29 de juliol
De Viquipèdia
| << | Juliol 2013 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs. Queden 155 dies per a finalitzar l'any.
Taula de continguts |
Esdeveniments [modifica]
- Països Catalans
- Món
- 1836 - París (França): S'inaugura de l'Arc de Triomf, encarregat el 1808 per l'emperador Napoleó després de la victòria d'Austerlitz.
- 1851 – Observatori de Capodimonte (Nàpols, Itàlia): Annibale de Gasparis descobreix l'asteroide 15 Eunomia.
- 1907 - Poole Harbour (Gran Bretanya): Sir Robert Baden-Powell funda el moviment escolta amb la primera acampada a Brownsea Island.
- ((1914))- Durant la Primera Guerra Mundial Rússia inicia els seus moviments militars contra l'imperi Austro-Hongarès
- 1921 - Alemanya: Adolf Hitler esdevé líder del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.
- 1936 - Còrdova: Són afusellats per les tropes sublevades els diputats republicans Luis Dorado Luque i Antonio Bujalance López.
- 1947 – Estats Units: l'ENIAC, el primer computador electrònic completament digital, es reactiva després de haver estat fora de servei des del 9 de novembre de 1946 per millorar-ne la memòria. Seguirà funcionant fins el 2 d'octubre de 1955.
- 1957 - Viena (Àustria): Neix l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), organisme de les Nacions Unides, per tal de promocionar l'ús pacífic i segur de les tecnologies nuclears.
- 1958 - Washington (Estats Units): Eisenhower signa la National Aeronautics and Space Act, l'acta de fundació de la NASA.
- 2005 - Observatori de Mont Palomar (Califòrnia, Estats Units): Es fa públic el descobriment d'(136199) Eris (inicialment anomenat 2003 UB313), un planeta nan i l'objecte transneptunià més gran descobert fins aleshores. Té un diàmetre d'aproximadament 2.400 km, i el descobriment va ser fet per un equip de tres astrònoms: Michael Brown, Chad Trujillo, i David Rabinowitz el 5 de gener de 2005.
Naixements [modifica]
- Països Catalans
- 1921 - Sagunt: Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià (m. 2000).
- 1960 - Amposta: Marta Cid i Pañella, política catalana, consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya per ERC, des del 2004 al 2006, durant el govern tripartit de Pascual Maragall.
- Món
- 1805 - París (França): Alexis de Tocqueville pensador, jurista, polític i historiador francès (m. 1859).
- 1876 - Tula, Rússia: Maria Uspènskaia , actriu de cinema russa.
- 1883 - Predappio (la Romanya, Itàlia): Benito Mussolini, polític italià, creador del règim feixista a itàlia (m. 1945).
- 1898 - Rymanów (Polònia): Isidor Isaac Rabi, físic i professor universitari nord-americà d'origen austríac, Premi Nobel de Física de l'any 1944 (m. 1988).
- 1925 - Chios (Grècia): Mikis Theodorakis, compositor i intel·lectual grec, conegut també per la seva militància política, especialment com a opositor a la Junta dels Coronels que dirigí el país després del cop d'estat de 1974.
- 1951 - Madrid (Espanya): Cristina Narbona Ruiz, economista, política i professora universitària espanyola. Va ser Ministra de Medi Ambient pel PSOE durant el primer govern Zapatero, del 2004 al 2008.
- 1981 - Oviedo (Espanya): Fernando Alonso, doble campió del món de Fórmula 1.
Necrològiques [modifica]
- Països Catalans
- Món
- 1018, Lieja (principat de Lieja): Balderic II, segon príncep-bisbe (n. ?).
- 1890, Auvers-sur-Oise (Illa de França, França): Vincent van Gogh, pintor i dibuixant holandès (n. 1853).
- 1983:
- Ciutat de Mèxic (Mèxic): Luis Buñuel, director de cinema espanyol (n. 1900).
- Château-d'Oex (Suïssa): David Niven, actor anglès (n. 1910).
Festes i commemoracions [modifica]
- Sisé dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
- Dia Internacional del Tigre des del 2010
Santoral [modifica]
Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. [1]
Església Catòlica[2] [modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Llàtzer de Betània, Maria de Betània i Marta de Betània; Cal·línic de Gangra, màrtir (303); Fèlix de Roma, màrtir (s. III-IV); Simplici, Faustí, Viatrix i Ruf de Roma, màrtirs, patrons de Fulda (304); Llop de Troyes, bisbe (479); Pròsper d'Orléans, bisbe (s. V); Olaf II de Noruega, rei (1030); Guillem Pinchon, bisbe de Saint-Brieuc (1234); Josep Zhang Wenlan, Pau Chen Changpin, Joan Baptista Lou Tingyin, Marta Wang Louzhi, màrtirs (1861)
- Beats: Urbà II, papa (1099); Lluís Eixarc i Bertran, Mancio de Santa Cruz, Pedro de Santa María, dominics màrtirs (festa antiga, actualment el 10 de setembre) (1627); Charles-Nicolas-Antoine Ancel, monjo màrtir (1794); Louis Martin, pare de Teresa de Lisieux (1894); Lucio Martínez Mancebo i companys màrtirs: Antonio López Couceiro, Felicísimo Díez González, Saturio Rey Robles, Tirso Manrique Melero, Gumersindo Soto Barros, Lamberto de Navascués y de Juan, Manuel Albert Ginés, dominics màrtirs (1936); Juan Bautista Egozcuezábal Aldaz, dels Germans de Sant Joan de Déu, màrtir (1936); José de Calasanz Marqués, salesià màrtir (1936); Àngel Maria Prat i Hostench i 16 carmelites màrtirs de Cervera (1936).
- Sants: Serafina de Mamia, verge llegendària (s. I o V); Seràpia i Sabina de Roma, màrtirs (119); Lucila, Flora, Eugeni i companys màrtirs de Roma (s. III); Beri de Constantinoble, màrtir (s. III); Faustí de Spello (s. IV); Fèlix II, antipapa (365, fins al 1962 al Martirologi romà); Llàtzer d'Ais, bisbe (411); Sulià de Luxulyan, abat (s. VI); Suliavus, abat de Saint-Pol de Léon; Kilian d'Inishcaltra, monjo (s. VII); Beatriu de Valfleury, priora (1268).
- Beats: Alexandre de Colònia, abat de Cîteaux (1175).
- Servents de Déu: Manuel Peypoch i Sala, jesuïta màrtir (1936).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pere d'Alger, màrtir (1451).
Església Copta [modifica]
- 22 Abib: Laondi de Tripoli, soldat i màrtir; Macari, fill de Basílides i màrtir sota Dioclecià.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [modifica]
- Se celebren els corresponents al 11 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [modifica]
Corresponen als sants del 16 de juliol del calendari julià.
- Sants: Onèssim d'Efes, bisbe i màrtir (s. I); Filemó d'Efes, missioner (s. I); Paul, Aleutina i Quionea de Cesarea, màrtirs (308); Antíoc de Sebaste, màrtir (s. IV); Senador, Viator, Cassiodor i Dominata, màrtirs; Atenàgores d'Heracleòpolis i companys màrtirs: Regí, Maximí, Patròfil, Ammó, Teofrastes, Cleònic, Pere i Hesiqui (311); Cicília i Eufèmia, màrtirs; Júlia de Cartago (411) o Júlia de Còrsega (618); Faust, màrtir; Pares del IV Concili de Calcedònia; Ivan de Tarnowo, màrtir (1822); Teodor de Glinsk (1859); Seraphin, Theognostos i màrtirs d'Alma Ata (1921); Magdalena de Tichwin, abadessa (1934); Matrona Baliakova d'Anemnjasev (1936); Jakov de Barnaul, bisbe i Piotr, Ivan, Teodor i Ivan, preveres màrtirs (1937): Sinaxi del Sants Russos canonitzats als sínodes de Moscou de 1547 i 1549; Constantí Licudes, bisbe.
Església Ortodoxa Grega [modifica]
- Atenògenes, màrtir; 15.000 Màrtirs de Pisídia (1015).
Esglésies luteranes [modifica]
- Maria de Betània, Marta de Betània i Llàtzer de Betània, seguidors de Jesús; Olaf II de Noruega, rei i màrtir.
Esglésies anglicanes [modifica]
- Maria de Betània, Marta de Betània i Llàtzer de Betània, seguidors de Jesús.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 29 de juliol  |
- ↑ «Kalender - 29. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 de desembre de 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
