3 de març
De Viquipèdia
| << | Març 2012 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs. Queden 303 dies per finalitzar l'any.
Taula de continguts |
[modifica] Esdeveniments
- 1876 - Madrid: Es publica l'última edició de la revista La Flaca.
- 1878 - Se signa el Tractat de San Stefano. Diada Nacional de Bulgària
- 1886, Bucarest, Romania: se signat el Tractat de Bucarest pel qual es posa fi a la guerra entre Sèrbia i Bulgària.
- 1976, País Basc: Fets de Vitòria, en què essent ministre de Governació Manuel Fraga, hi moren cinc persones i més d'un centenar hi resulten ferides quan la policia espanyola dispara per dissoldre una assemblea d'estudiants i treballadors que se celebrava a l'església de San Francisco.
- 1979, Espanya: s'hi celebren eleccions generals: la UCD, encapçalada per Adolfo Suárez, les guanya per majoria relativa.
- 2000, Santiago (Xile): Augusto Pinochet hi arriba després de ser jutjat a Londres acusat de crims contra la humanitat.
- 2002, Suïssa: els votants accepten en referèndum l'entrada d'aquest país a l'ONU.
- 2005, Salina (Kansas), EUA: després de 67 hores, 2 minuts i 38 segons de sortir-ne amb l'ultralleuger GlobalFlyer Virgin Atlantic, hi arriba Steve Fossett, amb la qual cosa esdevé l'home més ràpid a fer la volta al món per aire, en solitari i sense escales.
[modifica] Naixements
- Països Catalans
- 1955, Sueca, Ribera Baixa: Josep Franco i Martínez, escriptor, mestre i traductor valencià.
- 1963, Barcelona: Manel Lucas i Giralt
- Resta del món
- 1871, Arvier, Regne d'Itàlia: Maurice Garin, primer guanyador del Tour de França.
- 1895, Oslo, Noruega: Ragnar Frisch, economista noruec guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1969.
- 1903 - Naugatuck, Connecticut, Estats Units: Adrian, modista i sastre estatunidenc
- 1914, Vejrum, Dinamarca: Asger Jorn, artista danès
- 1958, Southport, Lancashire, Anglaterra: Miranda Richardson, actriu anglesa
[modifica] Necrològiques
- Països Catalans
- 1176, castell de Colltort, Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa: Ramon Folc III de Cardona vescomte de Cardona, assassinat a traïció per Guillem de Berguedà (segons altres fonts l'any anterior; n. 1151).
- 1459, València: Ausiàs March, poeta valencià (n. cap al 1397).
- 1969, Albaida (la Vall d'Albaida: Josep Segrelles i Albert, pintor valencià (n. 1885).
- Resta del món
- 1111, Canosa de Pulla, Itàlia: Boemond I, príncep d'Antioquia (segons altres fonts l'any anterior; n. 1052).
- 1703, Londres, Anglaterra: Robert Hooke, físic i astrònom anglès (n. 1635).
- 1707, Ahmadnagar, Maharashtra, l'Índia: Abu Muzaffar Muhiuddin Muhammad Aurangzeb Alamgir, emperador de l'imperi Mogol (n. 1618).
- 1792, Londres, Anglaterra: Robert Adam, arquitecte escocès (n. 1728).
- 1959, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Louis Francis Cristillo, conegut com Lou Costello, actor de cinema estatunidenc (n. 1906).
- 1961, Nova York, EUA: Paul Wittgenstein, pianista austríac (n. 1887).
- 1982, Ivry-sur-Seine, Val-de-Marne, illa de França, França: Georges Perec, escriptor francès (n. 1936).
- 1983, Brussel·les, Bèlgica: Georges Rémi, conegut com Hergé, autor de còmics belga, creador de Tintin (n. 1907).
- 1987, Los Angeles, Califòrnia, EUA: David Daniel Kominski, conegut com Danny Kaye, actor de cinema i cantant estatunidenc (n. 1913).
- 1988, Madison (Wisconsin), EUA: Sewall Wright, biòleg estatunidenc (n. 1889).
- 1991, Honolulu, illes Hawaii, EUA: Murray Teichman, conegut com Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).
- 1995, Salt Lake City, Utah, EUA: John William Hunter, religiós estatunidenc, president de l'Església de Jesuscrist dels Sants del Darrer Dia (n. 1907).[1]
- 2003, Berlín, Alemanya: Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
- 2003, Londres, Anglaterra: Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923).
- 2005, Aalst, Flandes, Bèlgica: Rinus Michels, futbolista i entrenador de futbol flamenc que entrenà el Barça (n. 1928).
[modifica] Festes i commemoracions
- Onomàstica: sants Medir; Celdoni i Ermenter (o Celoni i Emeteri); Cunegunda de Luxemburg, emperadriu; Caterina Drexel, fundadora de les Germanes del Santíssim Sagrament; servent de Déu Ramon Balcells i Masó, prevere i màrtir (1937); a l'Església Episcopaliana: John Wesley, fundador del metodisme.
- Festa Local de Sant Cugat del Vallès
- Diada Nacional de Bulgària
[modifica] Referències
- ↑ Reeve, W. Paul. Mormonism: A Historical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.148. ISBN 1598841076.