27a Divisió de l'Exèrcit Popular
La 27a Divisió de l'Exèrcit Popular de la República, coneguda com "la Bruixa", fou una unitat militar que lluità durant la Guerra Civil Espanyola als fronts d'Aragó, del Segre i de l'Ebre, formada a partir de les columnes de milicians d'ideologia comunista organitzades a Catalunya durant els primers dies de la guerra.
Taula de continguts |
[modifica] Els orígens
Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, es formaren a Barcelona les primeres forces per oposar-se als militars revoltats, formades bàsicament per voluntaris, milicians i membres de les associacions sindicals i polítiques. S'agruparen en columnes, destacant en el front de Catalunya i Aragó les columnes Ascaso, Carles Marx, Lenin, Uribe, Mera, de Ferro, Durruti, Ortiz, Companys i Macià.
Una d'aquestes columnes, la Carles Marx, era enquadrada en el XI Cos d'Exèrcit i estava formada per comunistes del PSUC en la seva gran majoria, provinents de Catalunya i València. Fou creada per José del Barrio, Manuel Trueba i Gancedo (per això inicialment se la conegué per la Columna Trueba-Del Barrio), juntament amb altres militars d'alta graduació i assessorats pel militar Comandant Secanell. La columna estava composta en els seus inicis per 2.000 homes de l'UGT i el PSUC, denominant-se posteriorment Columna Carles Marx. Va sortir de Barcelona en direcció a l'Aragó el 26 de juliol, l'endemà passat de la de Durruti.
[modifica] La formació de la Unitat
Després de la proclamació de l'Exèrcit Popular l'abril del 1937, els homes de la Columna Carles Marx passaren a formar la 27a Divisió.[1]
Quedà constituïda per tres Brigades Mixtes, la 122a, la 123a i la 124a, cadascuna d'elles amb quatre batallons de cinc companyies cadascun. En cada Brigada Mixta s'agregaven a més a més, unitats d'artilleria i de cavalleria.
De la Divisió es féu càrrec Manuel Trueba, del PSUC, reemplaçat l'agost del 1937, després de l'ofensiva de Saragossa, pel major de milícies Del Barrio. Els caps de cadascuna de les Brigades mixtes eren el major Marcelino Usatorre (122a Brigada Mixta), el major Enrique Oubiña (123a Brigada Mixta) i el tinent coronel Alfredo Semprún (124a Brigada Mixta). El cap d'Estat Major era el major Eligio Mateo Sousa.
Una de les seves més conegudes unitats fou el 1er Batalló de la 122a Brigada Mixta, denominat Batalló de xoc "la Bruixa", tot i que aquesta denominació identificà sovint tota la Divisió. Un dels seus llocs d'actuació fou a Sangarrén, a la comarca dels Monegres, el juny del 1937.
També són d'esmentar un grup de soldats antifeixistes alemanys, anomenats "Thälmann", integrants de la Columna Carles Marx en els seus orígens.
[modifica] Les seves participacions en combat
La Divisió va lluitar al front d'Aragó, tant a la batalla de Terol (primer en la seva conquesta i després en la contraofensiva dels insurrectes), com a la batalla de Belchite. Mes tard, lluità a Lleida, al Segre i a l'Ebre.
A partir del desembre del 1937, formà part del XXI Cos d'Exèrcit i a partir d'abril del 1938 del XVIII Cos d'Exèrcit.
[modifica] El front d'Aragó
La sortida de la Columna Carles Marx, embrió de la Divisió, de Barcelona va ser el 26 de juliol del 1936, restant diversos dies a Lleida. El seu Estat Major es va situar a Sariñena.
El front, en la tardor del 1936, era situat en la línia Terol–Belchite–Pina–Osca–Sabiñánigo. La Columna Carles Marx avançà des de Catalunya per Montsó i cap a Almudévar, situant-se a la zona de Tardienta, Robres i Alcubierre. També ocuparen Sangarren el juny del 1937, en el marc de l'ofensiva sobre Osca.
La trobem a Almuniente el 28 de juny del 1937 i el juliol del 1937 es despleguen per Ontiñena, Fraga, Candasnos i arribant fins a Alcanyís. L'agost del 1937 ocupen les poblacions d'Esplús, Alcolea de Cinca i Muniesa.
Van participar en l'ofensiva de Saragossa el 24 d'agost del 1937, on la mala actuació de Trueba fa que sigui substituït per Del Barrio.
El setembre del 1937 eren a Tardienta, lloc on es van quedar al no poder entrar a Zuera i envoltar Osca. Ocupen Lasieso i Valdocirán, deixant aïllades les forces nacionals de Jarabella. El 23 de setembre del 1937, avancen cap a Orna i ocupen aquesta població.
Van lluitar a Sabiñánigo el 27 de novembre del 1937, però les seves forces, bastant minvades van haver de ser rellevades per la 43a Divisió. Es van situar també a Gavín i Biescas. En data 29 de desembre del 1937 la trobem a Fraga.
Destacà en la recuperació de "Las Celadas", durant la batalla de Terol i en el tall de la carretera entre Calatayud i Singra, el 30 de gener del 1938, ocupant la zona de Villarquemado a Monreal del Campo.
Participà en la batalla de l'Alfambra i ocuparen la població. En l'ofensiva de Terol, la 27a divisió se situà al nord de l'atac, reposant-se de les seves pèrdues a Singra. Lluità en la zona de Montalbán i recuperaren una zona a Segura de Baños el 18 de febrer del 1938.
El dia 27 de febrer caigué Terol. A partir del febrer del 1938 es desplomà el front d'Aragó i la Divisió sortí del territori per l'abril. Continuà la lluita a Corbera. Finalment, fou rellevada, tret de la 124a Brigada. Seguiren per les poblacions de Mezquita, Valdeconejos i Utrillas fins a ser situada en un punt de classificació de la Divisió a Sistero.
[modifica] El front de l'Ebre
Durant la batalla de l'Ebre de juliol a novembre del 1938, la Divisió va estar situada en zona de reserva, desplegant les seves forces en la zona de Cervera i Tàrrega.
L'abril del 1938, prengué part en la batalla del Segre, ocupant la zona d'Os de Balaguer, fins a la confluència del Segre amb la Noguera Ribagorçana.
El 22 de maig del 1938, lluitaren en la defensa del Tossal de Déu, a Balaguer, el qual fou perdut dies després (27 de maig).
La 122 Brigada Mixta després dels combats de Balaguer, avançà el dia 22 de maig del 1938 per la Vall de Camarasa, pel barranc Salat fins a Torre Figueres. Dos dels seus batallons van realitzar l'assalt a "El Merengue", on van sofrir moltes baixes i foren rebutjats. Després de refer-se va ser enviada a la batalla de l'Ebre, rellevant el 6 d'agost la 35a Divisió a Vilalba dels Arcs. Entre agost i el 14 de setembre és traslladada davant Gandesa, on resta molt malmesa i amb tantes baixes que ja no va poder participar en la posterior campanya de Catalunya.
La 123a brigada Mixta actua també en els combats de Balaguer i el 22 de maig va estar en l'atac de la Sentiu de Sió, tot i que va ser rebutjada. És traslladada a la batalla de l'Ebre, rellevant la 35a Divisió i cobrint la zona de Vilalba dels Arcs, Corbera i el vèrtex Gaeta. El 13 d'agost lluita a Gandesa, amb una gran quantitat de baixes. Es retira a la Serra de Lavall, de La Torre i de Cavalls. El 14 de setembre creua el riu el que queda de la Brigada, però no va poder tampoc refer-se per a la campanya de Catalunya.
La 124a brigada Mixta, igual que les altres dues, intervé a Balaguer, ataca la Sentiu i és rebutjada. En data 6 d'agost, cobreix el sector de Vilalba dels Arcs i perd posicions en el camí de Comasots. Defensant Camposines el 3 de setembre del 1938, resulta gairebé destruïda i el dia 14 abandona la batalla de l'Ebre. Aquesta brigada no va ser dissolta, però no es va utilitzar en la campanya de Catalunya.
[modifica] El pas de la frontera
La Divisió creua la frontera per la Vajol el dia 8 de febrer del 1939. José del Barrio també ho fa durant el febrer del 1939 i és internat en el camp de Saint Ciprien. Després s'exilia, formant part del comitè del PSUC a França.
