432 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 432 aC (cdxxxii aC) |
| Islàmic | 1086 aH – 1085 aH |
| Xinès | 2265 – 2266 |
| Hebreu | 3329 – 3330 |
| Calendaris hindús | -376 – -375 (Vikram Samvat) 2670 – 2671 (Kali Yuga) |
| Persa | 1053 BP – 1052 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -181 |
| Ab urbe condita | 322 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 460 aC 450 aC 440 aC - 430 aC - 420 aC 410 aC 400 aC | |
| Anys | |
| 435 aC 434 aC 433 aC - 432 aC - 431 aC 430 aC 429 aC | |
L'any 432 aC era conegut com a 322 ab urbe condita al calendari romà
Esdeveniments[modifica]
- Mègara mata la guarnició atenenca que hi havia a la ciutat. Els atenesos van envair el territori i el van devastar, van arribar fins a es muralles de la ciutat, i van bloquejar el port, aïllant els seus habitants. Aquest va ser un dels preludis de la Guerra del Peloponnès.[1]
- Potidea es va revoltar contra Atenes i es va aliar amb Perdicas II de Macedònia i Corint. Els atenencs la van bloquejar i no va capitular fins al cap de dos anys, després de passar una fam tan extrema que diuen que fins i tot els supervivents es menjaven els cadàvers, segons Tucídides.[2] Atenes va enviar un miler de colons al territori per ocupar-lo i repoblar-lo, diu Diodor de Sicília.[3]
- Batalla de Corcira i Atenes contra Corint, sense guanyador clar. Va ser un dels factors que van conduir a la Guerra del Peloponès, que probablement va sorgir de la tradicional rivalitat comercial entre ambdues dues ciutats.[4]
- Fundació d'Heracleia de Lucània. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XII, 36, 1
- Estàtua de Zeus a Olímpia (data probable)[5]
- Anaxàgores filòsof grec, va ser acusat d'impietat pels seus enemics. El van processa i condemnar per afirmar que «el Sol és una mena de pedra incandescent» i va marxar a l'exili. Va anar a Làmpsac, on va morir el 428 aC, amb setanta-dos anys.[6]
- A Roma van ser elegits tribuns amb potestat consular Luci Pinari Mamercí Rufus, Luci Furi Medul·lí Fus i Espuri Postumi Albus Regil·lensis.[7]
Naixements[modifica]
Necrològiques[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 31
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 70
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 46
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 50
- ↑ Vincent Azoulay, Périclès : La démocratie athénienne à l'épreuve du grand homme, Armand Colin, 2010
- ↑ Filonik, Jakub «Athenian impiety trials: a reappraisal». Dike, 16, 2013, pàg. 26–33. DOI: 10.13130/1128-8221/4290.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 25
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 432 aC |