.
Necrològiques [modifica]
- Països Catalans
- 1875 - Francesc Xavier Parcerisa i Boada, dibuixant, pintor i litògraf romàntic català (n. 1803).
- 1987 - Barcelona: Frederic Escofet, polític i militar català (n. 1898).
- 1993 - València: Vicent Andrés i Estellés, poeta i periodista valencià (n. 1924).
- Món
- 1184 - Giorgi III de Geòrgia, rei de Geòrgia del 1156 al 1184.
- 1223 - Mirepoix, França: Ramon Roger I de Foix, comte de Foix.
- 1378 - Roma: Gregori XI, setè i últim Papa del pontificat d'Avinyó.
- 1482 - Bruges: Maria de Borgonya, Duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg, Comtessa de Flandes, i Holanda.
- 1615 - París: Margarida de Valois, princesa de França i reina consort de Navarra i de França.
- 1625 - Castell d'Edimburg, Edimburg: Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, Rei d'Escòcia i Rei d'Anglaterra.
- 1770 - Madrid (Espanya): Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià (n. 1696).
- 1960 - Madrid (Espanya): Gregorio Marañón y Posadillo, metge, escriptor i polític espanyol.
- 1968 - Kirzhach, RSFS de Rússia, Unió Soviètica: Iuri Gagarin, cosmonauta soviètic. Primer humà a l'espai.
- 1972 - Laren, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès.
- 2005 - Madrid (Espanya): Fernando Jiménez del Oso, psiquiatre i parapsicòleg espanyol (n. 1941).
- 2011 – San José, Califòrnia, Estats Units: Farley Granger, actor estatunidenc.
Festes i commemoracions [modifica]
- Dia Mundial del Teatre
- Onomàstica: sants Gelasi d'Armagh, abat i bisbe; Joan de Licòpolis, eremita; Rupert de Salzburg, patró de Baviera; Filet i Lídia, esposos, i Macedoni, Teoprepi, Crònidas i Amfiloqui màrtirs a Il·líria; Amador de Guarda, eremita.
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 27 de març |
- ↑ «Mad cow alarm spreads in Europe» (en anglès). CNN, 27/3/1996. [Consulta: 11/3/2012].