28 de desembre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:47, 5 set 2016 amb l'última edició de CommonsDelinker (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
<< Desembre 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
Tots els dies
El 28 de desembre de 1895

El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosé (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs. Queden tres jorns per a finalitzar l'any.

En Espanya i els països hispanoamericans (Argentina, Mèxic, el Perú, Veneçuela...) el 28 de desembre també és conegut com el Dia dels Innocents per l'onomàstica dels Sants Innocents, durant el qual la gent sol fer bromes («innocentades») i els mitjans publiquen notícies falses més o menys inversemblants (com el «dia d'enganar» a Menorca o «peix d'abril» a l'Alguer, Catalunya del Nord i altres llocs): el costum de les innocentades, d'origen medieval, està relacionat amb el regnat del bisbetó, que comença el 6 de desembre i acaba el dia 28.[1] En canvi, el costum de penjar càguiles en l'esquena de la gent és exclusiva d'este dia, com també les festes populars que tenen lloc en Ibi, Tremp o Xalans.

No obstant això, entre les efemèrides més notables del dia, hi ha fites històriques com la proclamació del primer Comte de Barcelona (Berà, l'any 801); el reconeixement de l'Imperi Romà d'Occident per part de l'Imperi Romà d'Orient (457); la tronada de l'Allerkindleinsflut (1248); la mort de Medici en la Batalla de Garellano (1503), després de la qual el Regne de Nàpols seria incorporat a la Corona d'Aragó; l'estrena del cinematògraf dels germans Lumière a París en la seua primera projecció cinematogràfica pública (1895) —a la qual assistí Georges Méliès, qui més tard faria pel·lícules–; i el tsunami de Messina (1908).

Entre totes les personalitats nascudes un 28 de desembre estan Tatlin (1885), F. W. Murnau (1888), Elvira de Hidalgo (1891), Stan Lee (1922), Maggie Smith (1934), Denzel Washington (1954), Quim Torra (1962) o Linus Torvalds (1969); quant a les defuncions, Rob Roy (1734), Ravel (1837), Sam Peckinpah (1984), Ricardo Tormo (1998), Susan Sontag (2004) o Joan Monleon (2009).

En el món del futbol sol ser un dia assenyalat perquè molts dels partits amistosos anuals que juguen les seleccions «autonòmiques» entre les festes de Nadal i Cap d'Any tenen lloc el 28 de desembre: l'últim, l'Euskadi-Catalunya de 2014.

Efemèrides

Fets històrics

1792: proclamació del govern revolucionari de Ginebra
1836: Dia de la Proclamació (Austràlia)
1850: primer número d'Empire
1895: la primera sessió cinematogràfica
1908: terratrémol de Messina
1936: el Kursk al Port d'Alacant
1971: patent de la desgrapadora de Fotile
1973: Cruyff guanya una altra pilota d'or
2013: vaga general a Corea del Sud
Any Lloc Efemèride Categoria
47 aC Adrumetum segona Guerra Civil Romana: Juli Cèsar hi desembarca guerra
418 Roma Bonifaci I esdevé Papa religió
457 Imperi Romà Lleó I d'Orient reconeix Majorià d'Occident com a emperador romà política
484 Regne de Tolosa Alaric II succeïx Euric en el tron política
801 Barcelona entren els francs i proclamen Berà com a primer Comte de Barcelona política
831 Aquisgrà Pipí I d'Aquitània fuig contra la voluntat de son pare, Lluís I el Pietós política
893 Dwin un terratrémol fa trenta mil morts desastres
1065 Westminster el rei Eduard el Confessor consagra l'abadia arquitectura
1223 Toruń l'Orde Teutònic li atorga l'estatut de ciutat política
1248 Slesvig-Holstein cau la tempesta coneguda com Allerkindleinsflut desastres
1271 Corona d'Aragó butla contra Jaume el Conqueridor per les campanyes a Occitània política
1287 Corona d'Aragó Alfons el Franc atorga els Privilegis de la Unió política
1503 Gaeta comença la batalla de Garellano entre Aragó i França guerra
1700 Espanya el consell de regència ordena supeditar la diplomàcia espanyola a França política
1705 Sant Mateu Guerra de Successió Espanyola: els botiflers assetgen la vila guerra
1774 Maharashtra l'exèrcit britànic ocupa Thana i Vasai guerra
1779 Roma estrena de l'òpera L'italiana in Londra de Cimarosa música
1783 Regió del Kuban la Porta reconeix el riu Kuban com a frontera geografia
1792 Ginebra proclamació del Govern Revolucionari local guerra
1798 París estrena de l'òpera bufa Les comédiens ambulants de François Devienne música
1804 Saragossa fundació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna religió
1808 Alt Empordà Guerra del Francés: comença la Batalla de Castelló d'Empúries guerra
1831 Illes Malvines l'USS Lexington destruïx la colònia argentina de Puerto Soledad guerra
1833 Madrid boda d'Agustín Muñoz amb Maria Cristina de Borbó política
1836 Adelaida John Hindmarsh proclama l'Austràlia Meridional colònia britànica política
1836 Imperi Espanyol Espanya reconeix la independència de Mèxic política
1846 EUA Iowa esdevé el 29é Estat de la Unió política
1850 Sydney el periòdic Empire (periòdic) publica el primer número periodisme
1859 París el gascó Charles de Freycinet esdevé Primer Ministre de França política
1870 Marsella dissolució de la Ligue du Midi original política
1878 París estrena de l'òpera de Jacques Offenbach Madame Favart música
1881 Catalunya la VVB inaugura el ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona[2] transport
1882 Rio Branco fundació de la ciutat, llavors un poblet al costat d'una factoria política
1894 Niça Auguste Charlois descobrix l'asteroid (398) Admete astronomia
1895 París els germans Lumière fan la primera projecció cinematogràfica pública cinema
1896 Niça Auguste Charlois descobrix l'asteroid (425) Cornelia astronomia
1897 París estrena de l'obra teatral d'Edmond Rostand Cyrano de Bergerac arts escèniques
1901 Confederació Aro l'exèrcit britànic ocupa Arochukwu guerra
1902 Tibidabo col·locació de la primera pedra del Temple Expiatori del Sagrat Cor arquitectura
1904 Marsella descoberta del cometa 19P/Borrelly astronomia
1907 Barcelona publicació de l'últim número del setmanari La Tomasa literatura
1908 estret de Messina un tsunami fa vora cent mil morts a Messina i Reggio Calabria desastres
1909 Barcelona la Comissió de l'Eixample resol un litigi a favor de la Casa Milà arquitectura
1909 Madrid estrena de l'opereta d'Amadeu Vives La muela del rey Farfán música
1914 Barcelona Ramon Miquel i Planas publica El Noucentista literatura
1914 Commonwealth Jordi V del Regne Unit crea la condecoració de la Creu Militar guerra
1915 Castellroig Guerra italo-turca: el creuer francés Jeanne d'Arc rebutja un atac grecs guerra
1919 Vallès Occidental Ferrocarrils de Catalunya inaugura el tram Rubí-Terrassa transport
1934 Barcelona Manuel Azaña Díaz és absolt dels càrrecs de sublevació política
1934 Riddrie Alasdair Gray, escriptor escocés literatura
1934 URSS Udmúrtia esdevé una república socialista soviètica autònoma política
1936 Port d'Alacant Guerra Civil Espanyola: el Kursk atraca amb ajuda soviètica guerra
1936 An Oriant Xavier de Langlais organitza la Gran Assemblea de l'Entesa dels Bretonòfons literatura
1941 Kaluga Batalla de Moscou: les tropes soviètiques alliberen la ciutat guerra
1948 Somàlia Francesa II Guerra Mundial: Somàlia Britànica ocupa la costa per a la França Lliure guerra
1963 East London Jim Clark guanya el Gran Premi de Sud-àfrica del 1963 esport
1964 Roma Giuseppe Saragat (PSDI) esdevé President d'Itàlia política
1965 Rostock el Fußballclub Hansa Rostock s'independitza com a club futbol
1970 Saint-Luc la Crisi d'Octubre acaba amb la detenció de Paul Rose (FLQ) política
1971 EUA l'oficina de patents aprova la desgrapadora de Joseph A. Foitle[3] invents
1973 ? Johan Cruyff guanya una segona Pilota d'Or futbol
1975 Camp Nou el públic oneja senyeres per primera volta durant un Barça-Madrid futbol
1976 Albània la República Popular d'Albània esdevé República Popular Socialista d'Albània política
1976 Banfield última notícia de la desapareguda Claudia Falcone amb vida[4] política
1984 Espanya el Congrés dels Diputats aprova la Llei d'Objecció de Consciència guerra
1984 Santiago la Fundació Castelao entra en funcionament política
1986 París estrena mundial d'Offret, l'últim film d'Andrei Tarkovski cinema
1988 URSS Mikhaïl Gorbatxov crea l'Orde del Valor Personal política
1993 Bretanya crea les mancomunitats de Fouenant, Kemperle i Vigoudenn política
1993 Europa ix a la venda Jurassic Park (videojoc de NES) informàtica
1993 Madrid Cas Banesto: el Banc d'Espanya intervé l'entitat economia
1994 Bretanya crea les mancomunitats de Gwerledan i Renk hag ar Froudveur política
1995 Espanya Antena 3 emet l'últim capítol de Farmacia de guardia i la primera gala Inocente, Inocente televisió
1995 Kamtapur l'Organització d'Alliberament de Kamtapur entra en funcionament política
1999 Turkmenistan el parlament proclama Saparmurat Niàzov president vitalici política
1999 Granada la selecció de futbol d'Andalusia guanya 1 a 0 contra Estònia futbol
2000 Bucarest Adrian Năstase (PSD) esdevé Primer Ministre de Romania política
2002 Atzeneta del Maestrat l'ajuntament en ple dimitix com a protesta pel trasllat del cicle d'ESO[5] política
2003 Guatemala Óscar Berger guanya la segona volta de les eleccions generals política
2004 Bucarest Călin Popescu-Tăriceanu (PNL) esdevé Primer Ministre de Romania política
2004 Espanya el Govern d'Espanya accepta el retorn dels Papers de Salamanca política
2004 Palomar Michael E. Brown és el primer astrònom a observar Haumea astronomia
2005 Baikonur llançament del primer satèl·lit GIOVE del sistema Galileo astronomia
2005 Cadis la selecció de futbol d'Andalusia guanya 4 a 1 contra Xina futbol
2005 Kitt Peak descoberta de l'asteroide potencialment perillós 2005 YU55 astronomia
2005 Santiago de Xile la policia fitxa Augusto Pinochet en el seu arrest domiciliari[6] política
2006 Mogadiscio guerra civil somali: els islamistes ixen de la ciutat davant el setge etíop guerra
2006 Torrent el Cos Nacional de Policia deté Rodolfo Almirón, cap de la Triple A política
2006 Saragossa la selecció de futbol d'Aragó guanya 1 a 0 contra Xile futbol
2006 Elx la selecció valenciana de futbol guanya 3 a 1 contra Perú futbol
2008 Països Catalans la Viquipèdia en català supera els cent cinquanta mil articles[7] cultura
2008 Pasarón la selecció de futbol femení de Galícia guanya 7 a 1 la de les Illes Balears futbol
2009 Benguela inauguració de l'Estadi Nacional d'Ombaka futbol
2010 Alcoi inauguració del Centre d'Art d'Alcoi belles arts
2010 Algèria Primavera Àrab: immolacions i manifestacions a tot el país política
2010 Espanya el canal de televisió CNN+ fa l'última emissió televisió
2010 Minsk Mikhail Miasnikovich esdevé primer ministre de Bielorússia política
2010 Montjuïc Catalunya guanya el II Trofeu Catalunya Internacional 4 a 0 contra Hondures futbol
2013 Corea del Sud vaga general de la Confederació Nacional de Sindicats política
2014 San Mamés la selecció de futbol del País Basc s'enfronta a la de Catalunya futbol

Naixements

1891: Elvira de Hidalgo naix a l'Aragó
1898: Joan Mas Verd neix a Montuïri
1962: Quim Torra neix a Blanes
A. Lloc Personalitat Categoria
1164 Japó Rokujō, 79é Emperador del Japó (1165-1168) política
1522 Oudenaarde Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos política
1550 Ronda Vicente Espinel, músic i poeta del segle d'or espanyol literatura
1630 Emden Ludolf Backhuysen, pintor de marines belles arts
1731 Los Realejos José Viera y Clavijo, il·lustrat canari cultura
1740 Wolfenbüttel Johann Schwanberg, compositor saxó música
1753 Estocolm John Wikmanson, compositor suec música
1769 Rennes Auguste Hilarion, comte de Kératry política
1783 Viena Wenzel Gallenberg, compositor austríac música
1805 Saragossa Tomás Genovés y Lapetra, compositor d'òpera i sarsuela música
1812 Berlín Julius Rietz, compositor berlinés música
1819 Palma Joaquim Jovellar i Soler, President del Govern d'Espanya (1876) guerra
1841 Barcelona Albert de Sicília Llanas i Castells, comediògraf i periodista satíric literatura
1842 Verchères Calixa Lavallée, compositor de l'himne del Canadà música
1845 Olive Homer Newton Bartelett, compositor novaiorqués música
1851 Torí Francesco Tamagno, tenor dramàtic música
1852 Santa Cruz Leonardo Torres Quevedo, inventor i esperantiste càntabre cultura
1855 Montevideo Juan Zorrilla de San Martín, escriptor i polític uruguaià política
1856 Staunton Woodrow Wilson, 28é President dels Estats Units política
1865 Lausana Félix Vallotton, pintor i gravador belles arts
1869 Alcover Josep Aladern, escriptor i coeditor d'En Patufet i Occitània literatura
1870 Shapwick Charles Bennett, atleta anglés esport
1872 Sant Sebastià Pío Baroja y Nessi, escriptor de la Generació del 98 literatura
1878 Nàpols Riccardo Tagliacozzo, violiniste napolità música
1880 Còrdova José Guerra, president de la Diputació de Còrdova (1931) política
1880 Vinařice Rudolf Vohanka, compositor txec música
1883 Cheyenne Lloyd Fredendall, general estatunidenc en la II Guerra Mundial guerra
1885 Brea de Aragón Cayo Vela Marqueta, compositor aragonés música
1885 Khàrkiv Vladímir Tatlin, fundador del Constructivisme belles arts
1887 Manlleu Manuel Vilà i Dalmau, poeta i autor de la Cançó dels Pelegrins literatura
1888 Bielefeld F. W. Murnau, director de cinema alemany cinema
1890 Alba Roberto Longhi, historiador de l'art piemontés belles arts
1891 Vall-de-roures Elvira de Hidalgo, soprano lleugera música
1894 Riga Hermanis Matisons, jugador d'escacs letó esport
1896 Brooklyn Roger Huntington Sessions, compositor novaiorqués música
1897 Podosinovski Ivan Kóniev, comandant militar soviètic guerra
1899 Montuïri Joan Mas Verd, batle durant la Segona República Espanyola política
1902 Varsòvia Tomasz Stankiewicz, cicliste polonés esports
1903 Budapest John von Neumann, precursor de la informàtica ciència
1903 Duquesne Earl Hines, pianiste afroamericà de jazz música
1904 Dnipropetrovsk Fanny Rosenfeld, atleta canadenca esports
1908 Minneapolis Lew Ayres, cineasta estatunidenc cinema
1909 Edimburg David Murray, pioner de la Formula 1 esport
1909 Iekaterinoslav Ievgueni Vutxètitx, escultor soviètic belles arts
1910 Barcelona Manuel Capdevila i Massana, pintor i orfebre belles arts
1913 Doyet Raymond Passat, cicliste alvernés esport
1916 S. Jors de Maremne Guy Lapébie, cicliste gascó esport
1917 S. Maria de Meià Sebastià Piera i Llobera, membre de l'Exèrcit Roig i del PSUC guerra
1919 Esporles Manel Antoni Esteva i Corró, defensa mallorquí futbol
1921 Alger Rouiched, actor còmic cabilià arts escèniques
1922 Manhattan Stan Lee, creador de còmics de superherois còmics
1925 Akokoro Milton Obote, ex president d'Uganda política
1925 Figueres Josep Fajol Mercader, alcalde de Figueres (1979) política
1925 Kopstal Willy Kemp, cicliste luxemburgués esport
1928 Cuenca Patricio Cueva Jaramillo, periodiste i pintor cultura
1928 el Guinardó Màrius Sampere i Passarell, poeta barceloní literatura
1931 París Guy Debord, autor de La societat de l'espectacle literatura
1934 Ilford Maggie Smith, actriu anglesa (Orde de l'Imperi Britànic) cinema
1939 Alingsås Conny Andersson, pilot suec de Formula 1 esport
1939 Arcisate Giuseppe Fezzardi, cicliste llombard ciclisme
1941 Oostrozebeke Georges Vandenberghe, cicliste flamenc ciclisme
1942 Artesa de Lleida Salvador Jové i Peres, eurodiputat català (1994-2004) política
1942 Badalona Julià de Jòdar i Muñoz, escriptor literatura
1942 Heusden-Zolder Roger Swerts, cicliste limburgués ciclisme
1943 Lima Juan Luis Cipriani, cardenal peruà religió
1943 Oviedo Agustín Marina Pérez, alcalde de Castelldefels (1979-2002) pel PSC política
1944 Lenoir Kary Banks Mullis, Premi Nobel de Química ciència
1946 Amagon Mike Beebe, governador d'Arkansas (Partit Demòcrata) política
1947 Buenos Aires Miguel Quinteros, Gran Mestre Internacional escacs
1950 Filadèlfia Hugh McDonald, baixiste de Bon Jovi i altres artistes música
1950 Silsden Martin Lampkin, pilot de trial esport
1953 París Richard Clayderman, pianiste de música lleugera música
1954 Mount Vernon Denzel Washington, actor afroamericà cinema
1955 Changchun Liu Xiaobo, Premi Nobel de la Pau (2010) política
1955 Intà Aleksandras Abišala, ex Primer Ministre lituà (1992) política
1956 Barcelona Miguel Noguer Castellví, metge i campió de vela esports
1957 Figueres Joan Ribera Díaz, pedagog educació
1957 Sevilla Javier Arenas Bocanegra, polític andalús (PP) política
1958 Mascara Lakhdar Belloumi, futboliste algerià futbol
1958 Singapur Terry Butcher, entrenador de la lliga escocesa de futbol futbol
1958 Bagneaux Gilles Leroy, escriptor francès, Premi Goncourt 2007 literatura
1959 Krineholm Tomas Gustafson, campió de patinatge de velocitat sobre gel esport
1959 Madrid Ana Torroja, cantant i ex membre de Mecano música
1959 Viena Stefan Kindermann, Gran Mestre Internacional escacs
1960 Shizuoka Shinichi Morishita, porter japonés futbol
1962 Blanes Quim Torra, editor i escriptor literatura
1962 Las Anod Abdi Bile, atleta somali esport
1963 Aberdâr Simon Thomas, polític gal·lés (Plaid Cymru) política
1963 Agen Béatrice Uria-Monzon, mezzosoprano gascona música
1963 Zulueta Eugenio Bustingorri Oiz, futboliste navarrés futbol
1965 Mie Kazuo Echigo, centrecampiste japonés futbol
1965 Wolverhampton Goldie, compositor i discjòquei de música electrònica música
1966 La Orotava Isidro García García, defensa canari futbol
1966 Perusa Giulia Gam, actriu brasilera televsió
1968 Vejle Brian Steen Nielsen, centrecampiste danés futbol
1969 Hèlsinki Linus Torvalds, informàtic creador del nucli Linux informàtica
1969 Lima Juan Reynoso, futboliste peruà futbol
1971 les Franqueses Sergi Barjuan i Esclusa, futbolista de la Primera Divisió futbol
1972 Sevilla Antonio José González Santos, futboliste andalús futbol
1972 Mount Isa Patrick Rafter, teniste australià esport
1974 Sint-Niklaas Glenn d'Hollander, cicliste flamenc ciclisme
1975 Nagoya Kazusa Murai, dobladora japonesa audiovisual
1978 Donetsk Ievgueni Miroixnitxenko, Gran Mestre Internacional escacs
1978 Sevilla Alejandro Campano Hernando, futboliste andalús futbol
1979 Buenos Aires Daniel Gastón Montenegro, futboliste argentí futbol
1979 Frankfurt Senna Guemmour, cantant pop música
1979 Hudiksvall Noomi Rapace, actriu sueca (Lisbeth Salander) cinema
1979 São Luís Rafael Leitão, Gran Mestre Internacional escacs
1979 Yonkers James Blake, teniste afroamericà esport
1981 Maasluis Khalid Boulahrouz, defensa d'origen amazic futbol
1981 Nova York Sienna Miller, actriu i dissenyadora de moda cinema
1982 França Jennifer Decker, actriu (Flyboys: Herois de l'aire) cinema
1983 Barcelona Albert Riera Vidal, centrecampista en la lliga australiana de futbol futbol
1983 Pinilla Álvaro Antón Camarero, futboliste de Primera Divisió futbol
1984 Kinshasa Leroy Halirou Lita, futboliste de la Football League Championship futbol
1984 Neftekamsk Denís Khismatul·lin, Gran Mestre Internacional escacs
1985 Nova Orleans Taryn Terrell, lluitadora professional esport
1986 Nottingham Tom Huddlestone, futboliste de la FA Premier League futbol
1990 Madrid Marcos Alonso Mendoza, lateral esquerre futbol

Morts

1932: Manuel Ainaud mor a Barcelona


2009: Joan Monleon mor a València
2013: Joaquim Soms mor a Pineda
A. Lloc Personalitat N.
821? Soissons Leidrat de Lió, bisbe i lletrat de Carlemany religió
863 Ifriquiya Abu-Ibrahim Àhmad ibn Muhàmmad ibn al-Àghlab, emir aglàbida política
1218 França Robert II, comte de Dreux guerra
1367 Japó Ashikaga Yoshiakira, segon shōgun del clan política
1406 Vila-real Maria de Luna, reina consort de Martí l'Humà política
1446 Mallorca Climent VIII de Peníscola, antipapa religió
1491 Poggio a Caiano Bertoldo di Giovanni, escultor renaixentista belles arts
1503 Garigliano Pere II de Mèdici, senyor de Florència guerra
1558 Wittenberg Hermann Finck, compositor saxó música
1578 Barcelona Montserrat Poch, bandoler (condemnat a mort) criminologia
1622 Lió Francesc de Sales, Doctor de l'Església religió
1656 París Laurent de La Hyre, pintor barroc belles arts
1694 Kensington Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia, reina de les Illes Britàniques política
1706 Rotterdam Pierre Bayle, filòsof francés cultura
1708 Ais Joseph Pitton de Tournefort, botànic provençal botànica
1728 Rudolstadt Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg, noble saxona política
1734 Escòcia Rob Roy, heroi popular escocés política
1736 Viena Antonio Caldara, compositor vènet d'òpera música
1758 Saragossa Lluís Serra, compositor i mestre de capella música
1800 Tblisi Giorgi XII de Kartli i Kakhètia, rei de les dos Geòrgies política
1837 París Maurice Ravel, compositor neoclàssic música
1837 Roma Gaspare del Bufalo, pare dels Missioners de la Preciosíssima Sang religió
1838 Irkutsk Ília Ivànovitx Ivànov, participant en la revolta decabrista política
1847 Baroda Sayaji Rao II Gaikwar, maharajà política
1870 Kovno Aleksei Lvov, compositor de l'himne de l'Imperi Rus música
1887 Sant Privat Josep Estartús, militar carlí guerra
1890 Nuoro Attilio Deffenu, teòric polític sard política
1893 Corneysthorpe Richard Spruce, botànic anglés botànica
1902 Cracòvia Hieronim Czarnowski, activiste i escaquiste polonés cultura
1903 Madrid Enriqueta Rodon (Franciscanes del Bon Consell) religió
1903 Wakefield George Gissing, novel·lista anglés [cal citació] literatura
1925 Leningrad Serguei Iessenin, poeta líric rus literatura
1926 Telfs Alfons Schlögl, compositor tirolés música
1928 Montegiorgio Domenico Alaleona, compositor italià música
1931 Barcelona Joan Ferrer Miró, pintor costumista belles arts
1932 Barcelona Manuel Ainaud i Sánchez, dibuixant i pedagog belles arts
1932 Givry Léon Jaussely, urbanista i autor del Pla Jaussely arquitectura
1934 Reus Pau Gargallo, escultor de l'avantaguarda belles arts
1936 Lopera John Cornford, poeta en les Brigades Internacionals literatura
1942 Theresienstadt Alfred Flatow, gimnasta jueu esport
1945 Los Angeles Theodore Dreiser, periodista i escriptor estatunidenc literatura
1947 Alexandria Víctor Manuel III d'Itàlia, emperador d'Etiòpia i rei d'Albània política
1948 El Caire Mahmud an-Nukraixí Paixà, Primer Ministre d'Egipte (PIS) política
1949 Brooklyn John Edward Lovelock, atleta neozelandeś esport
1949 Gènova Ottavio Barbieri, futboliste lígur futbol
1952 Vic Carme Sala i Bigas, monja dominica religió
1957 Bata Lluís de Lassaletta i Delclós, explorador barceloní zoologia
1959 Madrid Ante Pavelić, fundador d'Ústaixa política
1962 França Marcel Aubert, historiador de l'art belles arts
1963 Brumath Camille Dahlet, nacionalista alsacià política
1963 Frankfurt Paul Hindemith, compositor i musicòleg música
1966 St. Helena Carl Osburn, campió de tir olímpic esport
1981 Woodland Hills Allan Dwan, cineasta canadenc cinema
1984 Inglewood Sam Peckinpah, director californià cinema
1971 Hollywood Max Steiner, compositor austríac per a cinema música
1972 París Jon Mirande, escriptor i traductor en basc literatura
1975 Long Island Antonio Ferri, científic especialitzat en aerodinàmica aviació
1980 Mèxic Alfredo Barrera Vásquez, maianiste cultura
1980 París Marcel Langiller, davanter francés futbol
1980 Romania Mircea Pârligras, Gran Mestre Internacional escacs
1983 Montfermeil Eugène Chaboud, pilot de Fórmula 1 esport
1998 València Ricardo Tormo Blaya, motocicliste esports
2004 Nova York Susan Sontag, assagista literatura
2006 Tòquio Komei Abe, compositor i violoncel·liste música
2008 Bethesda Quentin C. Aanenson, pilot en la Segona Guerra Mundial aviació
2009 València Joan Monleon, artiste escènic valencià arts escèniques
2009 Huntington The Rev, bateria d'Avenged Sevenfold música
2012 Pineda de Mar Joaquim Soms i Janer, compositor de sardana música
Una càguila o llufa penjada
Els Enfarinats d'Ibi (2009)

Festes locals i nacionals

Lloc Celebració
Austràlia Meridional Proclamation Day («Dia de la Proclamació»)
Castellvell del Camp Festa de la Banya (des de 1851)[8]
Alcoi funcions especials del Tirisiti
Bellmunt del Priorat Badejada[9]
Ibi Festa dels Enfarinats o de la Justícia Nova (des de 1981)[10]
L'Alcúdia i altri Recital dels Innocents (des de 2005)[11]
Elx Vinguda de la Mare de Déu de l'Assumpció
Manresa La Innocentada (espectacle teatral costumista)[9]
Reus llançament del coet Espeteck[9]
Terrassa Festa de la Llufa[9]
Tremp (ciutat) Aixecada del Ninot[12]
Un loco de la Vela (Veneçuela, 2011)

Festes populars

A més d'innocentades o notícies falses com les de l'1 d'abril, el 28 de desembre és la data de moltes festes de folls, danses i altres tradicions populars:

A Veneçuela, el Dia dels Innocents té diferents noms i costums en cada un dels estats:[16]

  • Caicara de Maturín: la Fiesta del Mono.
  • Estat Lara i Guárico: los Zaragozas.
  • Estat Mérida, Trujillo i Portuguesa: Fiesta de los Locos y Locainas; en altres pobles de Mérida ballen la dansa tradicional dels Giros de San Benito.
  • Estat Miranda: ballen els Boleros.
  • Naiguatá i Osma: el Gobierno de las Mujeres; en altres pobles de Mérida ballen la dansa tradicional dels Giros de San Benito.
  • La Vela de Coro (Falcón): ixen els Locos de la Vela, en la qual el personatge del Correo passa per les cases on un altre personatge, la Mojiganga, havia deixat una invitació el dia 27.[17]

Santoral

Vegeu també

Referències

  1. CCMA Les innocentades van de baixa després de més de 600 anys d'història
  2. Ubach i Soler, Tomàs M. «El Ferrocarril:La xarxa Catalana». Barcelona, KETRES Editora 1984 ISBN 84-85256-39-5
  3. Google Patents US 3,630,486 A (anglès)
  4. Derechos.org Caso Nº 33: Falcone, María Claudia (castellà)
  5. VilaWeb Castelló de la Plana La totalitat de l'ajuntament d'Atzeneta del Maestrat dimiteix en protesta per la no creació d'un centre d'ESO a la població
  6. CCMA L'exdictador Pinochet, fitxat per primer cop com a presumpte delinqüent
  7. VilaWeb La Viquipèdia ja té 150.000 articles publicats
  8. 8,0 8,1 Festes.org Impostos i peatges festius
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Festes.org Altres celebracions
  10. 10,0 10,1 10,2 Festes.org Ajuntaments de farsa
  11. VilaWeb Ontinyent' La nit musical dels Innocents es trasllada a Ontinyent
  12. Festes.org Llufes
  13. 13,0 13,1 Festes.org El Rei Moixó/Pàixero
  14. Altres barcelones Les innocentades de la Barcelona gremial
  15. Etnocat La festa dels Innocents
  16. En tiempo libre El día de los inocentes en Venezuela (castellà)
  17. VenAventours Los Locos de la Vela (castellà)