319 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 319 aC (cccxix aC) |
| Islàmic | 969 aH – 968 aH |
| Xinès | 2378 – 2379 |
| Hebreu | 3442 – 3443 |
| Calendaris hindús | -263 – -262 (Vikram Samvat) 2783 – 2784 (Kali Yuga) |
| Persa | 940 BP – 939 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -68 |
| Ab urbe condita | 435 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 340 aC 330 aC 320 aC - 310 aC - 300 aC 290 aC 280 aC | |
| Anys | |
| 322 aC 321 aC 320 aC - 319 aC - 318 aC 317 aC 316 aC | |
El 319 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Mugil·là i Cerretà (o també any 435 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «319 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments[modifica]
Antiga Grècia. Els diàdocs[modifica]
- El diàdoc Antígon Monoftalm persegueix el general Àlcetes a qui havia derrotat a Pisídia. Àlcetes es refugia a Termessos, però els ancians de la ciutat, l'entreguen a Antígon per evitar-ne el saqueig. Àlcetes es suïcida per no caure a les seves mans.[2]
- Polipercont ocupa el lloc de regent del Regne de Macedònia, designat per Antípatre, que mor aquest any. El fill d'Antípatre, Cassandre, és nomenat quiliarca.[a]
- Cassandre, fill d'Antípatre, no està d'acord amb el nomenament de Polipercont i s'aixeca en armes contra ell, recolzat per Ptolemeu I Soter, d'Egipte, i per Antígon Monoftalm.
- Èumenes de Càrdia rep una petició d'Olímpia perquè es fes càrrec de la custòdia del jove Alexandre IV Egos, fill d'Alexandre i de Roxana, perquè creu que la seva vida corre perill perill. Al mateix temps Polipercont i el rei Filip III Arrideu li envien ordres de lluitar contra Antígon Monoftalm amb les seves forces de Capadòcia i li permeten agafar 500 talents del tresor reial.[3]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Luci Papiri Cursor Mugil·là i Quint Auli Cerretà. Els cònsols continuen la guerra contra els frentans i els derroten en un sola batalla. Els frentans abandonen la seva ciutat i van donar ostatges al cònsol Quint Auli Cerretà.[4]
- Mugil·là derrota els sutricans que demanen la pau. El cònsol exigeix l'entrega de la guarnició samnita que tenia la ciutat de Sutricum, o la mort de tots ells. La gent de Sutricum explica que no poden derrotar la forta guarnició samnita ben armada. Quan els samnites es retiren després d'un setge, la facció pro-romana de la ciutat obre les portes a les legions. Els samnites són atacats als boscos de la rodalia una vegada ocupada la ciutat. Mugil·là torna a roma per celebrar un triomf.[5]
Naixements[modifica]
Necrològiques[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ Quiliarca (en grec antic χιλιάρχης, 'khiliarkhês', «el comandant de mil homes») designa una funció militar administrativa, primer a l'Imperi Aquemènida i després al Regne de Macedònia i a les monarquies del període hel·lenístic.
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVIII, 44-46
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Èumenes, XVI, 11-13
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 16
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 22, 28
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVIII, 48
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 319 aC |