291 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre291 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià291 aC (ccxci aC)
Islàmic941 aH – 939 aH
Xinès2406 – 2407
Hebreu3470 – 3471
Calendaris hindús-235 – -234 (Vikram Samvat)
2811 – 2812 (Kali Yuga)
Persa912 BP – 911 BP
Armeni-
Rúnic-40
Ab urbe condita463
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
320 aC 310 aC 300 aC - 290 aC - 280 aC 270 aC 260 aC
Anys
294 aC 293 aC 292 aC - 291 aC - 290 aC 289 aC 288 aC

El 291 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Megel i Brut (o també any 463 ab urbe condita). La denominació «291 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments[modifica]

Antiga Roma[modifica]

  • Aquest any són elegits cònsols Luci Postumi Megel i Gai Juni Bubulc Brut.[4]
  • Megel actua arbitràriament durant el seu consolat: s'atribueix el Sàmnium abans de la distribució del territori, usa els legionaris en benefici propi i destitueix al procònsol Quint Fabi Màxim Gurges del seu comandament quan estava assetjant Cominium en contra les ordes del senat, i ocupa Venúsia on recomana d'establir una colònia, un consell que es va seguir, però a Megel no el van incloure entre els fundadors.[5]
  • El senat romà no concedeix el triomf a Megel, que apel·la al poble que li era favorable i encara que set tribus s'hi van oposar i només tres li donen suport, celebra el triomf igualment. Per tots aquestos fets, els tribuns de la plebs el persegueixen en acabar el mandat i l'imposen una multa de 500.000 asos, la multa més gran mai imposada.[6]

Necrològiques[modifica]

Referències[modifica]

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 111
  3. Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XX, 35-37
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 26
  5. Dionisi d'Halicarnàs. Antiguitats romanes, XVI, 15-18
  6. Plutarc. Vides paral·leles: Camil, V, 39
  7. Pseudo-Plutarc. Vides dels deu oradors, 850
  8. «VI. Dairi Ko An Ten O». Nipon o daï itsi ran; ou, Annales des empereurs du Japon. [Consulta: 16 març 2024].