491 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 491 aC (cdxci aC) |
| Islàmic | 1147 aH – 1146 aH |
| Xinès | 2206 – 2207 |
| Hebreu | 3270 – 3271 |
| Calendaris hindús | -435 – -434 (Vikram Samvat) 2611 – 2612 (Kali Yuga) |
| Persa | 1112 BP – 1111 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -240 |
| Ab urbe condita | 263 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 520 aC 510 aC 500 aC - 490 aC - 480 aC 470 aC 460 aC | |
| Anys | |
| 494 aC 493 aC 492 aC - 491 aC - 490 aC 489 aC 488 aC | |
El 491 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'any del consolat d'Atratí i Augurí (o també any 263 ab urbe condita). La denominació 491 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments[modifica]
Grècia[modifica]
- Darios I el Gran, envia a totes les ciutats greges un missatge: «terra i aigua», (γῆ καί ὕδωρ 'ge kai hydor') que s'utilitza per indicar la demanda dels perses a les ciutats o a les persones que s'havien de rendir. No obstant Atenes i Esparta s'hi neguen.[2]
- Cleòmenes I, rei d'Esparta, conspira per destronar Demarat, l'altre rei espartà, que havia iniciat una revolta a Egina. Es va aliar amb Leotíquides i junts van deposar a Demarat al·legant una decisió de l'oracle de Delfos que havia donat la pítia Periala. Llavors Leotíquides i Cleòmenes van anar a Egina, van agafar ostatges i els van entregar als atenencs. Però en tornar a Esparta es va descobrir que l'oracle pel qual Demarat havia estat deposat estava manipulat, i va marxar a Tessàlia per evitar les conseqüències.[3]
República Romana[modifica]
- Aulus Semproni Atratí i Marc Minuci Augurí són elegits cònsols a Roma.
- Aquell any hi ha una gran fam a Roma, i Atratí va ser l'encarregat de comprar gra. Augurí, va ser un dels defensors de Coriolà, que va ser jutjat aquell any, però no en va aconseguir l'absolució.[4]
- Coriolà va demanar de no repartir el gra que s'havia comprat a Sicília, entre els plebeus a menys que renunciessin als seus tribuns. Aquesta actitud li va costar un judici, que el va condemnar a desterrament, i es va refugiar al territori dels volscs, oferint els seus serveis contra Roma.[5]
Sicília[modifica]
- Hipòcrates, el tirà de Gela, organitza una expedició contra els sículs i assetja la ciutat d'Hibla Menor. Mor durant el setge.[6]
- Enesidem, a qui Hipòcrates va fer tirà de Leontins, probablement va cessar d'aquest càrrec a la mort d'Hipòcrates.[7]
- A la mort d'Hipòcrates, el poble de Gela es va revoltar contra els fills del tirà. Geló es va posar inicialment al costat dels joves prínceps i va derrotar els rebels, però aprofitant les circumstàncies va conservar el poder per a si mateix.[8]
Naixements[modifica]
Necrològiques[modifica]
- Hipòcrates, tirà de Gela.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Heròdot. Històries, VII, 133
- ↑ Heròdot. Històries, VI, 49-50
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 34
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 38-40
- ↑ 6,0 6,1 Heròdot. Històries, VII, 154-155
- ↑ Heròdot. Històries, VII, 154
- ↑ Heròdot. Històries, VII, 155-156