493 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 493 aC (cdxciii aC) |
| Islàmic | 1149 aH – 1148 aH |
| Xinès | 2204 – 2205 |
| Hebreu | 3268 – 3269 |
| Calendaris hindús | -437 – -436 (Vikram Samvat) 2609 – 2610 (Kali Yuga) |
| Persa | 1114 BP – 1113 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -242 |
| Ab urbe condita | 261 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 520 aC 510 aC 500 aC - 490 aC - 480 aC 470 aC 460 aC | |
| Anys | |
| 496 aC 495 aC 494 aC - 493 aC - 492 aC 491 aC 490 aC | |
El 493 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República Romana es coneixia com l'Any del Consolat d'Aurunc i Viscel·lí (o també any 261 ab urbe condita). La denominació 493 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments[modifica]
Grècia[modifica]
- El poble d'Atenes escull Temístocles com a arcont, com a cap judicial civil i oficial executiu d'Atenes. Va convèncer a la polis d'augmentar el seu poder naval, davant del perill persa.[2]
- Temístocles inicia la construcció d'una fortificació a la base naval d'El Pireu, el port de la ciutat d'Atenes. Aconsella als atenesos que aprofitin els seus ports naturals en comptes d'utilitzar la badia arenosa de Falèron.[3]
- Entre els refugiats que arriben de Jònia després del col·lapse de la Revolta Jònica hi ha un cap anomenat Milcíades, que té una bona reputació com a soldat. Temístocles el converteix en general de l'exèrcit atenenc.[4]
- Frínic, poeta tràgic, va presentar un poema sobre la caiguda de Milet. Buscava no tant divertir al públic com moure les seves passions, i segons Heròdot, va ser tant poderós l'efecte que va causar la descripció que va fer de la captura de Milet que el públic es va posar a plorar desconsoladament. Frínic va ser multat amb mil dracmes per haver provocat tant de sofriment, i es va aprovar una llei que prohibia tornar a representar aquella tragèdia.[5]
República Romana[modifica]
- Pòstum Comini Aurunc i Espuri Cassi Viscel·lí són elegits cònsols a Roma. Durant el seu mandat els plebeus es revolten revoltat i ocupen l'Aventí. Comini Aurunc fa la guerra contra els volscs i els ocupa diverses ciutats. En aquesta campanya Gai Marci es distingeix en la lluita a la ciutat de Coríols i rep el sobrenom de Coriolà.[6]
- El cònsol Espuri Cassi Viscel·lí va fer un tractat amb la Lliga llatina (foedus Cassianum) on Roma assumia les decisions sobre els assumptes de guerra i pau, i tenia en exclusiva el dret a nomenar el comandant en cap de l'exèrcit confederal.[7]
- En aquest any, Cassi Viscel·lí consagra el temple de Ceres, Baccus i Proserpina que el dictador Aulus Postumi Albus Regil·lensis havia dedicat l'any 498 aC.[8]
- S'inicia per primera vegada a Roma el festival de la Cereàlia, que durava set dies, una festa del culte a Demèter que van introduir els guardians dels llibres sibil·lins, la van assimilar a la deessa romana Ceres i li van construir un temple (Aedes Cereris Casa de Ceres) prop del Circ Màxim.[9]
Naixements[modifica]
Necrològiques[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Heròdot. Històries, VII, 142
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 5
- ↑ Heròdot. Històries, VI, 41
- ↑ Heròdot. Històries, VI, 21
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 23
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 33
- ↑ Dionisi d'Halicarnàs. Antiguitats romanes, VI, 49
- ↑ Ciceró. Pro Balbo, XXIV, 55