307 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 307 aC (cccvii aC) |
| Islàmic | 957 aH – 956 aH |
| Xinès | 2390 – 2391 |
| Hebreu | 3454 – 3455 |
| Calendaris hindús | -251 – -250 (Vikram Samvat) 2795 – 2796 (Kali Yuga) |
| Persa | 928 BP – 927 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -56 |
| Ab urbe condita | 447 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 330 aC 320 aC 310 aC - 300 aC - 290 aC 280 aC 270 aC | |
| Anys | |
| 310 aC 309 aC 308 aC - 307 aC - 306 aC 305 aC 304 aC | |
El 307 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Claudi Cec i Flamma Violent (o també any 447 ab urbe condita). La denominació 307 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments[modifica]
Antiga Grècia. Els Diàdocs[modifica]
- Demetri Poliorceta, fill d'Antígon Monoftalm, marxa cap a Grècia, que estava en poder de Cassandre, un aliat de Ptolemeu I Soter, al front d'un exèrcit, encara que el tractat del 311 aC estipulava la independència de les ciutats gregues. Ataca Atenes i l'ocupa, i el reben com un alliberador. El poble, entusiasmat, li dedica les festes de les Demètries. Demetri de Falèron, governant d'Atenes, fuig, i Poliorceta ocupa la fortalesa de Muníquia.[2]
- Demetri Poliorceta ocupa Mègara, i proclama la llibertat d'aquesta ciutat i la d'Atenes.[3]
- Antígon Monoftalm, rei de l'Imperi Selèucida funda la ciutat d'Antigonea de Síria, destinada a ser la capital del seu imperi.[4]
Sicília[modifica]
- Agàtocles de Siracusa sotmet les ciutats d'Heraclea Minoa (Agrigent), Selinunt i Segesta i torna a l'Àfrica, on havia deixat el seu fill Arcàgat al front de l'exèrcit. Els cartaginesos, reorganitzats, el derroten i davant del temor d'una nova derrota, abandona el camp de batalla amb el seu fill, que és capturat i mort.[5]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Api Claudi Cec i Luci Volumni Flamma Violent, però els anteriors cònsols van tenir el comandament prorrogat.[6]
- Violent és enviat amb l'exèrcit contra els sal·lentins, un poble de la Pulla, potser dels iapigis, i ocupa diverses ciutats per assalt. Es fa molt popular entre els soldats per la liberalitat en la distribució del botí. Però els Fasti no el mencionen, i podria no ser cert aquest consolat.[7]
- Api Claudi Cec s'oposa a la pròrroga del comandament dels cònsols, però finalment cedeix, per la guerra contra els samnites.[8] Es creu que Api Claudi encara estava exercint la censura i el tribú de la plebs Luci Furi, va vetar el seu nomenament fins que no renunciés al càrrec de censor.[6]
Necrològiques[modifica]
- Arcàgat, fill d'Agàtocles, tirà de Siracusa, a qui el seu pare havia deixat al front de l'exèrcit siracusà quan va tornar a Sicília. Després que el seu fill patís diverses derrotes, Agàtocles torna al nord d'Àfrica, però Arcesilau, un militar amic seu, aprofita que no pot desembarcar per un motí i mata a Arcàgat.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 45, 46
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 9
- ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XX, 47
- ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XX, 58-60
- ↑ 6,0 6,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 42
- ↑ Smith, William (ed.). «Volumnius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, X, 18-20
- ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XX, 57-61